Ja estem a l’estiu, i mentre la temporada de sevens i platja ocupa el calendari dels clubs, en els despatxos de la Federació Catalana de Rugbi i als clubs del nostre país comença a perfilar-se i a prendre forma la propera temporada.
Per l’any vinent sembla que hi hauran més novetats que mai. He sentit rumors que apareixeran nous clubs de rugbi catalans que participaran a les divisions territorials de la FCR. Aquests nous clubs són el Castelldefels B – Viladecans , que ja va participar en la darrera fase de la temporada passada, el Club de Rugbi Arenys de Munt, la “resurrecció” del rugbi a Santa Coloma de Gramanet més de deu anys després que el Puig Castellar desaparegués, un nou club a Amposta (em fa molta il·lusió que hi hagi rugbi a les terres del Ebre), el Puigcerdà (que fins ara actuava amb el Ceret del Rosselló), el Cornellà B i possiblement un segon equip del ARPN, un club molt jove amb molt potencial de creixement.
Com veieu, sembla que amb aquests nous clubs es pot pensar en formar una quarta divisió de rugbi català, on podrien participar també els clubs que han debutat enguany, el RC Mataró i els Carboners de Terrassa. Seria una categoria de formació de nous jugadors joves i clubs amb molta empenta i il·lusió, i un retir daurat de velles glòries del rugbi català, que ajudin als nous jugadors a aprendre els trucs de l’ofici.
Ara bé, una segona opció ha cobrat força els darrers dies des de determinats clubs i sectors: la possibilitat que la quarta catalana no existís com a tal i en canvi es reorganitzés la tercera catalana d’acord a criteris geogràfics ( sabeu quants quilòmetres hi han d’Amposta a Puigcerdà?) per facilitar la comunicació i assistència als partits de jugadors, familiars i aficionats. Després de la fase regular d’aquests dos grups es podria jugar un sistema de play-off per determinar els ascensos de categoria i quin club té l’honor de quedar-se amb el títol de campió de la temporada.
Durant les properes setmanes (hi ha una reunió ben aviat) sabrem quin cos pren definitivament la nova temporada al nostre país, per bé que l’actual format de la tercera catalana, amb dotze equips que juguen a una sola volta i un play-off final, no ha acabat de convèncer a la majoria de clubs catalans.
Sigui com sigui, i tal i com em va dir un amic recentment, la possibilitat que hi hagi una quarta divisió catalana o la reestructuració de la tercera en dos grups segons criteris territorials, és un motiu d’orgull pel rugbi català, mostra de dinamisme i de la lenta però progressiva recuperació de l’afició cap aquest esport.
ruc-bi català 