Will Genia és un fora de sèrie. Possiblement, el millor mig de melé del món. Personalment, jo no havia vist un 9 amb tant domini del joc i tanta visió com ell de fa anys. En Genious Genia és el cervell dels Reds campions del Super15 i dels Wallabies que han tornat a guanyar un títol deu anys desprès. Serà en Genia la figura d’aquest mundial?
Filed under Hemisferi Sud, llegendes, Mundial NZ 2011
Els Australians han derrotat als totpoderosos All Blacks per un ajustat 25 a 20 al partit disputat a Brisbane. En un primer temps d’hemeroteca, els wallabies s’han posat al davant per un contundent parcial de 20 a 3 gràcies als trys del “genial” Will Genia i de Radike Samo (el jugador de més edat que mai ha jugat amb el seu equip nacional i que ho ha celebrat amb una marca de més de 50 metres de carrera) i al encert de cara a pals del gran Quade Cooper. El fantàstic try de Radike Samo finalitzant una jugada del Geni Genia:
Al segon temps els All Blacks han sortit molt més “enxufats” i han retallat les distàncies gràcies a un torrent ofensiu que ha desembocat amb els assajos de Conrad Smith i Ma’a Nonu, i a les conversions a pals de Dan Carter, ex-jugador de la USAP. Quan el marcador estava en un igualat 20 a 20 al minut 60 de partit ha aparegut en Kurtley Beale per anotar el definitiu 25 a 20 per Austràlia, que ha ensorrat anímicament i físicament als kiwis, incapaços de mostrar una reacció contundent.
D’aquesta manera els wallabies s’han endut el darrer Tri Nations de la història (l’any que ve serà Four Nations per l’entrada d’Argentina) i han aconseguit acabar amb deu anys sense cap títol internacional, sempre a l’ombra dels seus poderosos veïns kiwis o dels springboks, actuals campions del món i defensors del títol en el proper RWC que tot just està a punt de començar.
Atents tots a l’evolució del XV australià, un equip integrat en la seva majoria per integrants dels Reds (actuals campions del Super15 i que ja havien derrotat als Crusaders dos cops aquesta temporada). Un 3/4 d’ensomni, format per cracks com Ashley Cooper, Fainga’a, Quade Cooper, Kurtley Bale o Will Genia, possiblement el millor mig de méle del món en aquest moment. Amb Genia repartint joc, uns centres ràpids fent incursions a la 22 rival i el sistema defensiu emprat pels Reds aquesta temporada (consistent a ofegar el rival en fases dinàmiques i superar-lo en els agrupaments) els wallabies semblen els elegits a encapçalar el rugbi dels propers anys, independentment de si guanyen o no aquest proper mundial.
En un altre ordre de coses, hores després del triompf Aussie al Tri Nations hem vist com Irlanda fracassava a casa, al mític Lansdowne Road, contra la potent selecció anglesa per un contundent 9 a 20. Els Irlandesos han anotat gràcies a tres cops de càstig transformats pel ja llegendari Ronan O’Gara (que no ha jugat acompanyat de Sexton ni d’O’Driscoll, el que ha provocat que Irlanda perdés el nord) mentre que els anglesos han guanyat gràcies al seu etern Wilko i al nacionalitzat Manu Tuilagi (germà del usapista Henry Tuilagi), que ha aconseguit un bon assaig els primers minuts del partit. Mala imatge del XV del trèvol, que compta els seus partits de preparació mundialista per derrotes (contra Escòcia, dos cops contra França i ara l’etern enemic anglès, que ha profanat Dublín). Aquest mundial serà la tomba de la generació d’or del rugbi irlandès?
Filed under Hemisferi Sud, Mundial NZ 2011, Rugbi XV
Us recomano que visiteu el post “Història de la Copa del Món de rugby” que ha escrit el membre de la Penya Avant i ex-president de la Federació Catalana de rugbi, en Xavier-Albert Canal, publicat al blog que la Penya té obert des de fa uns mesos (i que considero com el “germà gran” d’aquest blog que esteu llegint ara mateix). Un repàs molt complert a les darreres edicions del Mundial de rugbi i que us descobrirà alguns dels aspectes que a mi m’han passat desapercebuts, tals com els intents dels Australians i Kiwis per organitzar un torneig mundial per seleccions i les resistències dels “amateurs” europeus.
Filed under Mundial NZ 2011, Rugbi XV, Tradicions
Aquest dissabte al migdia (hora peninsular) es juga el darrer partit del Tri Nations 2011 a Brisbane, Austràlia. Ells wallabies rebràn als All Blacks, en una gran lluita final per endur-se el darrer Tri Nations de la història (l’any vinent serà Four Nations, amb l’entrada dels Pumes argentins).
Segurament serà el colofó perfecte d’un torneig descafeïnat, on els equips s’han reservat les seves millors cartes de cara al Mundial que comença en pocs dies. Però un Austràlia-Nova Zelanda mai és un partit amistós, més quan els wallabies estan a punt d’endur-se el primer títol des del llunyà Tri Nations de 2001. Deu anys sense títols són molts per una nació extraordinàriament esportiva i competitiva com Austràlia. Això i el factor de jugar a casa, em fan ser molt optimista de cara a les opcions Aussies aquest dissabte. Quade Cooper, Faingaa, Wycliff Palu, Polotau-Nau, Ashley-Cooper, Will Genia… el XV australià de 2011 és el millor en molts anys, gràcies a la columna vertebral dels Reds, recents campions del Super15 austral.
Els All Blacks confien en el seu XV de gala per guanyar la primera batalla del “seu” mundial. Weepu, Dan Carter, Sam Whitelock, Mealamu, Muliaina… encapçalats pel polèmic i antiesportiu McCaw. És una vergonya que una institució de l’esport mundial com els All Blacks, autèntica llegenda del rugbi, portin a jugadors bruts com McCaw.
Richie McCaw li expressa el seu amor a Fainga'a amb un placatge alt (que no fou sancionat).
El senyor Richie McCaw entra a moltes de les accions tard, sovint placa alt, deixa la mà i embruta els rucks i mauls als que entra. Idolatrat a Nova Zelanda, és un dels jugadors més odiats per la resta de jugadors pel seu comportament i les seves accions antiesportives i les permisivitats arbitrals amb el seu joc. Un tercera ha de ser dur, però mai ha d’aprofitar-se de les circumstàncies del joc per passar-se de la ratlla.
Les espases estan alçades. La batalla està a punt de començar. Imposarà Nova Zelanda el seu estil i la seva enorme qualitat? O els Aussies podran trencar amb el domini hegemònic dels kiwis? La resposta, aquest dissabte a les 12.15 del migdia.
Filed under Hemisferi Sud, Mundial NZ 2011, Rugbi XV
Lièvremont deixarà el seu lloc després del Mundial de Nova Zelanda, essent substituït per Phillipe Saint-André, patró del Tolon els darrers anys.
Lièvremont enceta la seva darrera aventura com a seleccionador gal.
De cara a la seva darrera convocatòria, Lièvremont ha encetat l’enèsima “Revolució Francesa”, deixant fora de l’equip a vaques sagrades com Domingo, Poitrenaud o Sebastien Chabal. Entre els 30 escollits pel tècnic gal, trobem, els “catalans” Guirado, Mas, Mermoz i Marty. Trobo que en Porical no hauria fet un mal paper al XV del Gall per substituir en Poitrenaud.
La llista és la següent:
Primera línia: Fabien Barcella (Biarritz), Jean-Baptiste Poux (Toulouse), William Servat (Toulouse), Guilhem Guirado (Perpignan), Dimitri Szarzewski (Stade Français), Luc Ducalcon (Castres), Nicolas Mas (Perpignan)
Segona línia : Pascal Papé (Stade Français), Julien Pierre (Clermont), Romain Millo-Chluski (Toulouse), Lionel Nallet (Racing-Métro 92)
Tercera línia : Julien Bonnaire (Clermont), Imanol Harinordoquy (Biarritz), Thierry Dusautoir (Toulouse/Cap), Fulgence Ouedraogo (Montpellier), Raphaël Lakafia (Biarritz), Louis Picamoles (Toulouse)
1/2 de melé : Morgan Parra (Clermont), Dimitri Yachvili (Biarritz)
1/2 d’obertura : David Skrela (Toulouse), François Trinh-Duc (Montpellier)
3/4 centres : Fabrice Estebanez (Brive), Maxime Mermoz (Perpignan), David Marty (Perpignan), Aurélien Rougerie (Clermont)
Ales i Arriers : Maxime Médard (Toulouse), Alexis Palisson (Brive), Vincent Clerc (Toulouse), Cédric Heymans (Toulouse), Damien Traille (Biarritz)
El XV del Gall em sembla un equip descompensat, fluix davant però amb molta pólvora darrere. Tal com vaig dir, aposto que passarà com segona de grup darrere dels All Blacks. Un cop allà, poden guanyar a un sol partit a qualsevol equip.
Filed under Mundial NZ 2011, Rugbi XV, USAP
Aquestes setmanes s’han jugat diversos partits de preparació pel Mundial de NZ que començarà en pocs dies. Les diferents seleccions estan ultimant la seva posada a punt de cara al Mundial i de moment estem veient algunes coses interessants.
Anem a pams, que portem moltes setmanes de vacances (i les presses no són bones). Aquests darrers dies hem vist com Gal·les queia a Twickenham amb tot l’honor del món per després destrossar per 19 a 9 al XV de la Rosa al Millenium Stadium de Cardiff. Avui mateix s’han carregat als Pumas per un contundent 28 a 13. Gran estat de forma del nou fitxatge de la USAP, en James Hook i de Stephen Williams. Tal com apuntàvem en la prèvia del Mundial, els gal·lesos poden fer molt de mal. Us deixo amb les millors imatges del partit del Millenium Stadium:
Per la seva banda, França ha derrotat dos cops (a casa i a domicili) a Irlanda. Mala imatge dels celtes a Bordeus, on van caure per 19 a 12, i a Lansdowne Road, on han caigut per 22 a 26. A més, convé sumar la victòria d’Escòcia sobre els irlandesos a Murrayfield el passat tretze d’agost per un curt 10 a 6. Males vibracions pels irlandesos, que ha presentat equips massa experimentals, poc compactes davant d’una França molt sòlida, amb les seves virtuts tradicionals (joc a la mà, domini de les fases dinàmiques, velocitat, contundència ofensiva…).
De les nacions emergents (Escòcia, Itàlia, Japó, Samoa, Fiji…) podem destacar que en general, han confirmat la seva millora de nivell, en especial el XV del card, que comença a rutllar com una màquina. Aquesta tarda ha passat per sobre d’una Itàlia interessant a Murrayfield per un contundent 23 a 15. La meva estimada Itàlia ha tingut més possessió de l’oval i ha estat més estona en el camp rival, però l’efectivitat dels escocesos ha condemnat una Azurra que no pogut parar l’avalantxa ofensiva dels escocesos a l’inici del segon temps.
Per últim, vull fer quatre ratlles sobre el Tri Nations (que l’any vinent passarà a ser Four Nations, amb l’entrada dels argentins). Decepció Springbok, que només ha sabut doblegar una Nova Zelanda “B” aquesta tarda a Port Elizabeth. La setmana vinent es decidirà el títol a Brisbane, Austràlia, entre els emergents i poderosos Wallabies australians contra la llegenda rugger per excel·lència, els All Blacks. Estarem molt atents a aquest partit (que pot ser, possiblement, la final del mundial, ja que els dos equips em semblen els millor s conjunts de rugbi del moment amb molta diferència). Per fer boca, veiem les millors imatges de la històrica victòria Wallabie a Durban:
Filed under Hemisferi Sud, Mundial NZ 2011
El rugbi polinesi és el més espectacular del món. Als aficionats els encanten els placatges durs i alts, i el joc a la mà. A la copa del Pacífic vam ser testimonis com els Fijians van placar fins sobrepassar els límits del reglament. El joc dur que ahir vam veure dels Samoans, convertit en violència gratuïta practicada pels Fijians. Avui veurem que no s’ha de fer mai en un partit. La línia que no es pot sobrepassar. Pobres japonesos!
Filed under Fonaments tàctics, Hemisferi Sud, Mundial NZ 2011
Ahir es va jugar un partit “amistós” entre Samoa I Austràlia, que va esdevenir en una mena de competició per veure quin dels dos equips té una davantera més forta. Per això he rescatat un vídeo dels xocs del partit, que convindria passar als davanters abans de cada partit per recordar com es juga ( i com es respecta al rival) en aquest esport.
El rugbi polinesi creix cada any, i les nacions emergents del Pacífic (Samoa, Tonga, Fiji) tenen un nivell comparable i homologable a l’elit europea. Ben aviat comença el tres nacions del Pacífic, però com cada estiu, ens agafa fora de temporada i de vacances. Per tant, poc o gens en podrem parlar, però reafirmo la meva convicció en senyalar els Aussies com els grans tapats d’enguany. Veurem si el temps en dóna la raó!
Filed under Fonaments tàctics, Hemisferi Sud, Mundial NZ 2011
Amb l’anàlisi del Grup D tanquem el repàs dels equips mundialistes i les seves opcions reals de cara al proper Mundial de Nova Zelanda. El Grup D està format per les seleccions nacional de Sud Àfrica, Gal·les, Fiji, Samoa i Namibia.
Comencem pel cap de sèrie, Sud Àfrica. La selecció springbok arriba a aquesta Copa del Món en un gran estat de forma. Sud Àfrica és un equip molt compacte, capaç de marcar el seu tempo al joc, amb un gran domini dels intervals i les agrupacions. No hi ha un equip més poderós al ruck que els springboks, ni cap selecció capaç de comparar-se als springboks a l’hora de mantenir la possessió de la pilota. Un domini total de l’espai i de la estratègia (en fases dinàmiques com en melés i touches) són els punts forts dels Sud africans, que contrasten amb l’aparent anarquia tàctica dels All Blacks o dels Wallabies.
Amb la columna vertebrals dels Blue Bulls (equip sud africà del Super 15), els springboks confien en el poder dels seus davanters més curtits, com ara Mtawarira (un negre jugant de davanter amb els springboks!! Quina alegria!!) , du Plessis, Botha o Matfield. Als tres quarts, els sud africans confien en noms com el clàssic mig de melé du Preez, l’obertura Morne Steyn , els poderosos centres de Villiers i Fourie, i a l’ala un Habana en procés de decadència lluitarà per la titularitat. A l’arrier, ni Stein ni Kirchner no ha fet oblidar a Montgomery. Pronostic: campions de grup i aspirants al títol mundial, com a vigents campions, voldran defensar el seu títol. Us proposo descobrir algunes claus tàctiques que hi ha a aquest video:
Gal·les és l’altre gran selecció del Grup D. A Gal·les el rugbi és gairebé una religió, amb més adeptes que el futbol. A Gal·les el coneixem prou bé de cada sis nacions: el rugbi menys britànic de tot el Regne Unit. M’agrada molt la connexió James Hook (recent fitxatge de la USAP), Stephen Jones, Gavin Jenson, Shane Williams i Byrne als tres quarts. Ràpids, àgils, bon tracte al oval, joc a la mà. El punt feble de Gal·les segurament és la seva davantera. Tenen uns grans davanters, però molt pesats. Tal com vam veure en el partit contra el XV de la Rosa del sis nacions passat, en quant els tres quarts rivals premen una mica l’accelerador, els pesats davanters de Gal·les pateixen i deixen espais per on el rival penetra perillosament. Jenkins, Adam Jones, Bennet, Martyn Williams, Sam Warbuton… caldrà estar pendents del seu rendiment davant equips ràpids i hàbils come els de les nacions de la Polinèsia. Pronostic: Segons de grup, patiran en excés amb Fidji i Samoa. Si a quarts li toca un equip de sud (Austràlia o Nova Zelanda) serà eliminada.
James Hook, el flamant jugador de la USAP, un dels cracks de Gal·les.
Al Grup D veurem un interessant partit entre Fiji i Samoa. Els Fijians i Samoans juguen un interessant i sempre atractiu rugbi polinesi: joc ràpid, agilitat, conducció de la pilota i jugades prou elaborades. Samoa i Fiji semblen més aviat equips de seven que no pas de XV. El seu joc, basat en tres quarts, ignora els davanters ( i això pot passar-li factura en un Campionat del Món, contra davanteres molt treballades). Es nota molt la influència de l’estil dels All Blacks, en aquestes emergents nacions del Pacífic i el seu rugbi elegant i alegre. Fiji té un munt de jugadors a França, com Lovobalavu (a qui vam veure a Montjuic amb el Toluon), Matadigo (número 8 del Montpellier) o Vuli’Vuli (del Racing Metro de Paris).
Samoa, per la seva banda, compta amb le clan Tuilagi i els “europeus” Taulafo (dels London Wasp), Filipo Levi o Fa’asavalu, que ha jugat a XIII amb St. Helens durant molts anys i ara ha passat a XV amb Harlequins. El curiós és que Fa’asavalu ha estat internacional per Anglaterra a Rugby League i ara ho serà per Samoa a XV.Pronostic: Samoa i Fiji ens ho faran passar bé, i espero que passin passar una mala estona a la pesada davantera de Gal·les. Res a fer contra Sud Àfrica. Per conèixer una mica millor el rugbi polinesi, us proposo que repasseu aquest partit de fa uns mesos entre Samoa i Anglaterra. Malgrat la lògica derrota, podreu apreciar algunes destreses i habilitats dels polinesis.
Per tancar el grup hi ha la dèbil selecció de Namibia. A Namíbia la vaig veure en un amistós contra Espanya a Mallorca. Res a destacar. Si perden per menys de seixanta punts contra Gal·les o Sud Àfrica, serà un èxit.
Filed under Mundial NZ 2011, Rugbi XV
El Grup C és, a priori un grup bastant fàcil de pronosticar. Si mai aposteu, aquest és el grup més fàcil per fer-ho. Hi ha dos caps de sèrie molt clars com Irlanda i Austràlia, un equip mitjà (Itàlia) i dos equips febles, com Rússia i Estats Units.
El cap de sèrie és la selecció aussie. Els australians són competitius en qualsevol esport, en qualsevol disciplina. A més a més, el seu equip nacional està en un procés de millora important, jugant un rugbi molt interessant del 8 enrere, amb jugadors molt àgils als tres quarts i que mouen la pilota amb una rapidesa inusual.Un equip basat en la columna vertebral dels Reds (equip australià, líder del del Super 15) i amb una barreja molt interessant de joves promeses i velles llegendes. Un equip que funciona sol, que es coneix a la perfecció. Un equip que li clava 60 punts a l’Stade de France al XV del Gall i que la seva columna vertebral (tots als Reds) lideren el Super 15, és una màquina.
Austràlia és un país de rugbi XIII, per això molts dels seus jugadors presenten alguns “tics” de League, tals com el placatge alt o el no muntar rucks si no preferir avançar per mauls. Malgrat que els Aussies siguin l’equip més fluix del Tri-Nations, pot passar per sobre de qualsevol equip de l’hemisferi nord (tal com va fer fa uns mesos amb Escòcia i França, equips als que va humiliar a domicili).
Amb uns jugadors que militen pràcticament en la seva totalitat al Super 15, els Aussies poden plantar cara a qualsevol. Al davant ens trobarem els gegants talonadors Stephen Moore, Polota-Nau i en Ma’afu, Robinson i Ben Alexander a la primera línea, i una segona i una tercera amb noms del nivell del Gran Capità Nathan Sharpe, Chisholm, Dean Mumm o el jove Rob Simmons. Al mig de mele trobarem (presumiblement) el jove revelació dels Reds Will Genia, que acompanyarà al seu company de club (i obertura) Quade Cooper, tancant una de les millors parelles del Super 12, acompanyats als centres de llegendes vives com ara Matt Giteau o Ashley-Cooper (i un altre nen prodigi dels Reds, com Anthony Fainga’a). Els 13 i 14 seran ocupats pels clàssics Mitchel i O’Connor i el 15 per Peter Hynes, l’ànima dels Reds. Pronostic: Campió de grup. A partir d’allà, jo espero que sigui el “tapat” d’aquesta Copa del Món. Pot plantar-se a la final i guanyar-la. Per als que no coneixeu la perillosa selecció d’Austràlia (gran desconeguda al hemisferi nord), us deixo amb un vídeo que us ajudarà a conèixer una mica millor com se les gasten els Aussies:
El segon equip interessant d’aquest grup és Irlanda. Els irlandesos estan en un procés de renovar la seva selecció nacional, sempre competitiva, però que aquest any no ha acabat de rutllar al sis nacions (si exceptuem la brillant victòria contra Anglaterra al vell Landsdowne Road la darrera jornada de campionat).
Més o menys, tots coneixem a Irlanda. Un dels millors equips del món, al bell mig d’un relleu generacional. Davanters “made in” Munster i tres quarts de Leinster (campió europeu d’aquest any). Una davantera molt bona (però una mica envellida) on formen homes (llegendes vives) com Hayes, Flannery, David Wallace, Learny i el clan de les “O’s” (O’Callaghan i O’Connell), acompanyats de joves promeses que aviat els treuran el lloc, com ara Cian Healy o Sean O’Brien.
Els tres quarts són la pòlvora, la dinamita celta. El millor 10 de la història de la illa maragda, Ronan O’Gara, ja té successor: Jonathan Sexton, que es va consagrar a la darrera final de la Heineken Cup, quan va despullar la defensa de Leicester Tigers com va voler. Al centre irlandès, una altre llegenda viva del rugbi celta, en Brian O’ Discoll (un dels millors del món) formarà amb l’inesgotable D’Arcy. A les ales hi formaràne els joves Fitzgerald i Earl, que ajudaran al seu arrier tradicional, Murphy. Pronostic: Segons de grup i grans animadors del Mundial. No els veig més enllà de semifinals, però tot és possible a la darrera oportunitat mundialista de la generació d’or del rugbi irlandès.
Brian O'Driscoll, el geni del rugbi irlandès.
Itàlia es presenta com la tercera potència del Grup C. Molts ja sabeu el meu amor confés cap el rugbi transalpí, però cal ser realistes, i els gladiadors no tenen cap opció de passar a la següent ronda. Pocs equips hi ha tan descompensats com Itàlia: una davantera a l’elit mundial i uns tres quarts incapaços d’entrar a la zona de marca rival. Els davanters italians es planten molt fàcilment a la 22 rival, però un cop allà, els seus tres quarts són incapaços d’anotar.
La davantera italiana és bestial: el gegant Castrogiovanni, Perugini, Lo Cicero, el jove Ghiraldini, del fava, Mauro Bergamasco i sobretot Sergio Parisse, per a molts el millor 8 de tot l’hemisferi nord. A la línia, només en Mirco Bergamasco es salva de la crema general. Masi i Mc Lean (nacionalitzat italià) són l’esperança de cara al mundial. Si no poden trencar els sistemes defensius rivals, poques opcions tindrà Itàlia. Pronostic: Tercers de grup, cosa que els garanteix la seva presència al proper Mundial d’Anglaterra 2015. Ens farà patir contra Rússia, guanyarà fàcil a Estats Units i plantarà cara a Irlanda. Res a fer contra els Aussies.
Per últim, Rússia arriba a aquest mundial després de mostrar el seu potencial a sis nacions B. Els russos són homes forts, però el seu rendiment és un enigma. Poden plantar cara a qualsevol, jugar de tu a grans potències per després patir contra equips petits com Espanya o Portugal. Rússia és un enigma dins d’un gran interrogant (com a la vida real). Els Estats Units són, a priori, la ventafocs del grup. Imagino que consideren un èxit haver arribat fins aquí i tenen l’esperança de no ser humiliats massa vegades.
Filed under Mundial NZ 2011
ruc-bi català 