La bona feina del Sant Cugat

El Club de Rugby Sant Cugat és un club relativament jove, sense massa història fins als anys 90 del segle passat, quan el club va despegar definitivament. Per bé que l’entitat fou creada l’any 1987, fou a partir de la creació de la seva escola de rugbi, l’any 1995, que el club va rebre una forta empenta social i esportiva, consolidant-se entre les principals institucions esportives de la seva població.

Escut del Club de Rugby Sant Cugat.

El Sant Cugat ha curat molt el seu treball a la base, i aquesta decidida aposta per les categories inferiors i la voluntat de fomentar l’esperit del rugbi entre els nens i nenes de la seva població han fet que avui en dia la seva escola de rugbi sigui una de les millors de tot l’estat espanyol. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana passat el Club de Rugby Sant Cugat s’ha proclamat campió de Catalunya a les categories Cadet i Infantil, imposant-se a altres clubs amb un potencial de rugbi base molt gran, com són el Sitges o la Unió Esportiva Santboiana.

A més a més, el combinat del Sant Cugat sub-23 es va fer amb el campionat de Catalunya d’aquesta categoria, jugant un rugbi endreçat i molt atractiu, amb molt poques fissures i mostrant una capacitat tècnica excel·lent i un domini de les fases dels partits gairebé perfecte. No debades, amb una plantilla prou jove el Sant Cugat ha quedat segon en aquesta darrera temporada a Primera Nacional, tot justa darrera d’un altre dels grans del rugbi català com és L’Hospitalet.

Personalment, m’alegro molt de veure que clubs relativament joves (Sitges, Sant Cugat o L’Hospitalet) mostrin bones maneres i un excel·lent estat de salut mercès a la seva aposta per la formació, esportiva i humana, dels jugadors i les jugadores de rugbi al nostre país.

PD: Podeu trobar l’article sobre els actes del centenari del rugbi català al meu blog de la Revista Sàpiens, al blog Històries d’un món real. Espero que us agradi!

El Barça de rugbi i les mentides de Rosell

A Catalunya tenim una llarga història vinculada amb el rugbi. A casa nostre hi ha equips històrics encara en actiu com la Unió Esportiva Santboiana, el BUC, el RC Cornellà o el Barça de rugbi. Ara bé, aquest darrer club perilla seriosament en els seus més de vuitanta anys d’història.

Aquesta secció, creada l’any 1924 (el segon club català de rugbi més antic, doncs), és un dels equips amb més trofeus de tot l’estat espanyol. Dues lligues, dinou Copes de Catalunya i setze campionats d’Espanya contemplen la secció més antiga del Futbol Club Barcelona.

Els darrers anys (especialment aquesta darrera temporada) la família del rugbi català ha vist renéixer l’esperança en un club en franc creixement esportiu, ja que el club s’ha consolidat entre els millors equips de la Divisió d’Honor B i compta amb diversos jugadors que poden ser titulars al 80% dels clubs de Divisió d’Honor A. A més, cal afegir una gran feina del cos tècnic de les categories inferiors, que han generat jugadors (i algunes jugadores) i un patró de joc força interessant, tenint en compte que aquesta secció té vetat l’ús de la Ciutat Esportiva del Barça, no fos cas que embrutessin la gespa de Sant Joan Despí. Pocs recursos per un resultat tant bo (i que jo mateix he comprovat en primera persona), convé dir-ho.

Els socis i aficionats del Barça, a més, estàvem il·lusionats amb el futur de la secció per les paraules del president Rossell en els actes de presentació de la Festa del Rugbi Català, on es va comprometre a incrementar els recursos i el nivell de la secció, mitjançant acords esportius amb la USAP. A més a més, convé recordar que una promesa electoral de la junta del senyor Rossell fou la de mantenir i millorar les seccions esportives del club.

Ara, la junta directiva del Barça obliga a totes les seccions no professionals del club a renunciar a la participació en aquelles competicions de caire estatal, obligant a les seccions a participar en les competicions de caire català, amb l’excusa de millorar la catalanitat del club i reforçar les Federacions Esportives Catalanes. Anem a pams. Jo sóc el primer que defenso la catalanitat del Barça i la independència de la FCR, però mentre no sigui així, els nostres equips catalans han de monopolitzar l’àmbit estatal, sigui al rugbi o al hoquei gespa, gel o patins.

En segon lloc, la pèrdua de dues categories pot sentenciar a mort a una secció històricament molt potent i que genera poques despeses, ja que molts jugadors faran les maletes i marxaran a altres clubs, i poden tallar la progressió de joves molt interessants al no permetre que es formin en les categories d’elit estatals.

I per últim, si som més que un club, és per què el Barça representa uns valors socials, democràtics, nacionals i poliesportius que el fan fer el millor ambaixador de Catalunya. El Barça no és només futbol. El Barça són tota la pila de lligues i copes de Catalunya i d’Espanya (centenars d’elles) i copes d’Europa (33 entre totes les seccions) que omplen les nostres vitrines i que ens fan diferents, únics i especials.

PD: Amb la fitxa de Milito es paguen deu seccions del club. I amb els 14 milions d’euros que va costar en Keirrison (jugador que no ha arribat a jugar ni un sol partit amb el FCB), es mantenen totes les seccions no professionals durant vint anys.

 

 

Tyree, un crack molt precoç

Es diu Jeremy Tyree, té sis anys, és australià (de mare de Samoa) i juga a rugbi XIII (Rugby League). I ho fa més que bé!

A casa nostre també hi han alguns nens que mostren molt bones maneres. Ara bé, com a professor, monitor i entrenador de rugbi, l’únic que convé és que els nens a aquestes edats s’ho passin bé, facin amics i aprenguin valors tot jugant i descobrint el món del rugbi, i ja hi harà temps per a destacar quan siguin més grandets!

Somriures i llàgrimes

Les darreres dues setmanes ens han deixat moments dolços i amargs al rugbi català. En primer lloc encetarem els amargs, més difícils de digerir. La USAP va caure eliminada a les semifinals de la Heineken Cup contra un Northampon molt superior en tot moment, especialment en el paquet de davantera. La decadència dels pupils de Brunel (que deixa l’equip del Rosselló per fer-se càrrec del XV italià de cara al mundial i al proper sis nacions) els ha portat a perdre, també a casa contra el modest Castres. Una temporada per a oblidar. Tant de bo l’any vinent l’equip, amb el crack gal·lès Hook sigui capaç de fer un bon paper al Top 14 i adjudicar-se l’ Amlin Cup, la segona competició continental.

A terres del principat s’ha consumat el descens del BUC a Primera Nacional. L’equip, després de remuntar 32 punts contra l’ Independiente de Santander, va caure exhaust al temps afegit, havent deixat sang, suor i llàgrimes. Per treure’s el barret. La crisi esportiva ha anat acompanyada de la crisi institucional i el president del club, el senyor Alfonso Salvador, ha presentat la dimissió al no tindre el recolzament popular dels socis en una Assemblea celebrada aquest cap de setmana passat. Tant de bo aquesta institució del rugbi català torni a estar al lloc que es mereix ben aviat!

Però no tot són notícies dolentes. El campionat d’Espanya de categoria cadet va viure una final catalana al enfrontar-se la UE Santboiana i el RC Sant Cugat. Victòria pels del Baix Llobregat, i hegemonia pel rugbi català en les categories inferiors, que es veu referendada per la bona feina del rugbi base arreu de Catalunya. Una mica de llum al final del túnel!

A més a més, aquestes setmanes s’està celebrant el campionat de Catalunya sub-23, amb participació del CEU, L’Hospitalet, Sant Cugat i Cornellà (amb reforços vinguts del Vilanova, Martorell i BUC). De moment, el Cornellà encapçala aquesta competició, a espera de la darrera jornada, que es celebrarà el proper 28 de maig i que enfrontarà al líder, el RC Cornellà, i el seu perseguidor, el Sant Cugat.

Per què jugo al rugbi?

Una pregunta que molts de nosaltres mai ens hem fet, la veritat. Però que molt sovint les nostres mares, amics, novies o dones ens pregunten, i molts cops no hem sabut contestar amb massa arguments. Aquest país (Catalunya) és un país de futbol (esport que m’encanta, d’altre banda), de bàsquet, de waterpolo, d’handbol o de hoquei (bé sobre patins o gespa).

Per això m’ha agradat molt (molt molt) l’anunci de Canal + Deportes sobre el nostre esport preferit. Espero que el gaudiu!

Trobades d’escoles de rugbi

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la Trobada d’escoles de rugbi de Tarragona, organitzada pel RC Tarragona, una de les trobades més importants de tot l’any (trobada que s’havia de celebrar fa unes setmanes, suspesa per la forta amenaça de pluges torrencials de fa un parrell de dissabtes).

Foto de la trobada a Tarragona de dissabte passat. Cortesia del RCTarragona

A les trobades els nens no només juguen a rugbi. A les trobades, els nens entenen que és el rugbi. S’ amaren dels seus valors, es barregen amb nens d’altres equips, comparteixen suor i penalitats, s’ho passen bé i fan amics. I per rematar-ho, es prenen uns bons entrepans (o bosses de patates) i una beguda refrescant per iniciar-los en les tradicions sagrades dels tercers temps.

Jo mateix sóc professor i entrenador d’una escola de rugbi d’un dels equips més importants de la història de rugbi de Catalunya. Cal apostar fort per aquests nois, ja que ells són el futur i l’esperança de la pilota ovalada al nostre país. Contra més nens i nenes apostin pel nostre esport preferit, més possibilitats de créixer tenim en la visualització del nostre esport dins de la societat catalana.

Personalment, jo intento ensenyar als meus nens a jugara rugbi i a gaudir i respectar les tradicions de l’esport a parts iguals. A les escoles de rugbi, no contem els resultats dels partits que disputem i fomentem que els nois es barregin si s’escau amb els nois d’altres equips, ja que no ens interessa guanyar o perdre, si no formar els nostres petits. Només pel fet de que un nen entri a jugar un partit de rugbi, ja hem guanyat tots. Pares, educadors, clubs, companys i rivals. Cada nen o nena que aposta per jugar pel nostre esport és una petita gran victòria que ens dóna força per seguir treballant, per seguir apostant i creient en el que fem, en allò que més estimem.

Sovint, quan arbitro un partit, faig els ulls grossos als avants menys intencionats o alguns fores de joc (per desesperació de pares puristes que creuen que el seu fill és la reencarnació de Jonah Lomu, Wilkinson i O’Driscoll en un de sol). Convé que els nois i noies gaudeixin, aprenguin, i es formin com a persones, ciutadans responsables i éssers socials. A mi m’és igual que els meus nois guanyin o perdin. Jo vull que el que aprenen al camp de rugbi (i sobretot a les aules) els serveixi per crear un món més just que el que han trobat. Aquest és l’esperit del rugbi (i de la vida).