Pick and go

El pick and go (expressió que en català podria ser traduïda com ” recull i marxa”) és un recurs ofensiu amb molta tradició en el rugbi XV. El pick and go consisteix en un joc d’atac on la davantera avança i avança metres gràcies a la seva força i potència fins arribar a la zona de marca rival. Un davanter agafa la pilota, i avança fins que és placat, moment en que un altre company del paquet ofensiu recollirà la pilota i seguirà avançant i avançant guanyant metres fins que torni a ser placat, i així successivament fins arribar a la zona de marca rival.

Si el teu equip disposa d’un paquet de davanters molt superior al rival, el més útil (tot i que no massa lluit) és aprofitar la tècnica, genuïnament anglesa, del pick and go. Malgrat la seva indubtable utilitat, el pick and go cada cop és menys habitual al rugbi d’elit, ja que les davanteres acostumen a estar molt equilibrades i a la tercera o quarta fase de pick and go, els tres quarts reclamen la seva porció de glòria (i és que, entre nosaltres, als tres quarts no els fa massa gràcia això de no sentir-se útils dins del camp de rugbi). Darrerament seleccions com la Georgiana o la Romanesa han basat bona part del seu potencial ofensiu en unes davanteres temibles, capaces de trencar qualsevol mur defensiu rival. Us deixo amb un exemple de la sempre temible davantera romanesa:

A un espectador no avesat en el món del rugbi (posem per exemple un amant de futbol o bàsquet) els pick and go els hi semblen una animalada. Per a un tretzista (amant del Rugbi XIII) els pick and go són una forma com un altre de perdre el temps (i les forces) dels davanters. Però els amants del rugbi unió (XV) gaudeixen molt al veure avançar els paquets de davanters, aconsegueixin o no arribar a la zona de marca, especialment ara que el professionalisme ha comportat la pràctica desaparició d’aquest tipus de jugades en el rugbi d’elit.

De fet, pocs equips tenen davanteres tant potents com per proposar aquest recurs ofensiu, i és que molt sovint els propis tècnics han preferit apostar per emprar un parell de cops els seus davanters en un extrem del camp per després obrir la pilota als tres quarts que vénen per darrere i aconseguir un assaig força més plàstic, per què enganyar-nos.

De cartes, polítics i cavernes.

Avui no parlarem de rugbi, ni d’esport. Avui, desgraciadament, toca parlar de rotllos administratius i polítics. Anem a pams. En primer lloc ja fa un parell de setmanes que va aparèixer al blog de la Penya Avant una carta del senyor Toni Gabarró, president de la Unió Esportiva Santboiana, on feia una dura crítica del paper de la Federació Catalana de Rugbi al voltant de la promoció i organització del partit de la USAP a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. La carta va tenir cert ressó mediàtic, entre d’altres, al diari ARA.

El senyor Gabarró es queixava (amb una part de raó, estem d’acord) del mal estat del rugbi català, però al meu parer, s’equivocava al senyalar culpables. D’alguna manera, el gall més fort del corral del rugbi català, la UES, únic equip professionalitzat de Catalunya, es va veure amenaçat per l’aparició en el seu hàbitat natural d’un gall molt més fort i potent, la USAP. No deixa de ser cert que en ocasions els clubs catalans han vist personificades en la UES algunes de les actituds que se li recriminen a la USAP. Dit això, sempre al costat del rugbi català, convé fer pinya (un maul a la 22 rival) per empényer pel nostre esport al principat!!

El segon tema del que parlarem avui és el polèmic vídeo promocional del president de la Federació Catalana de Rugbi, el senyor Ignasi Planas, on “utilitza” el rugbi com a reclam electoral pel seu projecte polític com a candidat a Barcelona pel partit Reagrupament.cat, adherit a la plataforma municipal Unitat x Barcelona en vistes a les properes eleccions municipals de Barcelona.

El senyor Planas és president de la FCR, i això ha generat una polèmica entre la petita família oval catalana, entre clubs ressentits i crítiques gens constructives. Et pot agradar més o menys la tasca del senyor Planas, però mai es pot llençar la pedra i amagar la mà amb acusacions infundades i campanyes de desprestigi. Cadascú té la llibertat de votar a qui pensi que és millor, però aquest polèmic vídeo ha esperonat a les forces conservadores de la caverna mediàtica, encapçalades pel diari AS, en la croada contra la FCR i les seves aspiracions sobiranistes, tractant de criminalitzar el rugbi català i a l’opció independentista en un “mix” polític-esportiu que no m’agrada gens.

Per últim, convé cercar l’origen a aquestes crítiques i la campanya anticatalanista que s’ha format a la meseta. El senyor Fermín de la Calle, el diari AS, Canal + i Cuatro ( més el gran imperi mediàtic PRISA) volen crear una mena de super-lliga de rugbi professional a l’estil del TOP 14 francès. El projecte, batejat com SIR, ja s’ha anat celebrant els darrers dos anys amb uns resultats d’audiència i ressò menors al que s’esperava. Es prometien molts diners per ingressos televisius a les diverses franquícies, però a l’hora de la veritat no s’han assolit els objectius ambiciosos als que s’optava.

I aquí és on es tanca aquest curiós cercle: el senyor Planas (entre altres presidents autonòmics) s’oposen a la SIR i al projecte mediàtic, i els grups de pressió (encapçalats pel senyor De la Calle) inicien una campanya de desprestigi personal, social i institucional contra les persones i les institucions que s’oposen al seu projecte altruista que portarà el rugbi estatal a poder estar al nivell de les millors lligues europees. I que pinta la Santboiana en tot això? Com equip professionalitzat (o que voldria ser professional), la Santboiana ocupava una d’aquestes franquícies de la super-lliga (l’anomenada Catalunya Blaus Almogàvers), i veu que no podrà comptar amb uns ingressos que considera essencials.

Escut de la franquícia catalana de la SIR, capitalitzada per la UES.

El curiós del cas és que aquest any la UES, club al que hem recolzat des d’aquest blog, disposava del pressupost més elevat dels darrers anys, i ha patit per no baixar a Divisió d’honor B. Ja sabrà la UES on s’ha de situar. Si al costat dels clubs de rugbi catalans, sota jurisprudència de la FCR, o creu que Catalunya s’ha quedat petita pel seu projecte esportiu, no massa distant del que és la USAP (el club de rugbi més gran dels Països Catalans).

Tant de bo no tornem a escriure mai més de temes tan pesats com aquest i ens centrem en el rugbi, que és el que ens agrada a tots/es!!

Tots a animar el BUC!!

El proper diumenge 1 de maig a les 12.30 hores el BUC rebrà al Independiente de Santander al camp de la Foixarda en el partit corresponent a la promoció de descens de Divisió d’honor B. El BUC ha de remuntar 32 punts si vol salvar la categoria. Seria molt maco que la família del rugbi català respongués massivament a la crida d’un dels nostres “bucs” insígnies tal i com vam fer fa unes setmanes amb la Santboiana.

Escut del BUC, club fundat al 1929.

Enguany el BUC ha patit una mala temporada, que s’ha vist agreujada pels problemes institucionals entre la junta directiva i el president del club, el senyor Alfonso Salvador. Molts dels membres de la junta han dimitit en bloc, i el club es troba en una situació no massa agradable de cara a la desitjada estabilitat institucional. Per acabar-ho d’adobar, el BUC “B” ha baixat de Primera catalana a Segona Divisió al recollir un munt de resultats força negatius i fins i tot, no poder sumar quinze nois disponibles per jugar els partits. Una llàstima, indigne d’un club amb la tradició del BUC.

Per tant, us emplaço que el proper diumenge 1 de maig omplim les grades de la Foixarda i ajudem a un dels clubs històrics del nostre país a mantindre la categoria, i tots junts empenyem com si d’un gran maul es tractés, al club català vers la victòria final. Per què la victòria del BUC (com l’ascens de L’Hospi fa un parell de setmanes) és una victòria de tots els clubs de rugbi catalans. Per un dia, siguem tots i totes del BUC!

A Cornellà busquen noies per jugar a rugbi

“Es busquen noies per jugar a rugbi”. Aquest podria ser l’anunci de la majoria de clubs catalans, però avui parlarem del Rugby Club Cornellà, club que enguany celebra els seus vuitanta anys d’història intentant créixer en tots els fronts, i un d’ells és, evidentment, el rugbi femení.

El club està molt interessat en formar un equip femení de rugbi (ja fa un parell de mesos que sis o set “valentes” han començat a entrenar-se) i poder competir en la lliga catalana de la propera temporada ( competició integrada pel totpoderós INEF de Barcelona, GEiEG, Gòtics, Santboiana, CEU, INEF de Lleida i CR Tarragona).

Tant de bo moltes noies s’animin a jugar al rugbi, al Cornellà i a tots els clubs catalans, ja que (convé dir-ho) el nivell del rugbi femení és superior al masculí a l’estat espanyol. Les interessades en jugar a rugbi al RC Cornellà poden enviar un mail al rugbyclubcornella@gmail.com o apropar-se pel camp de rugbi dimarts i dijous a les 20.30.

A Japó es juga al rugbi

Al país nipó es juga un rugbi de bon nivell de fa un temps. Són equips ràpids i molt endreçats tàcticament. De fet, vaig sentir que els davanters de la selecció nacional japonesa s’entrenaven amb lluitadors de sumo (gairebé res!) i tots eren iniciats en les arts del Judo, un esport molt similar i molt útil pel rugbi. Si voleu, feu un cop d’ull a aquest vídeo de la selecció nacional nipona:

A les universitats, l’interès pel rugbi també ha crescut una mica els darrers anys, tal com ens mostra aquest altre document (força il·lustratiu de la seva situació actual!)

Un cap de setmana gloriós

La USAP va vindre a Barcelona, i Barcelona va respondre omplint l’Estadi Olímpic Lluís Companys fins a la bandera, i empenyent als catalans fins a la victòria contra els milionaris del Tolon. El resultat final (29-25) mostra la tensió i la igualtat sobre el camp dels dos equips, per bé que la USAP va fer molts més mèrits per guanyar que no pas els de la costa blava.

Espectacular aspecte del Lluís Companys per rebre la USAP

Com que de la USAP en tenim moltes cròniques i ressò mediàtic, no em vull estendre massa més. Avui vull focalitzar la meva atenció en l’alegria dels clubs catalans modestos que han assolit èxits importants aquesta temporada, tals com el Rugby L ‘Hospitalet, que va certificar l’ascens a Divisió d’Honor B aquest diumenge en un vibrant partit contra l’Eibar. L’any vinent gaudirem de tres clubs en la segona categoria estatal, ja que L’ Hospi es sumarà al FC Barcelona i al BUC, que ja militaven en aquesta categoria.

A Primera Catalana el GEiEG s’ha fet amb el títol de campió de la màxima categoria catalana, per bé que no està gens clar que el club gironí opti per l’ascens a Primera Nacional, i és possible que decideixi renunciar al ascens de categoria. Aquesta decisió podria afavorir al Químic o al Barça B, que podrien optar a l’ascens com a segon i tercer classificats, respectivament.

A Segona Catalana l’ARPN s’ha fet amb el campionat de lliga, i pujarà de categoria. El segon classificat ha estat la UE Santboiana C, però no està clar que el tercer equip dels de la ciutat de Rafael de Casanova vulguin pujar a Primera Catalana, i la plaça d’ascens podria afavorir al RC Cornellà, un històric del rugbi català, que ha quedat en tercera posició final.

Per últim, el RC Martorell i el Reus Deportiu es van jugar el passat cap de setmana el campionat de Tercera Catalana i l’opció d’ascens de categoria. El Reus (que enguany estava reforçat amb nois del Rugby Club de Valls) s’ha proclamat campió i l’any vinent el veurem jugant a la segona divisió catalana.

Moltes felicitats a tots els clubs pels seus grans èxits esportius que fan més gran l’orgull i la llegenda del rugbi català!

Per què jugo al rugbi?

Una pregunta que molts de nosaltres mai ens hem fet, la veritat. Però que molt sovint les nostres mares, amics, novies o dones ens pregunten, i molts cops no hem sabut contestar amb massa arguments. Aquest país (Catalunya) és un país de futbol (esport que m’encanta, d’altre banda), de bàsquet, de waterpolo, d’handbol o de hoquei (bé sobre patins o gespa).

Per això m’ha agradat molt (molt molt) l’anunci de Canal + Deportes sobre el nostre esport preferit. Espero que el gaudiu!

Fonaments tàctics: la defensa

He decidit obrir una secció dedicada al fonaments tàctics del rugbi, als meus pensaments tàctics i les idees que tinc, utilitzant un llenguatge planer i fàcil per a tots els amants del rugbi. Espero que us agradi i en parlem, sobre diversos conceptes. Per obrir, el concepte més bàsic de tots: la defensa.

Al rugbi és essencial defensar de forma coherent i ordenada, deixant els mínims espais possibles al rival per minimitzar les accions ofensives dels rivals.

Per coordinar una defensa capaç i sòlida convé treballar de forma molt seriosa la pressió i la línea defensiva. M’explico: quan l’equip rival té la pilota, convé que el nostre equip formi una línea compacte i ordenada, on l’equip treballi com un sol home.

Si la línea defensiva és compacte i capaç de bascular en funció dels moviments ofensius del rival, obligarem als atacants a buscar punts de reunió (rucks o mauls) per trencar el nostre sistema defensiu.

La defensa activa en línea és un invent relativament nou, que beu molt del sistema i mecanismes defensius del rugbi XIII, que al meu entendre té més treballats els automatismes defensius que no pas el XV.

No en va, el XV del Gall (un dels equips més treballats defensivament a tot l’hemisferi nord) compta amb els serveis de diversos tècnics provinents del món del XIII per treballar els fonaments defensius.

Ara bé, el sistema defensiu de defensa activa en línea té alguns perills, i és que si algun jugador falla al placatge o avança la seva posició a la resta dels seus companys, podem trencar la línea tot deixant un forat en la formació defensiva que pot esdevenir fatal.

Per últim, les noves tendències semblen indicar que cada cop més les principals seleccions del planeta ( amb França i Nova Zelanda com a abanderats) tendeixen a posar menys jugadors en les agrupacions i els punts de contacte (un altre aportació del XIII) per tal de no quedar-se en inferioritat numèrica en la zona ample del camp. Fixeu-vos que els francesos o els All Blacks només posen a tres o quatre davanters als rucks, buscant una sortida fluïda de la pilota i una major continuïtat al joc.

Per donar un exemple il·lustratiu, us deixo amb la genial defensa dels All Blacks, o com defensar a la teva 22 i fer de la defensa, un gran atac:

 

Els Carboners de Terrassa busquen entrenador

M’ha arribat que un club acabat de fundar busquen un nou entrenador. Seria la bomba que un club forjat a la xarxa, trobi un entrenador 2.0, oi? Si sabeu d’algú que pugui estar interessat, no dubteu en contestar!

Som els Carboners de Terrassa, un club amb un any de vida a la recerca d’un nou entrenador. Ara entrenem dos dies a la setmana, dimarts i dijous, però ens podem adaptar.

Hem quedat últims a tercera catalana i la majoria de jugadors és el primer any que juguen. Objectivament som dolents, però tenim moltes ganes d’aprendre.

Busquem algú amb ganes d’implicar-se i deixar petjada en un projecte nou, amb ganes de créixer com a entrenador i com a persona.

Si t’interessa o coneixes a algú que li pugui interessar, respon el email i parlem-ne.

Moltes gràcies

—

Carboners de Terrassa

info@carboners.cat

James Hook fitxa per la USAP

La USAP ha contractat a James Hook, un dels cracks de la selecció de Gal·les, i que estava jugant a l’equip dels Ospreys de cara a la propera temporada 2011-2012. Normalment en Hook juga de 15, però crec que a la USAP aquest lloc està molt ben cobert i de forma molt merescuda pel català Jerome Porical, qui està completant una gran temporada com arrier dels del Rosselló, i que ja està trucant a les portes del XV del Gall.

En James Hook, un dels millors tres quarts europeus tindrà feina per fer-se amb un lloc al XV inicial.

En Hook ( que té només 25 anys d’edat) pot jugar també de 12 o de 13, però els centres enguany estan molt ben flanquejats per la connexió Marty-Mermoz, que els darrers partits està mostrant-se força regular.

Jo m’inclino a pensar que en Hook pot treure-li el lloc a en Laharrague a l’obertura dels de Perpinyà. El 10 és una figura que aquest any està una mica fluixa (no sóc massa fan de’n Nico ni de’n Edmons) i en Hook pot arribar a compenetrar-se molt bé amb en David Melé, formant una línia de tres quarts temible, d’ensomni: Melé (o Cazenave)-Hook- Mermoz-Marty-Porical.Una darrera apreciació: en Gilles Bosch apreta molt fort per fer-se un lloc a la USAP, així que no convé que en Hook s’adormi.

Segur que en Jaques Brunel sabrà gestionar la ubicació del crack gal·lès. En un altre ordre de coses, la USAP juga aquest vespre contra l’Stade Tolousain. Gran partit a l’Aimé Giral. (De fet, estic plantejant-me no anar a entrenar per veure’l…)