Lièvremont fa la seva darrera convocatòria

Lièvremont deixarà el seu lloc després del Mundial de Nova Zelanda, essent substituït per Phillipe Saint-André, patró del Tolon els darrers anys.

Lièvremont enceta la seva darrera aventura com a seleccionador gal.

De cara a la seva darrera convocatòria, Lièvremont ha encetat l’enèsima “Revolució Francesa”, deixant fora de l’equip a vaques sagrades com Domingo, Poitrenaud o Sebastien Chabal. Entre els 30 escollits pel tècnic gal, trobem, els “catalans” Guirado, Mas, Mermoz i Marty. Trobo que en Porical no hauria fet un mal paper al XV del Gall per substituir en Poitrenaud.

La llista és la següent:

Primera línia: Fabien Barcella (Biarritz), Jean-Baptiste Poux (Toulouse), William Servat (Toulouse), Guilhem Guirado (Perpignan), Dimitri Szarzewski (Stade Français), Luc Ducalcon (Castres), Nicolas Mas (Perpignan)

Segona línia : Pascal Papé (Stade Français), Julien Pierre (Clermont), Romain Millo-Chluski (Toulouse), Lionel Nallet (Racing-Métro 92)

Tercera línia : Julien Bonnaire (Clermont), Imanol Harinordoquy (Biarritz), Thierry Dusautoir (Toulouse/Cap), Fulgence Ouedraogo (Montpellier), Raphaël Lakafia (Biarritz), Louis Picamoles (Toulouse)

1/2 de melé : Morgan Parra (Clermont), Dimitri Yachvili (Biarritz)

1/2 d’obertura : David Skrela (Toulouse), François Trinh-Duc (Montpellier)

3/4 centres : Fabrice Estebanez (Brive), Maxime Mermoz (Perpignan), David Marty (Perpignan), Aurélien Rougerie (Clermont)

Ales i Arriers : Maxime Médard (Toulouse), Alexis Palisson (Brive), Vincent Clerc (Toulouse), Cédric Heymans (Toulouse), Damien Traille (Biarritz)

El XV del Gall em sembla un equip descompensat, fluix davant però amb molta pólvora darrere. Tal com vaig dir, aposto que passarà com segona de grup darrere dels All Blacks. Un cop allà, poden guanyar a un sol partit a qualsevol equip.

La USAP, el “coco” de la Amlin

Ja s’han sortejat els grups de l’Amlin de l’any vinent. Després de 10 anys menjant el caviar de la Heineken Cup, a molts se’ls farà estrany veure la USAP jugant la segona competició europea. Però jo penso, i és un raonament personal i molt discutible, que la USAP té la gran oportunitat de guanyar, per primer cop en la seva història, una competició de caire continental.

Els catalans se les veuran amb els Newport Gwen Dragons gal·lés, l’Exeter anglés i el Prato italià. Tant el Newport com l’Exeter són equips de la part mitja baixa de les respectives lligues, i el Prato toscà no és cap potència a Itàlia. A priori, els arlequinats podran plantar-se als quarts de final amb relativa facilitat. Un cop allà, els rivals més perillosos seràn el ric Toulon, l’Stade Française (que s’està reforçant molt bé) els Sale Sharks (equip en franca decadència però que a un partit pot pintar-te la cara fàcilment) o els London Wasps. Aquesta pot ser la temporada europea de la USAP. Tots ho desitgem.

La Vila debutarà enguany en competició europea.

D’altra banda, l’equip de La Vila se les veurà amb el Brive, l’Agen i el Sale Sharks. Ens quedem sense el desitjat derbi català a competicions europees! Pels Vilatans sembla impossible guanyar cap partit, però esperem que es pugui plantar cara als francesos de l’Agen a la Vila-Joiosa. D’altra banda, en Regis Sonnes, seleccionador espanyol, vol que sigui l’Olympus XV (una mena de selecció espanyola) qui jugui l’Amlin ocupant la plaça de La Vila, el que jo considero, a priori, un greu error. Sembla que els clubs espanyols no volen cedir els seus jugadors a un equip experimental com l’Olympus, i em sembla molt raonable.

Somriures i llàgrimes

Les darreres dues setmanes ens han deixat moments dolços i amargs al rugbi català. En primer lloc encetarem els amargs, més difícils de digerir. La USAP va caure eliminada a les semifinals de la Heineken Cup contra un Northampon molt superior en tot moment, especialment en el paquet de davantera. La decadència dels pupils de Brunel (que deixa l’equip del Rosselló per fer-se càrrec del XV italià de cara al mundial i al proper sis nacions) els ha portat a perdre, també a casa contra el modest Castres. Una temporada per a oblidar. Tant de bo l’any vinent l’equip, amb el crack gal·lès Hook sigui capaç de fer un bon paper al Top 14 i adjudicar-se l’ Amlin Cup, la segona competició continental.

A terres del principat s’ha consumat el descens del BUC a Primera Nacional. L’equip, després de remuntar 32 punts contra l’ Independiente de Santander, va caure exhaust al temps afegit, havent deixat sang, suor i llàgrimes. Per treure’s el barret. La crisi esportiva ha anat acompanyada de la crisi institucional i el president del club, el senyor Alfonso Salvador, ha presentat la dimissió al no tindre el recolzament popular dels socis en una Assemblea celebrada aquest cap de setmana passat. Tant de bo aquesta institució del rugbi català torni a estar al lloc que es mereix ben aviat!

Però no tot són notícies dolentes. El campionat d’Espanya de categoria cadet va viure una final catalana al enfrontar-se la UE Santboiana i el RC Sant Cugat. Victòria pels del Baix Llobregat, i hegemonia pel rugbi català en les categories inferiors, que es veu referendada per la bona feina del rugbi base arreu de Catalunya. Una mica de llum al final del túnel!

A més a més, aquestes setmanes s’està celebrant el campionat de Catalunya sub-23, amb participació del CEU, L’Hospitalet, Sant Cugat i Cornellà (amb reforços vinguts del Vilanova, Martorell i BUC). De moment, el Cornellà encapçala aquesta competició, a espera de la darrera jornada, que es celebrarà el proper 28 de maig i que enfrontarà al líder, el RC Cornellà, i el seu perseguidor, el Sant Cugat.

Un cap de setmana gloriós

La USAP va vindre a Barcelona, i Barcelona va respondre omplint l’Estadi Olímpic Lluís Companys fins a la bandera, i empenyent als catalans fins a la victòria contra els milionaris del Tolon. El resultat final (29-25) mostra la tensió i la igualtat sobre el camp dels dos equips, per bé que la USAP va fer molts més mèrits per guanyar que no pas els de la costa blava.

Espectacular aspecte del Lluís Companys per rebre la USAP

Com que de la USAP en tenim moltes cròniques i ressò mediàtic, no em vull estendre massa més. Avui vull focalitzar la meva atenció en l’alegria dels clubs catalans modestos que han assolit èxits importants aquesta temporada, tals com el Rugby L ‘Hospitalet, que va certificar l’ascens a Divisió d’Honor B aquest diumenge en un vibrant partit contra l’Eibar. L’any vinent gaudirem de tres clubs en la segona categoria estatal, ja que L’ Hospi es sumarà al FC Barcelona i al BUC, que ja militaven en aquesta categoria.

A Primera Catalana el GEiEG s’ha fet amb el títol de campió de la màxima categoria catalana, per bé que no està gens clar que el club gironí opti per l’ascens a Primera Nacional, i és possible que decideixi renunciar al ascens de categoria. Aquesta decisió podria afavorir al Químic o al Barça B, que podrien optar a l’ascens com a segon i tercer classificats, respectivament.

A Segona Catalana l’ARPN s’ha fet amb el campionat de lliga, i pujarà de categoria. El segon classificat ha estat la UE Santboiana C, però no està clar que el tercer equip dels de la ciutat de Rafael de Casanova vulguin pujar a Primera Catalana, i la plaça d’ascens podria afavorir al RC Cornellà, un històric del rugbi català, que ha quedat en tercera posició final.

Per últim, el RC Martorell i el Reus Deportiu es van jugar el passat cap de setmana el campionat de Tercera Catalana i l’opció d’ascens de categoria. El Reus (que enguany estava reforçat amb nois del Rugby Club de Valls) s’ha proclamat campió i l’any vinent el veurem jugant a la segona divisió catalana.

Moltes felicitats a tots els clubs pels seus grans èxits esportius que fan més gran l’orgull i la llegenda del rugbi català!

James Hook fitxa per la USAP

La USAP ha contractat a James Hook, un dels cracks de la selecció de Gal·les, i que estava jugant a l’equip dels Ospreys de cara a la propera temporada 2011-2012. Normalment en Hook juga de 15, però crec que a la USAP aquest lloc està molt ben cobert i de forma molt merescuda pel català Jerome Porical, qui està completant una gran temporada com arrier dels del Rosselló, i que ja està trucant a les portes del XV del Gall.

En James Hook, un dels millors tres quarts europeus tindrà feina per fer-se amb un lloc al XV inicial.

En Hook ( que té només 25 anys d’edat) pot jugar també de 12 o de 13, però els centres enguany estan molt ben flanquejats per la connexió Marty-Mermoz, que els darrers partits està mostrant-se força regular.

Jo m’inclino a pensar que en Hook pot treure-li el lloc a en Laharrague a l’obertura dels de Perpinyà. El 10 és una figura que aquest any està una mica fluixa (no sóc massa fan de’n Nico ni de’n Edmons) i en Hook pot arribar a compenetrar-se molt bé amb en David Melé, formant una línia de tres quarts temible, d’ensomni: Melé (o Cazenave)-Hook- Mermoz-Marty-Porical.Una darrera apreciació: en Gilles Bosch apreta molt fort per fer-se un lloc a la USAP, així que no convé que en Hook s’adormi.

Segur que en Jaques Brunel sabrà gestionar la ubicació del crack gal·lès. En un altre ordre de coses, la USAP juga aquest vespre contra l’Stade Tolousain. Gran partit a l’Aimé Giral. (De fet, estic plantejant-me no anar a entrenar per veure’l…)

La USAP omplirà l’Olímpic Lluís Companys

En menys d’una setmana s’han esgotat les entrades pel partit de quarts de final que enfrontarà la USAP amb el Toulon en els quarts de final de la Heineken Cup. El primer dia ja es van vendre 22.000 entrades. Increïble!

Encara hi haurà periodistes futbolers i polítics incultes que qualificaran el rugbi com a “esport minoritari”. 56.000 persones és minoritari? Quants clubs de futbol omplen el seu estadi amb 56.000 ànimes fora del Barça i del Madrid? Ni València o Atlètic omplen com ho farà la USAP. Ni la NBA omple els seus estadis amb tanta gent. Que n’aprenguin!

Tant de bo aquest partit sigui un punt d’inflexió decisiu cap un futur més brillant pel rugbi català.

LA USAP omplirà les 56.000 localitats de l'Estadi Olímpic.

Cap de setmana crucial

La Santboiana se la juga avui (a les 12.00h, contra el Cajasol de Sevilla al Baldiri) la seva permanència en la Divisió d’Honor del rugbi estatal. Una llàstima enorme que un gran club com la Santboiana es vegi en aquestes circumstàncies.Esperem que els del Baix Llobregat guanyin el partit més important dels darrers anys.

Precisament ahir vaig estar veient jugar la seva escola i em va causar molt bona impressió: joc ràpid, a la mà, continuïtat en el joc, agilitat i velocitat per sobre del xoc físic i molt bon tracte a la pilota, les senyes d’identitat dels seus equips. Si milloren la pressió i l’aprofitament dels espais que deixen els rivals, seran invencibles! Moltes felicitats als tècnics i educadors de l’escola, el futur és esplèndid. Ànims i ferro!

Escut de la Santboiana

Per la seva banda, la USAP es va imposar ahir per 9 a 21 al camp del Stade Français, i encara conserva alguna opció d’entrar als play-off pel títol (tot i que ho té molt complicat). Els assajos de Cazenave i de Tonita, al inici del segon temps, van encarrilar un partit força complicat, contra un rival vingut a menys.

Una darrera observació: la connexió Vilaceca-Le Corvec al flanc dret de la davantera de la USAP no m’acaba d’agradar.No penseu que són una mica lents i massa expeditius? Menció a part per en Farid Sid, l’ala dreta de la USAP, que va veure una groga que es podria haver evitat.

 

La festa del rugbi català

La USAP, el Barça, la Federació Catalana de rugbi i l’Ajuntament de Barcelona han obert una web, qu podeu trobar si punxeu aquí sobre l’històric partit que el proper 9 d’Abril la USAP jugarà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys.

Us recomano que li feu una ullada, malgrat que el link per la compra d’entrades encara no està disponible.

La USAP ja es troba entre els vuit millors equips europeus

La USAP ja es troba entre els vuit millors equips europeus, desprès d’una primera fase de grups de la copa d’Europa on l’equip català ha mostrat tot el seu potencial al proclamar-se campió d’un grup força complicat.

El camí cap els quarts de final de la Heineken Cup (nom de la copa d’Europa de rugbi) no ha estat gens fàcil: la USAP ha hagut d’imposar-se a grans equips europeus tals com els Lanelli Scarlets gal·lesos, el Leicester Tigers anglès o el Treviso italià.

La USAP va arribar a la darrera jornada de la lligueta de vuitens amb l’ai al cor, ja que fins a tres equips del grup (Scarlets, Leicester i la USAP) van arribar amb opcions matemàtiques per classificar-se com a primers de grup.

En un partit vibrant, la USAP va rebre al seu estadi als gal·lesos de Lanelli Scarlets. L’equip català estava obligat a guanyar, i per més de quatre assajos de diferència si volia assegurar-se el primer lloc al grup i jugar els quarts de final de la màxima competició europea amb el factor camp a favor.

Dit i fet. La USAP va jugar un primer temps memorable on va aconseguir el diferencial que necessitava, de la mà d’un inspiradíssim Tuilagi i de l’arrier Jerome Porical, i d’una davantera amb molt ofici que va escombrar en tot moment la davantera gal·lesa. Memorable fou també el treball del mig de melé Cazenave, que va distribuir amb molt de criteri totes les accions ofensives de la USAP.

Aspecte de l'Aimé Giral durant el partit contra els Scarlets (37-5)

 

El resultat final fou de 37 a 5 a favor de l’equip català. Objectiu complert. La USAP ja està entre l’elit europea, entre els vuit millors equips de l’hemisferi nord.

La propera cita, al estadi olímpic de Montjuic, el proper mes d’abril, a la ciutat comtal. Serà el primer cop que la USAP, símbol de la catalanitat del Rosselló, visiti la capital del principat. El rival que veurem a Montjuic serà el Toulon (club de la petita ciutat de Toló, a la Costa Blava francesa).

El Toulon és un equip temible, fabricat a base de talonari i ple de jugadors internacionals. A l’equip de la Provença hi juguen, entre d’altres,  jugadors de la talla de Johnny Wilkinson, l’heroi del mundial que va guanyar Anglaterra l’any 2003, o els argentins Lobbe i Contempomi, dos dels jugadors més importants del Pumas, la sorprenent selecció que a arribar a les semifinals al mundial de França l’any 2007 desprès d’eliminar a la totpoderosa selecció francesa. Com a nota exòtica, esmentar que al Toulon també hi juga el millor jugador japonès de tots els temps, en Christian Loamanu.

Tant de bo s’ompli l’Olímpic de Montjuic per veure a alguns dels millors jugadors de rugbi del moment, i podem celebrar el pas a les semifinals de la USAP. L’ocasió bé s’ho val.