El Seven de Barcelona, tercera prova del “Grand Prix” europeu de rugbi a set es va tancar ahir a l’estadi Olímpic Lluís Companys amb un gust de boca agredolç. D’una banda, em va agradar veure partits de rugbi (tot i que el seven, rugbi sense davanters, no m’acaba de fer el pes) de cert nivell a Barcelona, i especialment a l’esforç que va fer el Canal Esports 3 per incloure’l dins la seva oferta televisiva. Entre els sevens, la USAP i els Catalans Dragons, aquest any hem tingut algunes bones hores de rugbi televisat en català. A més, l’organització del torneig sembla que va ser prou bona i diligent, ja que els equips van quedar contents. Felicitats!
Bona feina de’n Robirosa i en Jordi Sunyer als comentaris i de tot l’equip del Departament d’Esports de la Televisió Catalunya. Felicitats! Convé que la temporada vinent encara en veiem més! A més a més, a la ràdio el rugbi enguany ha tingut força incidència. Gràcies als “cracks” del Primer Toc i del Departament d’Esports de RAC 1 (molts d’ells, entre els millors periodistes esportius en català, al meu parer) encapçalats per en Raül Llimós, que sempre ha mostrat la seva sensibilitat cap el nostre esport. Gràcies!
Un cop esmentat això, convé fixar-nos en un parell de detalls que no acaben de quadrar i que ens permeten creure que el Campionat Europeu de Sevens de Barcelona 2011 ha estat un fracàs:
- El montant econòmic de tot el torneig ha estat de prop de 200.000 € que han sufragat les arques municipals. Potser amb aquests calers s’hauria pogut constuir o habilitar espais per jugar al rugbi, ja que la manca d’instal·lacions i espais és un problema real de la ciutat.
- No m’acaba de fer el pes que la FCR, víctima del franquisme (que es va encarregar de depurar la institució i molts jugadors de rugbi del país) es dediqui a organitzar campionats on Espanya jugui de local. Recordem que és la “Roja” la que prohibeix i barra el camí cap la oficialitat del rugbi català.
- Manca de públic. A les finals no hi havia més d’un o dos milers de persones, en un gran estadi com l’Olímpic, això provoca una sensació de buidor tremenda. Quina diferència quan va venir la USAP (clar que aquell dia era un partit seriós, en una competició oficial).
- El Seven és una “patxanga” ( o així s’ho prenen als països potents com Irlanda, Escòcia, França i Gal·les).
En relació a aquest segon punt convé destacar que alguns dels assistents van desplegar una pancarta a favor de l’oficialitat de la selecció catalana durant el partit pel cinqué lloc que van enfrontar a les seleccions d’Espanya i Ucraïna.
Pancarta a favor de les seleccions catalanes durant un partit d'Espanya.
Per últim, penso que la FCR (i per extensió, la FER) s’equivoquen quan aposten tant fort pel seven. Ahir Espanya va presentar un equip competitiu (Heredia, Canosa, Martín, Feijoo, l’aussie nacionalitzat Carlos Blanco…) que pot restar-li força al XV. Bé, és el seu problema. A Catalunya ja en tenim prous, com per ocupar-nos dels de la Roja.
Fixeu-vos que els països que de debò saben de rugbi envien jugadors de segona, tercera o quarta fila als Sevens, ja que el que importa de debò és el XV (per molt olímpic que serà el Seven). Va guanyar una sorprenent Rússia, segona una inspirada Itàlia i Portugal en tercer lloc. Cap d’ells és una potència de primer nivell, si no de segon o tercer nivell. Vaig veure a Moldàvia o Holanda, però pel que sembla, Escòcia o Irlanda (nacions de rugbi de debò) no van enviar-hi equips, i Gal·les va enviar nens de 17 o 18 anyets. Una mostra del que realment és el Seven en el panorama europeu. I de cara als JJOO, que els europeus s’oblidin de les medalles, ja que l’or, l’argent i el bronze ja tenen nom i cognoms. Si mai veieu jugar uns sevens de Samoa, Tonga, Nova Zelanda o Austràlia, sabreu què vull dir.
ruc-bi català 