Qui sóc…

Vaig néixer a Barcelona l’any 1983. Sóc jugador, entrenador, aficionat, amant i crític ocasional del món de la pilota ovalada, tant de rugbi XV com de rugbi XIII. Força ruc, també, i d’aquí el nom d’aquest blog.

Per últim, el terme “bi” es vol referir a la meva dualitat en els gustos de la pilota ovalada: m’agrada tant el rugbi XV (el tradicional, de tota la vida) com el XIII, en procés d’implantació al nostre territori. Tot i que donaré total protagonisme al rugbi XV al nostre país i la seva actualitat, en aquest blog hi haurà espai per  parlar de rugbi, la seva cultura, la seva història i d’esports relacionats amb el món de la pilota ovalada i presents al nostre país, tals com el rugbi de XIII, el Touch rugbi, el futbol australià o el futbol gaèlic, entre altres.

El rugbi és un esport molt dur, és cert, però és un dels esports més complerts, dinàmics i espectaculars dels que hom pot gaudir en el present. Lligat al rugbi hi ha moltes històries d’amistat, velles rivalitats, superació personal i col·lectiva, anècdotes i esdeveniments que valen la pena ser explicades. Des d’aquest blog tractarem d’explicar-les de forma amena, sense massa tecnicismes, per apropar una mica més el món del rugbi als aficionats als esports en general. I és que sovint el rugbi pot ser força complicat d’entendre pels no iniciats en aquest esport, i aquesta pot ser una de les claus per explicar l’escàs seguiment i afició del rugbi al nostre país.

Espero que us agradi el blog, i si teniu qualsevol crítica, idea o dubte, no dubteu en comentar, si us plau!


13 responses to “Qui sóc…

  1. Oriol

    Moltes gràcies per aquest bloc!!
    Crec que som molts els catalans del sud que tenim simpaties per aquest bonic esport, sobretot gràcies a la influència de la USAP, però sovint des de aquí abaix és difícil seguir l’actualitat si no és amb webs estrangers. Poder llegir sobre rugbi català i en català és un privilegi, i una feina necessària per popularitzar-lo aquí al sud.
    Per tot això, moltes gràcies!!

    • Gràcies a tu, Oriol, per prendre’t la molèstia de llegir-me! El rugbi és un dels esports més complerts que hi ha, i amb molta història aquí al sud!
      Visca el rugbi i visca Catalunya!

  2. XAC

    Ferran,
    Moltes felicitats per la iniciativa del bloc. Com esport malauradamet minoritari al nostre país, cal feina desinteressada i engrescadora com la fas en aquest bloc per donar a conèixer aquest apassionat món de l’ovalada. Des d’ara, el bolc estarà al meu llistat de favorits i espero que en poc temps hi estigui al de moltes persones. Endavant!

  3. Hola, et felicito pel bloc i em subscriuré ara mateix, estic encantat de trobar alguna cosa en català sobre el tema. Tractaràs sobre aspectes del reglament també?. De vegades és feixuc de seguir.
    Endavant!

  4. No trobo cap mail per escriure-t Ferran, o sigui que t´ho dic aquí. Acabo de veure ara (13:00) de dilluns un reportatge sobre l´USAP al 33. Ningú havia dit res. Ja l´he enganxat començat i no sé si es pot veure al 3 a la carta. Ho dic per fer-ne ressó.
    Salutacions.

  5. Hola Narcís! Mil gràcies per avisar-me!

    Aquest documental d’avui al 33 el van emetre el passat divendres (o dissabte, no recordo) a les 00.30 pel 33. Avui l’han reposat. És un documental de France-3, i la veritat, no massa ben treballat. Dura 90 minuts, i no està massa ben portat, falla el guió, no em va acabar d’agradar.

    Em quedo amb el Porta 104 de Barça TV de dijous passat.

    Gràcies i salut, Narcís!

  6. Hola Ferran!
    Encantat de que vulguis publicar l’esquema al teu blog!
    Felicitats a tu també, he descobert unes quantes coses del rugbi gràcies a les teves entrades..

  7. Josep Martinez Pi

    ¡ Hola Ferrán !
    Soc Josep Martinez Pi, ex-jugador de la U.E.Santboiana i nebot de Josep Martinez “Xecu”, ex-jugador internacional també de la U.E.S. que tu per la teva joventut (“divino tesoro”) pot ser no hagis sentit anomenar.
    El primer que vull fer es felicitar-te per el teu magnific bloc dedicat al Rugbi catalá, ja que es el més complert que en aquest tema he trovat a la “Xarxa”.
    En segon lloc m’atreveixo a adressar-te una sugerencia que m’ha pasat
    per el cap, com a posibilitat de trencar aquest cercle viciós que viu la manca de popularitat del nostre esport preferit tan a nivell de Catalunya com a nivell estatal, ja que malauradament a la nostra NACIO está supeditat en aquest aspecte com en la resta de temas socials, al govern central.
    Com que de moment sembla que l’asumpte de las seleccions catalanes a
    nivell internacional està masa “vert”, el meu sugeriment parteix del experi-
    ment que fa unes dues termporadas va fer en Michael Robinson amb la
    seva “Lliga Ibérica”, que ja de entrada semblaba comdemnada al fracás,
    primer perque li va donar l´esquena la FER, la cual cosa imposaba, que aquesta competició tingués un calendari una vegada acabada la Lliga de
    Divisió d`Honor, amb la sobrecàrrega de partits que de entrada suposa
    per als jugadors i ja no diem els que son internacionals i segon perque de
    entrada tan la Federació portuguesa (o els seus equips) com l’equip de
    Andorra i el de Gibraltar no si van sumar.
    Donç bè, la meva proposta sería fer arribar tan a la FER com a la Federa-
    ció portuguesa la idea que de común acord de ambdues federacions es
    plantegesin substituir las dues lligues nacionals per una veritable Lliga Ibérica en la que a part d’intervenir a parts proporcionals equips dels dos
    paìsos (cosa a estudiar entre ambdues federacions), entresin també l’Andorra i el Gibraltar, amb la cual cosa penso modestament que s’aconse
    guiria una Lliga prou competitiva i d’al menys 18 equips.
    Queda per el acord de las dues federacions nacionals i de l’Andorra i el
    Gibraltar crear el mecanisme de renovació anual d’aquesta Lliga Ibérica
    (Play-off de descens, d’ascens, etc).
    Sense cap altre particular reb una cordial salutació del desde ara el teu
    amic:

    Josep Martinez Pi
    josmarpi@movistar.es

    • Moltes gràcies, Josep!
      Sobre el tema de crear una super-lliga que inclogui les Espanyes, Portugal, Andorra i Gibraltar, pot ser una bona idea.

      Però jo sempre he mirat més al Mediterrani que al Atlàntic. M’explico: posats a crear una lliga supraestatal, juguem amb els italians, d’un nivell superior als portugesos i amb uns costos de desplaçament més barats (rotllo la copa 4 barres, amb l’Alghero Rugby, idea que mai he entés per què no va rutllar).

      Sobre la FER, no puc opinar massa. Tampoc miro massa a Madrid aviam que s’hi cou. La teva idea em sembla molt atractiva, però dubto que a Madrid o Lisboa la iniciativa gaudís de suport.

      Salut i tant de bo algun dia podem compartir un tercer temps (de fet, estic al club de l’altre banda del Llobregat, i he sentit a parlar del “Xecu” als veterans del meu club i fins i tot a alguns coneguts de Sant Boi, ja que la meva germana i la seva família viuen a la ciutat bressol del rugbi català).

      Una abraçada i fins aviat!

      Ferran Vital

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s