Tribut a Will Genia

Will Genia és un fora de sèrie. Possiblement, el millor mig de melé del món. Personalment, jo no havia vist un 9 amb tant domini del joc i tanta visió com ell de fa anys. En Genious Genia és el cervell dels Reds campions del Super15 i dels Wallabies que han tornat a guanyar un títol deu anys desprès. Serà en Genia la figura d’aquest mundial?

Austràlia s’enduu el Tri Nations 2011

Els Australians han derrotat als totpoderosos All Blacks per un ajustat 25 a 20 al partit disputat a Brisbane. En un primer temps d’hemeroteca, els wallabies s’han posat al davant per un contundent parcial de 20 a 3 gràcies als trys del “genial” Will Genia i de Radike Samo (el jugador de més edat que mai ha jugat amb el seu equip nacional i que ho ha celebrat amb una marca de més de 50 metres de carrera) i al encert de cara a pals del gran Quade Cooper. El fantàstic try de Radike Samo finalitzant una jugada del Geni Genia:

Al segon temps els All Blacks han sortit molt més “enxufats” i han retallat les distàncies gràcies a un torrent ofensiu que ha desembocat amb els assajos de Conrad Smith i Ma’a Nonu, i a les conversions a pals de Dan Carter, ex-jugador de la USAP. Quan el marcador estava en un igualat 20 a 20 al minut 60 de partit ha aparegut en Kurtley Beale per anotar el definitiu 25 a 20 per Austràlia, que ha ensorrat anímicament i físicament als kiwis, incapaços de mostrar una reacció contundent.

D’aquesta manera els wallabies s’han endut el darrer Tri Nations de la història (l’any que ve serà Four Nations per l’entrada d’Argentina) i han aconseguit acabar amb deu anys sense cap títol internacional, sempre a l’ombra dels seus poderosos veïns kiwis o dels springboks, actuals campions del món i defensors del títol en el proper RWC que tot just està a punt de començar.

Atents tots a l’evolució del XV australià, un equip integrat en la seva majoria per integrants dels Reds (actuals campions del Super15 i que ja havien derrotat als Crusaders dos cops aquesta temporada). Un 3/4 d’ensomni, format per cracks com Ashley Cooper, Fainga’a, Quade Cooper, Kurtley Bale o Will Genia, possiblement el millor mig de méle del món en aquest moment. Amb Genia repartint joc, uns centres ràpids fent incursions a la 22 rival i el sistema defensiu emprat pels Reds aquesta temporada (consistent a ofegar el rival en fases dinàmiques i superar-lo en els agrupaments) els wallabies semblen els elegits a encapçalar el rugbi dels propers anys, independentment de si guanyen o no aquest proper mundial.

En un altre ordre de coses, hores després del triompf Aussie al Tri Nations hem vist com Irlanda fracassava a casa, al mític Lansdowne Road, contra la potent selecció anglesa per un contundent 9 a 20. Els Irlandesos han anotat gràcies a tres cops de càstig transformats pel ja llegendari Ronan O’Gara (que no ha jugat acompanyat de Sexton ni d’O’Driscoll, el que ha provocat que Irlanda perdés el nord) mentre que els anglesos han guanyat gràcies al seu etern Wilko i al nacionalitzat Manu Tuilagi (germà del usapista Henry Tuilagi), que ha aconseguit un bon assaig els primers minuts del partit. Mala imatge del XV del trèvol, que compta els seus partits de preparació mundialista per derrotes (contra Escòcia, dos cops contra França i ara l’etern enemic anglès, que ha profanat Dublín). Aquest mundial serà la tomba de la generació d’or del rugbi irlandès?

La final del Tri Nations

Aquest dissabte al migdia (hora peninsular) es juga el darrer partit del Tri Nations 2011 a Brisbane, Austràlia. Ells wallabies rebràn als All Blacks, en una gran lluita final per endur-se el darrer Tri Nations de la història (l’any vinent serà Four Nations, amb l’entrada dels Pumes argentins).

Segurament serà el colofó perfecte d’un torneig descafeïnat, on els equips s’han reservat les seves millors cartes de cara al Mundial que comença en pocs dies. Però un Austràlia-Nova Zelanda mai és un partit amistós, més quan els wallabies estan a punt d’endur-se el primer títol des del llunyà Tri Nations de 2001. Deu anys sense títols són molts per una nació extraordinàriament esportiva i competitiva com Austràlia. Això i el factor de jugar a casa, em fan ser molt optimista de cara a les opcions Aussies aquest dissabte. Quade Cooper, Faingaa, Wycliff Palu, Polotau-Nau, Ashley-Cooper, Will Genia… el XV australià de 2011 és el millor en molts anys, gràcies a la columna vertebral dels Reds, recents campions del Super15 austral.

Els All Blacks confien en el seu XV de gala per guanyar la primera batalla del “seu” mundial. Weepu, Dan Carter, Sam Whitelock, Mealamu, Muliaina… encapçalats pel polèmic i antiesportiu McCaw. És una vergonya que una institució de l’esport mundial com els All Blacks, autèntica llegenda del rugbi, portin a jugadors bruts com McCaw.

Richie McCaw li expressa el seu amor a Fainga'a amb un placatge alt (que no fou sancionat).

El senyor Richie McCaw entra a moltes de les accions tard, sovint placa alt, deixa la mà i embruta els rucks i mauls als que entra. Idolatrat a Nova Zelanda, és un dels jugadors més odiats per la resta de jugadors pel seu comportament i les seves accions antiesportives i les permisivitats arbitrals amb el seu joc. Un tercera ha de ser dur, però mai ha d’aprofitar-se de les circumstàncies del joc per passar-se de la ratlla.

Les espases estan alçades. La batalla està a punt de començar. Imposarà Nova Zelanda el seu estil i la seva enorme qualitat? O els Aussies podran trencar amb el domini hegemònic dels kiwis? La resposta, aquest dissabte a les 12.15 del migdia.

Partits de preparació pel RWC 2011

Aquestes setmanes s’han jugat diversos partits de preparació pel Mundial de NZ que començarà en pocs dies. Les diferents seleccions estan ultimant la seva posada a punt de cara al Mundial i de moment estem veient algunes coses interessants.

Anem a pams, que portem moltes setmanes de vacances (i les presses no són bones). Aquests darrers dies hem vist com Gal·les queia a Twickenham amb tot l’honor del món per després destrossar per 19 a 9 al XV de la Rosa al Millenium Stadium de Cardiff. Avui mateix s’han carregat als Pumas per un contundent 28 a 13. Gran estat de forma del nou fitxatge de la USAP, en James Hook i de Stephen Williams. Tal com apuntàvem en la prèvia del Mundial, els gal·lesos poden fer molt de mal. Us deixo amb les millors imatges del partit del Millenium Stadium:

Per la seva banda, França ha derrotat dos cops (a casa i a domicili) a Irlanda. Mala imatge dels celtes a Bordeus, on van caure per 19 a 12, i a Lansdowne Road, on han caigut per 22 a 26. A més, convé sumar la victòria d’Escòcia sobre els irlandesos a Murrayfield el passat tretze d’agost per un curt 10 a 6. Males vibracions pels irlandesos, que ha presentat equips massa experimentals, poc compactes davant d’una França molt sòlida, amb les seves virtuts tradicionals (joc a la mà, domini de les fases dinàmiques, velocitat, contundència ofensiva…).

De les nacions emergents (Escòcia, Itàlia, Japó, Samoa, Fiji…) podem destacar que en general, han confirmat la seva millora de nivell, en especial el XV del card, que comença a rutllar com una màquina. Aquesta tarda ha passat per sobre d’una Itàlia interessant a Murrayfield per un contundent 23 a 15. La meva estimada Itàlia ha tingut més possessió de l’oval i ha estat més estona en el camp rival, però l’efectivitat dels escocesos ha condemnat una Azurra que no pogut parar l’avalantxa ofensiva dels escocesos a l’inici del segon temps.

Per últim, vull fer quatre ratlles sobre el Tri Nations (que l’any vinent passarà a ser Four Nations, amb l’entrada dels argentins). Decepció Springbok, que només ha sabut doblegar una Nova Zelanda “B” aquesta tarda a Port Elizabeth. La setmana vinent es decidirà el títol a Brisbane, Austràlia, entre els emergents i poderosos Wallabies australians contra la llegenda rugger per excel·lència, els All Blacks. Estarem molt atents a aquest partit (que pot ser, possiblement, la final del mundial, ja que els dos equips em semblen els millor s conjunts de rugbi del moment amb molta diferència). Per fer boca, veiem les millors imatges de la històrica victòria Wallabie a Durban:

Austràlia va escombrar els Sudafricans

Ahir vam assistir a la confirmació australiana: van escombrar als springboks per un contundent 39 a 20 (però és que a vint minuts del final, els sudafricans només portaven sis punts, fruit d’u nparell de xuts a pals). Aquest tres nacions no serà gens emocionant, ja que els equips es reseven pel Mundial, autèntic objectiu de 2011.

Us deixo amb les highlights del partit:

Manual Polinesi del placatge (segona part)

El rugbi polinesi és el més espectacular del món. Als aficionats els encanten els placatges durs i alts, i el joc a la mà. A la copa del Pacífic vam ser testimonis com els Fijians van placar fins sobrepassar els límits del reglament. El joc dur que ahir vam veure dels Samoans, convertit en violència gratuïta practicada pels Fijians. Avui veurem que no s’ha de fer mai en un partit. La línia que no es pot sobrepassar. Pobres japonesos!

Manual polinesi del placatge

Ahir es va jugar un partit “amistós” entre Samoa I Austràlia, que va esdevenir en una mena de competició per veure quin dels dos equips té una davantera més forta. Per això he rescatat un vídeo dels xocs del partit, que convindria passar als davanters abans de cada partit per recordar com es juga ( i com es respecta al rival) en aquest esport.

El rugbi polinesi creix cada any, i les nacions emergents del Pacífic (Samoa, Tonga, Fiji) tenen un nivell comparable i homologable a l’elit europea. Ben aviat comença el tres nacions del Pacífic, però com cada estiu, ens agafa fora de temporada i de vacances. Per tant, poc o gens en podrem parlar, però reafirmo la meva convicció en senyalar els Aussies com els grans tapats d’enguany. Veurem si el temps en dóna la raó!

Els Reds trenquen l’hegemonia dels Crusaders

Els Reds han pogut trencar l’hegemonia oval dels Crusaders, gràcies a imposar-se al seu estadi per un ajustat 18 a 13 a favor dels locals. El partit no ha estat brillant: dues esquadres que es respecten massa i tenien més por a perdre, buscant aprofitar les errades dels rivals que no pas arriscar en les jugades ofensives pròpies. La veritat és que el partit ha defraudat una miqueta, però com va dir Luis Aragonés, el sabio de Hortaleza, “les finals no es juguen, les finals es guanyen“. I té tota la raó del món, en futbol o rugbi. Mireu les highlights del partit:

El partit era un duel de titans entre els dos millors obertures de l’hemisferi sud. Dan Carter pels de Christchurch i Quade Cooper pels australians, els autèntics cervells dels seus clubs i de les seves seleccions. Aquest cop el duel ha caigut del cantó australià. No m’ha agradat el partit dels Crusaders, massa inactius i sense les seves senyes d’identitat que el fan temible (joc ràpid, domini de les transicions, contundència ofensiva, penetració ràpida…), segurament atribuïble als bons mecanismes defensius dels Reds.

Especialment nefast ha estat el partit de Richie McCaw. El davanter neozelandès podia haver acabat expulsat en un parell d’accions gens esportives. Els “barbes” dels Crusaders (Flynn i Wyatt Crockett) han estat molt desafortunats, veient-se superats per la davantera australiana en múltiples ocasions.

Corey Flynn, el barbes dels Crusaders i dels All Blacks.

Tothom veia en aquesta final del Super XV (15) una mena d’assaig general del que pot ser la final de la propera Copa del Món. Ja us vaig avisar: els Reds (columna vertebral dels Wallabies) enguany van molt forts. Aquest anys els Australians són els tapats de cara al campionat del món. Fainga’a, Rob Simmons, Genia (quin assaig s’ha marcat avui!!), Peter Hynes i Quade Cooper, entre altres, s’han consagrat com els reis de l’hemisferi sud, els únics capaços de batre els temibles Crusaders (esquelet dels All Blacks) dos cops la mateixa temporada.

Per la seva banda, els Crusaders (i per extensió, els All Blacks) hauran de millorar si volen complir amb les expectatives generades al voltant de la selecció nacional de cara al proper Mundial que es juga a casa seva. Tenen temps, jugadors i arguments per creure en ells. Amb l’orgull ferit, els All Black poden esdevenir un equip molt més perillós, però, respondran a la pressió?