El sis nacions és màgic, tota una capsa de sorpreses. La quarta jornada s’obria al Stadio Flaminio de Roma amb el partit que enfrontava les seleccions d’Itàlia i França (vigent campiona del torneig). A priori, el partit havia de ser un tràmit pel totpoderós XV del gall.
Itàlia va plantejar un partit molt seriós, i a la mitja part el marcador reflectia un ajustat 6 a 8 pels gals. Al començament de la segona part els francesos van apretar les dents i es van escapar al marcador per 6 a 18, que semblava condemnar als italians a una nova derrota (i qui sap si a una nova cullera de fusta).
Però a mitjans de la segona part quelcom màgic va succeir al Flaminio. L’esperit dels emperadors romans va planejar sobre el Stadio Flaminio i va posseir els jugadors italians. El mateix Juli César en persona va posar-se al capdavant de les legions romanes per conquerir la Gàl·lia, encarnant-se en la figura dels enormes davanters Castrogiovanni, Ghiraldini i Lo Cicero.
Gràcies a l’organització defensiva del equip italià, organitzat tal com si fos una de les antigues cohorts legionàries romanes, van frenar als guerrers gals, massa anàrquics, nerviosos i desorganitzats en les seves accions, que trobaven un cop i un altre amb un mur defensiu que hagués signat el mateix emperador Adrià.
En una brillant acció ofensiva culminada pel darrer Andrea Masi, els italians van penetrar en la zona d’assaig gala desprès de trencar el flanc esquerre de la seva formació defensiva. El marcador es posava en un ajustadíssim 18 a 21 pels gals, que malgrat anar per davant en el marcador, es va posar molt nerviosos i van seguir cometent errades defensives, que van provocar que a cinc minuts del final, cedissin un cop de càstig en una posició idònia per a que en Mirco Bergamasco (heroi del XV italià) transformés el xut a pals i situés a Itàlia per davant en el marcador (22 a 21).
Els darrers cinc minuts foren d’atac gal sobre les posicions defensives italianes. Per uns minuts, els italians van conservar la possessió de l’oval i van impossibilitar la reacció francesa, gràcies a una defensa estoica, a uns jugadors que van guanyar-se el seu apel·latiu de gladiadors, disposats a lluitar fins la darrera gota de sang a l’arena.
Eufòria al Flaminio. S'havia fet història.
L’àrbitre xiulà el final del partit, i el Flaminio s’ensorrà en un mar d’emocions. Els jugadors s’abraçaven, ploraven, l’afició es rendia als seus jugadors.
Per la seva banda, a França la derrota va fer molt mal. El tècnic francès, en Marc Lievremont va carregar contra els seus homes i prometre una revolució francesa que faci rodar caps al XV del gal, començant per en Chabal, Poitrenaud, Rougerie i Marconnet.
França va perduda, no sap a què juga i bona part de la culpa la té el seu tècnic, en Lievremont. Més autocrítica i menys carregar culpes a tercers! I és que un equip tant bo, cridat a lluitar pel mundial de la propera tardor, no pot permetre’s donar imatges d’equip petit i acomplexat, renunciant al joc a la mà i la possessió, essències tradicionals del rugbi gal.
França no teé opcions per endur-se aquest sis nacions, com tampoc les té Irlanda, al caure al Millenium Stadium de Cardiff contra els gal·lesos per 19 a 13. El conservadorisme i ineficàcia ofensiva del XV del trèvol confirma el lent i progressiu declivi de la que va ser generació d’or del rugbi irlandès. I això que el XV irlandès va tindre la victòria a tocar fins l’últim moment, quan en Wallace (que havia entrat feia poc substituint al enorme Fitzgerald) va desperdiciar l’ocasió d’assajar en el darrer minut per voler centrar la seva posició pensant en la posterior transformació a pals.
El darrer partit de la jornada el van jugar Anglaterra i Escòcia a Twickenham. El XV del card va estar a punt d’assaltar la banca al santuari del rugbi anglès, en un xoc de trens entre dues de les millors davanteres dels sis nacions. Anglaterra va suar sang per doblegar l’equip escocès, que va sorprendre a propis i estranys amb el seu plantejament. Flood i Wilkinson amb les seves transformacions de cops de càstig i una marca de Croft van decantar el resultat del XV de la rosa, per un ajustadíssim 22 a 16 que no reflecteix què va passar a la gespa de Twickenham. Molt bé, Escòcia!
ruc-bi català 