El rugbi polinesi és el més espectacular del món. Als aficionats els encanten els placatges durs i alts, i el joc a la mà. A la copa del Pacífic vam ser testimonis com els Fijians van placar fins sobrepassar els límits del reglament. El joc dur que ahir vam veure dels Samoans, convertit en violència gratuïta practicada pels Fijians. Avui veurem que no s’ha de fer mai en un partit. La línia que no es pot sobrepassar. Pobres japonesos!
Filed under Fonaments tàctics, Hemisferi Sud, Mundial NZ 2011
Ahir es va jugar un partit “amistós” entre Samoa I Austràlia, que va esdevenir en una mena de competició per veure quin dels dos equips té una davantera més forta. Per això he rescatat un vídeo dels xocs del partit, que convindria passar als davanters abans de cada partit per recordar com es juga ( i com es respecta al rival) en aquest esport.
El rugbi polinesi creix cada any, i les nacions emergents del Pacífic (Samoa, Tonga, Fiji) tenen un nivell comparable i homologable a l’elit europea. Ben aviat comença el tres nacions del Pacífic, però com cada estiu, ens agafa fora de temporada i de vacances. Per tant, poc o gens en podrem parlar, però reafirmo la meva convicció en senyalar els Aussies com els grans tapats d’enguany. Veurem si el temps en dóna la raó!
Filed under Fonaments tàctics, Hemisferi Sud, Mundial NZ 2011
El pick and go (expressió que en català podria ser traduïda com ” recull i marxa”) és un recurs ofensiu amb molta tradició en el rugbi XV. El pick and go consisteix en un joc d’atac on la davantera avança i avança metres gràcies a la seva força i potència fins arribar a la zona de marca rival. Un davanter agafa la pilota, i avança fins que és placat, moment en que un altre company del paquet ofensiu recollirà la pilota i seguirà avançant i avançant guanyant metres fins que torni a ser placat, i així successivament fins arribar a la zona de marca rival.
Si el teu equip disposa d’un paquet de davanters molt superior al rival, el més útil (tot i que no massa lluit) és aprofitar la tècnica, genuïnament anglesa, del pick and go. Malgrat la seva indubtable utilitat, el pick and go cada cop és menys habitual al rugbi d’elit, ja que les davanteres acostumen a estar molt equilibrades i a la tercera o quarta fase de pick and go, els tres quarts reclamen la seva porció de glòria (i és que, entre nosaltres, als tres quarts no els fa massa gràcia això de no sentir-se útils dins del camp de rugbi). Darrerament seleccions com la Georgiana o la Romanesa han basat bona part del seu potencial ofensiu en unes davanteres temibles, capaces de trencar qualsevol mur defensiu rival. Us deixo amb un exemple de la sempre temible davantera romanesa:
A un espectador no avesat en el món del rugbi (posem per exemple un amant de futbol o bàsquet) els pick and go els hi semblen una animalada. Per a un tretzista (amant del Rugbi XIII) els pick and go són una forma com un altre de perdre el temps (i les forces) dels davanters. Però els amants del rugbi unió (XV) gaudeixen molt al veure avançar els paquets de davanters, aconsegueixin o no arribar a la zona de marca, especialment ara que el professionalisme ha comportat la pràctica desaparició d’aquest tipus de jugades en el rugbi d’elit.
De fet, pocs equips tenen davanteres tant potents com per proposar aquest recurs ofensiu, i és que molt sovint els propis tècnics han preferit apostar per emprar un parell de cops els seus davanters en un extrem del camp per després obrir la pilota als tres quarts que vénen per darrere i aconseguir un assaig força més plàstic, per què enganyar-nos.
Filed under Fonaments tàctics, Rugbi XV
He decidit obrir una secció dedicada al fonaments tàctics del rugbi, als meus pensaments tàctics i les idees que tinc, utilitzant un llenguatge planer i fàcil per a tots els amants del rugbi. Espero que us agradi i en parlem, sobre diversos conceptes. Per obrir, el concepte més bàsic de tots: la defensa.
Al rugbi és essencial defensar de forma coherent i ordenada, deixant els mínims espais possibles al rival per minimitzar les accions ofensives dels rivals.
Per coordinar una defensa capaç i sòlida convé treballar de forma molt seriosa la pressió i la línea defensiva. M’explico: quan l’equip rival té la pilota, convé que el nostre equip formi una línea compacte i ordenada, on l’equip treballi com un sol home.
Si la línea defensiva és compacte i capaç de bascular en funció dels moviments ofensius del rival, obligarem als atacants a buscar punts de reunió (rucks o mauls) per trencar el nostre sistema defensiu.
La defensa activa en línea és un invent relativament nou, que beu molt del sistema i mecanismes defensius del rugbi XIII, que al meu entendre té més treballats els automatismes defensius que no pas el XV.
No en va, el XV del Gall (un dels equips més treballats defensivament a tot l’hemisferi nord) compta amb els serveis de diversos tècnics provinents del món del XIII per treballar els fonaments defensius.
Ara bé, el sistema defensiu de defensa activa en línea té alguns perills, i és que si algun jugador falla al placatge o avança la seva posició a la resta dels seus companys, podem trencar la línea tot deixant un forat en la formació defensiva que pot esdevenir fatal.
Per últim, les noves tendències semblen indicar que cada cop més les principals seleccions del planeta ( amb França i Nova Zelanda com a abanderats) tendeixen a posar menys jugadors en les agrupacions i els punts de contacte (un altre aportació del XIII) per tal de no quedar-se en inferioritat numèrica en la zona ample del camp. Fixeu-vos que els francesos o els All Blacks només posen a tres o quatre davanters als rucks, buscant una sortida fluïda de la pilota i una major continuïtat al joc.
Per donar un exemple il·lustratiu, us deixo amb la genial defensa dels All Blacks, o com defensar a la teva 22 i fer de la defensa, un gran atac:
Filed under Fonaments tàctics
ruc-bi català 