D’entrada, un derbi

El Mundial està molt bé, però Nova Zelanda ens queda una mica lluny, i l’oval no s’atura al nostre país. Fa uns dies que s’han publicat els calendaris de Divisió d’Honor (A i B) i Primera Nacional al web de la FER. D’entrada, L’Hospitalet rebrà al Barça en la primera jornada de lliga, que es jugarà el proper 2 d’octubre. Un derbi apassionant d’un club en progressió com L’Hospitalet contra un dels “grans” de la Divisió d’Honor B.

A la màxima categoria, la Santboiana debutarà el 18 de setembre al camp del VRAC, l’altre gran equip de Valladolid, mentre que la Vila, actual campiona, rebrà al sempre perillós Cetransa El Salvador, el club més gran de Pucela.

Pel que fa a rugbi femení, la primera jornada ens oferirà un altre derbi interessant en la seva jornada inicial. El 23 d’octubre, el totpoderós INEF rebrà a les noies del GEiEG. Tant de bo els dos clubs catalans acabin ben amunt aquesta temporada!

Per últim, la Primera Nacional Grup C s’obre el 16 d’octubre amb la visita del BUC a Eivissa (dins del drama de perdre la categoria Eivissa a octubre és una bona consolació), i viurem un parell de derbis més, com ara la visita del Sitges al camp dels Enginyers de Poble Nou o l’interessant Sant Cugat – Santboiana “B”. Aquest grup C el completen dos clubs balears més (a part de l’Eivissa), com el Ponent i el clàssic El Toro.

Molta sort als clubs catalans! Us volem veure encapçalant cadascuna de les categories que jugueu!

Primera i Segona Catalana 2011-2012

La Federació Catalana de Rugbi ha publicat els calendaris (amb els grups de Primera i Segona divisió catalanes ben definits) de cara a la temporada que començarà ben aviat.

A priori, no hi ha grans sorpreses. La Primera catalana tindrà una cara nova, l’Associació de Rugbi del Poble Nou ( conegut com ARPN), que segueix amb el seu meteòric ascens d’ençà que fou fundat fa pocs anys. Enguany la Primera Catalana presenta molts elements atractius, tals com veure quin rendiment presenta el campió de la temporada passada, el GEIEG, en una lliga on militen equips amb molta tradició rugbística (com els Químics o els Gòtics), diversos “B” dels clubs més punters del país (tals com el Barça B o el Sant Cugat B) i clubs emergents al panorama català, com el Torroella, l’INEF de Lleida o el Castelldefels. Veurem també quin paper farà el CEU, que l’any passat va perdre la categoria de Primera Nacional i enguany se les veurà amb vells rivals de la ciutat com els Químics o els Gòtics. Per últim, serà interessant observar les evolucions del ARPN en una categoria amb rivals amb molta història i molt nom en el rugbi català.

La Segona Catalana es presenta molt apassionant aquest any. A aquesta categoria trobem clubs històrics amb molt palmarès com el RC Cornellà, filials i tercers equips de clubs catalans molt grans (UES “C, L’Hospitalet “B” o el recentment descendit BUC “B”) i clubs emergents com el Parets o el sorprenent Reus Deportiu, que acaba de pujar de la Tercera Catalana. Precisament aquesta temporada podrem presenciar un apassionant derbi entre el Tarragona (que ha baixat de Primera Catalana) i el Reus (que just acaba de pujar, tal com hem dit). Per tancar aquesta categoria, els sempre interessants Alella, Vic i Garrotxa tractaran de donar la sorpresa i lluitar pels llocs capdavanters de la classificació.

Seguim a l’espera de conèixer el calendari definitiu de la Tercera Catalana (i qui sap si d’una Quarta Divisió) en funció dels clubs disponibles.

Cornellà, orgull del rugbi antifeixista

Fa un temps que vaig aconseguir veure una foto molt especial, la d’uns jugadors del Rugbi Club Cornellà dels anys 30 marxant en un batalló cap el front per combatre el feixisme, en defensa de les llibertats socials, individuals i nacionals del país contra un grapat de militars i forces feixistitzants que volien practicar un autèntic genocidi contra el país. Aquest és el meu petit homenatge a totes les persones anònimes que van marxar al front per defensar la justícia, les llibertats i la democràcia.

Jugadors del RC Cornella abans de marxar al front per comabtre el feixisme.

Si voleu conèixer altres històries d’esportistes antifeixistes durant la guerra civil, us recomano que visiteu el meu blog de la Revista Sàpiens, anomenat “Històries d’un món real“.

Tanmateix, si coneixeu històries similars d’altres equips de rugbi (del BUC, la Santboiana….) o qualsevol club esportiu independentment de l’esport que practiqui, us agrairia molt que us possessiu en contacte amb mi, ja que estic molt interessat en aquest tipus de material.

El Seven de Barcelona, èxit o fracàs?

El Seven de Barcelona, tercera prova del “Grand Prix” europeu de rugbi a set es va tancar ahir a l’estadi Olímpic Lluís Companys amb un gust de boca agredolç. D’una banda, em va agradar veure partits de rugbi (tot i que el seven, rugbi sense davanters, no m’acaba de fer el pes) de cert nivell a Barcelona, i especialment a l’esforç que va fer el Canal Esports 3 per incloure’l dins la seva oferta televisiva. Entre els sevens, la USAP i els Catalans Dragons, aquest any hem tingut algunes bones hores de rugbi televisat en català. A més, l’organització del torneig sembla que va ser prou bona i diligent, ja que els equips van quedar contents. Felicitats!

Bona feina de’n Robirosa i en Jordi Sunyer als comentaris i de tot l’equip del Departament d’Esports de la Televisió Catalunya. Felicitats! Convé que la temporada vinent encara en veiem més! A més a més, a la ràdio el rugbi enguany ha tingut força incidència. Gràcies als “cracks” del Primer Toc i del Departament d’Esports de RAC 1 (molts d’ells, entre els millors periodistes esportius en català, al meu parer) encapçalats per en Raül Llimós, que sempre ha mostrat la seva sensibilitat cap el nostre esport. Gràcies!

Un cop esmentat això, convé fixar-nos en un parell de detalls que no acaben de quadrar i que ens permeten creure que el Campionat Europeu de Sevens de Barcelona 2011 ha estat un fracàs:

1. El montant econòmic de tot el torneig ha estat de prop de 200.000 € que han sufragat les arques municipals. Potser amb aquests calers s’hauria pogut constuir o habilitar espais per jugar al rugbi, ja que la manca d’instal·lacions i espais és un problema real de la ciutat.
2. No m’acaba de fer el pes que la FCR, víctima del franquisme (que es va encarregar de depurar la institució i molts jugadors de rugbi del país) es dediqui a organitzar campionats on Espanya jugui de local. Recordem que és la “Roja” la que prohibeix i barra el camí cap la oficialitat del rugbi català.
3. Manca de públic. A les finals no hi havia més d’un o dos milers de persones, en un gran estadi com l’Olímpic, això provoca una sensació de buidor tremenda. Quina diferència quan va venir la USAP (clar que aquell dia era un partit seriós, en una competició oficial).
4. El Seven és una “patxanga” ( o així s’ho prenen als països potents com Irlanda, Escòcia, França i Gal·les).

En relació a aquest segon punt convé destacar que alguns dels assistents van desplegar una pancarta a favor de l’oficialitat de la selecció catalana durant el partit pel cinqué lloc que van enfrontar a les seleccions d’Espanya i Ucraïna.

Pancarta a favor de les seleccions catalanes durant un partit d'Espanya.

Per últim, penso que la FCR (i per extensió, la FER) s’equivoquen quan aposten tant fort pel seven. Ahir Espanya va presentar un equip competitiu (Heredia, Canosa, Martín, Feijoo, l’aussie nacionalitzat Carlos Blanco…) que pot restar-li força al XV. Bé, és el seu problema. A Catalunya ja en tenim prous, com per ocupar-nos dels de la Roja.

Fixeu-vos que els països que de debò saben de rugbi envien jugadors de segona, tercera o quarta fila als Sevens, ja que el que importa de debò és el XV (per molt olímpic que serà el Seven). Va guanyar una sorprenent Rússia, segona una inspirada Itàlia i Portugal en tercer lloc. Cap d’ells és una potència de primer nivell, si no de segon o tercer nivell. Vaig veure a Moldàvia o Holanda, però pel que sembla, Escòcia o Irlanda (nacions de rugbi de debò) no van enviar-hi equips, i Gal·les va enviar nens de 17 o 18 anyets. Una mostra del que realment és el Seven en el panorama europeu. I de cara als JJOO, que els europeus s’oblidin de les medalles, ja que l’or, l’argent i el bronze ja tenen nom i cognoms. Si mai veieu jugar uns sevens de Samoa, Tonga, Nova Zelanda o Austràlia, sabreu què vull dir.

El Barça de rugbi es salva

Finalment la secció de rugbi del FCB no baixarà a Primera Catalana, i mantindrà la seva plaça a Divisió d’Honor B. Celebro molt aquesta notícia, i desitjo de tot cor que el Barça de rugbi aconsegueixi l’ascens a Divisió d’Honor A la propera temporada (el mateix que li desitjo a l’altre equip català, el RC L’Hospitalet).

Malgrat que la notícia (és evident) m’alegra, no puc deixar de criticar a la junta del FCB per aplicar dràstics plans d’austeritat a les seccions no professionals del club (quant va recaudar el Barça el dia de la USAP a Montjuic? ehem….) i sobretot la desaparició de la secció de beisbol i el descens de les seccions de voleibol i molt especialment, bàsquet en cadira de rodes.

Des de la meva humil opinió, si hi ha uns esportistes al club que reflecteixen millor que ningú els valors d’esforç i compromís amb el club i el país, aquest no són els de futbol, bàsquet o rugbi. Els nois que m’emocionen com ningú (perdoneu el sentimentalisme) en aquest club són els nois en cadira de rodes, un exemple d’esperit de superació, de ganes, de treball, de compromís. Ningú com ells per explicar a un foraster que significa el Futbol Club Barcelona i la seva implicació en aquest país. Hi ha coses que ens fan grans, i no són la quantitat de Champions que hi ha a les nostres vitrines.

Mundial de Touch rugbi

Demà comença a Edimburg el Campionat del Món de Touch rugbi, amb la participació de la selecció catalana, que participarà com a equip oficial. Catalunya ha quedat enquadrada al grup D, amb Holanda, França, Gal·les, Hongria i Irlanda.

El touch és una variant del rugbi (més aviat, de rugbi XII) on no existeix el placatge i el contacte físic és mínim. Per aquestes raons, és un esport mixt i obert a jugadors de qualsevol edat. La selecció catalana està integrada per jugadors dels clubs catalans amb secció de Touch com ara el Rugby Club Cornellà, el Sitges, els Enginyers de Poble Nou o el Touch Rugby Barcelona (entitat no afiliada a cap club de la ciutat).

Tanmateix, i tal com he pogut comprovar per mi mateix en alguns entrenaments de la selecció que he vist en viu i directe, hi ha un important contingent de jugadors de XV tradicional (bàsicament tres quarts) de diversos clubs catalans (sobretot en vaig veure uns quants del BUC). Rapidesa i bon joc a la mà, elements indispensables per jugar a aquesta variant esportiva.

Des d’aquest blog vull desitjar tota la sort del món al nostre equip nacional, malgrat que no acabo d’entendre (i això és una opinió personal) un codi de rugbi sense contacte físic. Entre touch i els sevens, aviat acabarem amb els quatre gordos que queden, autèntica espècie en perill d’extinció als camps de rugbi…

Europeu de Rugbi Seven Barcelona 2011

Els propers 9 i 10 de Juliol veurem rugbi d’alt nivell a Barcelona. El campionat europeu de l’especialitat es disputarà a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, i podrem veure en acció a les potències del seven europeu: Anglaterra, França, Itàlia, Geòrgia, Escòcia, Irlanda… i Espanya, que enguany ha trobat una esquadra competitiva que l’ha portat a ser finalista en el passat torneig de Lyon després de deixar fora a l’amfitriona França a semifinals. Animeu-vos a anar-hi! Les entrades oscil·len entre els 12 i 18 €, o un abonament pels dos dies que oscil·la entre els 18 i 24 €.

Cartell promocional de l'Europeu de Seven Barcelona 2011.

Ara bé, com tots ja sabeu, l’organització d’un esdeveniment d’aquest tipus requereix l’esforç de tots/es per ser un autèntic èxit organitzatiu. És per això que us deixo amb la crida que s’ha fet des de la gerència de la Federació Catalana de Rugbi per trobar voluntaris que ajudin a que l’esdeveniment sigui tot un èxit. Us reprodueixo el document que s’ha enviat des de gerència de la FCR i que m’ha arribat:

Benvolguts,

L’organització del Seven necessita els voluntaris següents:

1)     Cinc oficials d’enllaç pels equips de: Portugal, Rússia, Romania, Moldàvia i Holanda han de parlar la llengua dels visitants o en seu defecte l’anglès. Han d’acompanyar a l’equip des de la seva arribada a Catalunya el dia 7 o 8 fins a la sortida de tornada el dia 11 de juliol.

2)     Voluntaris pel control de dopatge, quatre persones per dos dies dissabte 9 i diumenge 10 de juliol, vuit hores cada dia a l’Estadi Olímpic desitjable coneixements de l’anglès.

3)     Voluntaris per coordinar els equips a l’Estadi, un grup de quatre persones desitjables coneixement  d’anglès.

4)     Reculli pilotes, dos grups de sis per dia.

5)     Vuit voluntaris per ajudar a la organització al mateix Estadi els dies 9 i 10.

En tots els casos seria preferent tenir més de 18 anys. Els voluntaris tindran menjar a l’estadi, quatre entrades com reconeixement a la seva col·laboració, podran participar del tercer temps de clausura el dia 10, a més d’un certificat de participació.

Preguem enviar les dades dels interessats o bé que els mateixos contactin amb mi:

gerencia@rugby.cat

Agraint la vostra col·laboració rebin una cordial salutació

Juan José Hernández – Gerent –Federació Catalana de Rugby

Temporada 2011-2012: nous clubs i quarta catalana

Ja estem a l’estiu, i mentre la temporada de sevens i platja ocupa el calendari dels clubs, en els despatxos de la Federació Catalana de Rugbi i als clubs del nostre país comença a perfilar-se i a prendre forma la propera temporada.

Per l’any vinent sembla que hi hauran més novetats que mai. He sentit rumors que apareixeran nous clubs de rugbi catalans que participaran a les divisions territorials de la FCR. Aquests nous clubs són el Castelldefels B – Viladecans , que ja va participar en la darrera fase de la temporada passada, el Club de Rugbi Arenys de Munt, la “resurrecció” del rugbi a Santa Coloma de Gramanet més de deu anys després que el Puig Castellar desaparegués, un nou club a Amposta (em fa molta il·lusió que hi hagi rugbi a les terres del Ebre), el Puigcerdà (que fins ara actuava amb el Ceret del Rosselló), el Cornellà B i possiblement un segon equip del ARPN, un club molt jove amb molt potencial de creixement.

Com veieu, sembla que amb aquests nous clubs es pot pensar en formar una quarta divisió de rugbi català, on podrien participar també els clubs que han debutat enguany, el RC Mataró i els Carboners de Terrassa. Seria una categoria de formació de nous jugadors joves i clubs amb molta empenta i il·lusió, i un retir daurat de velles glòries del rugbi català, que ajudin als nous jugadors a aprendre els trucs de l’ofici.

Ara bé, una segona opció ha cobrat força els darrers dies des de determinats clubs i sectors: la possibilitat que la quarta catalana no existís com a tal i en canvi es reorganitzés la tercera catalana d’acord a criteris geogràfics ( sabeu quants quilòmetres hi han d’Amposta a Puigcerdà?) per facilitar la comunicació i assistència als partits de jugadors, familiars i aficionats. Després de la fase regular d’aquests dos grups es podria jugar un sistema de play-off per determinar els ascensos de categoria i quin club té l’honor de quedar-se amb el títol de campió de la temporada.

Durant les properes setmanes (hi ha una reunió ben aviat) sabrem quin cos pren definitivament la nova temporada al nostre país, per bé que l’actual format de la tercera catalana, amb dotze equips que juguen a una sola volta i un play-off final, no ha acabat de convèncer a la majoria de clubs catalans.

Sigui com sigui, i tal i com em va dir un amic recentment, la possibilitat que hi hagi una quarta divisió catalana o la reestructuració de la tercera en dos grups segons criteris territorials, és un motiu d’orgull pel rugbi català, mostra de dinamisme i de la lenta però progressiva recuperació de l’afició cap aquest esport.

La bona feina del Sant Cugat

El Club de Rugby Sant Cugat és un club relativament jove, sense massa història fins als anys 90 del segle passat, quan el club va despegar definitivament. Per bé que l’entitat fou creada l’any 1987, fou a partir de la creació de la seva escola de rugbi, l’any 1995, que el club va rebre una forta empenta social i esportiva, consolidant-se entre les principals institucions esportives de la seva població.

Escut del Club de Rugby Sant Cugat.

El Sant Cugat ha curat molt el seu treball a la base, i aquesta decidida aposta per les categories inferiors i la voluntat de fomentar l’esperit del rugbi entre els nens i nenes de la seva població han fet que avui en dia la seva escola de rugbi sigui una de les millors de tot l’estat espanyol. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana passat el Club de Rugby Sant Cugat s’ha proclamat campió de Catalunya a les categories Cadet i Infantil, imposant-se a altres clubs amb un potencial de rugbi base molt gran, com són el Sitges o la Unió Esportiva Santboiana.

A més a més, el combinat del Sant Cugat sub-23 es va fer amb el campionat de Catalunya d’aquesta categoria, jugant un rugbi endreçat i molt atractiu, amb molt poques fissures i mostrant una capacitat tècnica excel·lent i un domini de les fases dels partits gairebé perfecte. No debades, amb una plantilla prou jove el Sant Cugat ha quedat segon en aquesta darrera temporada a Primera Nacional, tot justa darrera d’un altre dels grans del rugbi català com és L’Hospitalet.

Personalment, m’alegro molt de veure que clubs relativament joves (Sitges, Sant Cugat o L’Hospitalet) mostrin bones maneres i un excel·lent estat de salut mercès a la seva aposta per la formació, esportiva i humana, dels jugadors i les jugadores de rugbi al nostre país.

PD: Podeu trobar l’article sobre els actes del centenari del rugbi català al meu blog de la Revista Sàpiens, al blog Històries d’un món real. Espero que us agradi!

El Barça de rugbi i les mentides de Rosell

A Catalunya tenim una llarga història vinculada amb el rugbi. A casa nostre hi ha equips històrics encara en actiu com la Unió Esportiva Santboiana, el BUC, el RC Cornellà o el Barça de rugbi. Ara bé, aquest darrer club perilla seriosament en els seus més de vuitanta anys d’història.

Aquesta secció, creada l’any 1924 (el segon club català de rugbi més antic, doncs), és un dels equips amb més trofeus de tot l’estat espanyol. Dues lligues, dinou Copes de Catalunya i setze campionats d’Espanya contemplen la secció més antiga del Futbol Club Barcelona.

Els darrers anys (especialment aquesta darrera temporada) la família del rugbi català ha vist renéixer l’esperança en un club en franc creixement esportiu, ja que el club s’ha consolidat entre els millors equips de la Divisió d’Honor B i compta amb diversos jugadors que poden ser titulars al 80% dels clubs de Divisió d’Honor A. A més, cal afegir una gran feina del cos tècnic de les categories inferiors, que han generat jugadors (i algunes jugadores) i un patró de joc força interessant, tenint en compte que aquesta secció té vetat l’ús de la Ciutat Esportiva del Barça, no fos cas que embrutessin la gespa de Sant Joan Despí. Pocs recursos per un resultat tant bo (i que jo mateix he comprovat en primera persona), convé dir-ho.

Els socis i aficionats del Barça, a més, estàvem il·lusionats amb el futur de la secció per les paraules del president Rossell en els actes de presentació de la Festa del Rugbi Català, on es va comprometre a incrementar els recursos i el nivell de la secció, mitjançant acords esportius amb la USAP. A més a més, convé recordar que una promesa electoral de la junta del senyor Rossell fou la de mantenir i millorar les seccions esportives del club.

Ara, la junta directiva del Barça obliga a totes les seccions no professionals del club a renunciar a la participació en aquelles competicions de caire estatal, obligant a les seccions a participar en les competicions de caire català, amb l’excusa de millorar la catalanitat del club i reforçar les Federacions Esportives Catalanes. Anem a pams. Jo sóc el primer que defenso la catalanitat del Barça i la independència de la FCR, però mentre no sigui així, els nostres equips catalans han de monopolitzar l’àmbit estatal, sigui al rugbi o al hoquei gespa, gel o patins.

En segon lloc, la pèrdua de dues categories pot sentenciar a mort a una secció històricament molt potent i que genera poques despeses, ja que molts jugadors faran les maletes i marxaran a altres clubs, i poden tallar la progressió de joves molt interessants al no permetre que es formin en les categories d’elit estatals.

I per últim, si som més que un club, és per què el Barça representa uns valors socials, democràtics, nacionals i poliesportius que el fan fer el millor ambaixador de Catalunya. El Barça no és només futbol. El Barça són tota la pila de lligues i copes de Catalunya i d’Espanya (centenars d’elles) i copes d’Europa (33 entre totes les seccions) que omplen les nostres vitrines i que ens fan diferents, únics i especials.

PD: Amb la fitxa de Milito es paguen deu seccions del club. I amb els 14 milions d’euros que va costar en Keirrison (jugador que no ha arribat a jugar ni un sol partit amb el FCB), es mantenen totes les seccions no professionals durant vint anys.