D’entrada, un derbi

El Mundial està molt bé, però Nova Zelanda ens queda una mica lluny, i l’oval no s’atura al nostre país. Fa uns dies que s’han publicat els calendaris de Divisió d’Honor (A i B) i Primera Nacional al web de la FER. D’entrada, L’Hospitalet rebrà al Barça en la primera jornada de lliga, que es jugarà el proper 2 d’octubre. Un derbi apassionant d’un club en progressió com L’Hospitalet contra un dels “grans” de la Divisió d’Honor B.

A la màxima categoria, la Santboiana debutarà el 18 de setembre al camp del VRAC, l’altre gran equip de Valladolid, mentre que la Vila, actual campiona, rebrà al sempre perillós Cetransa El Salvador, el club més gran de Pucela.

Pel que fa a rugbi femení, la primera jornada ens oferirà un altre derbi interessant en la seva jornada inicial. El 23 d’octubre, el totpoderós INEF rebrà a les noies del GEiEG. Tant de bo els dos clubs catalans acabin ben amunt aquesta temporada!

Per últim, la Primera Nacional Grup C s’obre el 16 d’octubre amb la visita del BUC a Eivissa (dins del drama de perdre la categoria Eivissa a octubre és una bona consolació), i viurem un parell de derbis més, com ara la visita del Sitges al camp dels Enginyers de Poble Nou o l’interessant Sant Cugat – Santboiana “B”. Aquest grup C el completen dos clubs balears més (a part de l’Eivissa), com el Ponent i el clàssic El Toro.

Molta sort als clubs catalans! Us volem veure encapçalant cadascuna de les categories que jugueu!

El Barça de rugbi es salva

Finalment la secció de rugbi del FCB no baixarà a Primera Catalana, i mantindrà la seva plaça a Divisió d’Honor B. Celebro molt aquesta notícia, i desitjo de tot cor que el Barça de rugbi aconsegueixi l’ascens a Divisió d’Honor A la propera temporada (el mateix que li desitjo a l’altre equip català, el RC L’Hospitalet).

Malgrat que la notícia (és evident) m’alegra, no puc deixar de criticar a la junta del FCB per aplicar dràstics plans d’austeritat a les seccions no professionals del club (quant va recaudar el Barça el dia de la USAP a Montjuic? ehem….) i sobretot la desaparició de la secció de beisbol i el descens de les seccions de voleibol i molt especialment, bàsquet en cadira de rodes.

Des de la meva humil opinió, si hi ha uns esportistes al club que reflecteixen millor que ningú els valors d’esforç i compromís amb el club i el país, aquest no són els de futbol, bàsquet o rugbi. Els nois que m’emocionen com ningú (perdoneu el sentimentalisme) en aquest club són els nois en cadira de rodes, un exemple d’esperit de superació, de ganes, de treball, de compromís. Ningú com ells per explicar a un foraster que significa el Futbol Club Barcelona i la seva implicació en aquest país. Hi ha coses que ens fan grans, i no són la quantitat de Champions que hi ha a les nostres vitrines.

El Barça de rugbi i les mentides de Rosell

A Catalunya tenim una llarga història vinculada amb el rugbi. A casa nostre hi ha equips històrics encara en actiu com la Unió Esportiva Santboiana, el BUC, el RC Cornellà o el Barça de rugbi. Ara bé, aquest darrer club perilla seriosament en els seus més de vuitanta anys d’història.

Aquesta secció, creada l’any 1924 (el segon club català de rugbi més antic, doncs), és un dels equips amb més trofeus de tot l’estat espanyol. Dues lligues, dinou Copes de Catalunya i setze campionats d’Espanya contemplen la secció més antiga del Futbol Club Barcelona.

Els darrers anys (especialment aquesta darrera temporada) la família del rugbi català ha vist renéixer l’esperança en un club en franc creixement esportiu, ja que el club s’ha consolidat entre els millors equips de la Divisió d’Honor B i compta amb diversos jugadors que poden ser titulars al 80% dels clubs de Divisió d’Honor A. A més, cal afegir una gran feina del cos tècnic de les categories inferiors, que han generat jugadors (i algunes jugadores) i un patró de joc força interessant, tenint en compte que aquesta secció té vetat l’ús de la Ciutat Esportiva del Barça, no fos cas que embrutessin la gespa de Sant Joan Despí. Pocs recursos per un resultat tant bo (i que jo mateix he comprovat en primera persona), convé dir-ho.

Els socis i aficionats del Barça, a més, estàvem il·lusionats amb el futur de la secció per les paraules del president Rossell en els actes de presentació de la Festa del Rugbi Català, on es va comprometre a incrementar els recursos i el nivell de la secció, mitjançant acords esportius amb la USAP. A més a més, convé recordar que una promesa electoral de la junta del senyor Rossell fou la de mantenir i millorar les seccions esportives del club.

Ara, la junta directiva del Barça obliga a totes les seccions no professionals del club a renunciar a la participació en aquelles competicions de caire estatal, obligant a les seccions a participar en les competicions de caire català, amb l’excusa de millorar la catalanitat del club i reforçar les Federacions Esportives Catalanes. Anem a pams. Jo sóc el primer que defenso la catalanitat del Barça i la independència de la FCR, però mentre no sigui així, els nostres equips catalans han de monopolitzar l’àmbit estatal, sigui al rugbi o al hoquei gespa, gel o patins.

En segon lloc, la pèrdua de dues categories pot sentenciar a mort a una secció històricament molt potent i que genera poques despeses, ja que molts jugadors faran les maletes i marxaran a altres clubs, i poden tallar la progressió de joves molt interessants al no permetre que es formin en les categories d’elit estatals.

I per últim, si som més que un club, és per què el Barça representa uns valors socials, democràtics, nacionals i poliesportius que el fan fer el millor ambaixador de Catalunya. El Barça no és només futbol. El Barça són tota la pila de lligues i copes de Catalunya i d’Espanya (centenars d’elles) i copes d’Europa (33 entre totes les seccions) que omplen les nostres vitrines i que ens fan diferents, únics i especials.

PD: Amb la fitxa de Milito es paguen deu seccions del club. I amb els 14 milions d’euros que va costar en Keirrison (jugador que no ha arribat a jugar ni un sol partit amb el FCB), es mantenen totes les seccions no professionals durant vint anys.

 

 

Somriures i llàgrimes

Les darreres dues setmanes ens han deixat moments dolços i amargs al rugbi català. En primer lloc encetarem els amargs, més difícils de digerir. La USAP va caure eliminada a les semifinals de la Heineken Cup contra un Northampon molt superior en tot moment, especialment en el paquet de davantera. La decadència dels pupils de Brunel (que deixa l’equip del Rosselló per fer-se càrrec del XV italià de cara al mundial i al proper sis nacions) els ha portat a perdre, també a casa contra el modest Castres. Una temporada per a oblidar. Tant de bo l’any vinent l’equip, amb el crack gal·lès Hook sigui capaç de fer un bon paper al Top 14 i adjudicar-se l’ Amlin Cup, la segona competició continental.

A terres del principat s’ha consumat el descens del BUC a Primera Nacional. L’equip, després de remuntar 32 punts contra l’ Independiente de Santander, va caure exhaust al temps afegit, havent deixat sang, suor i llàgrimes. Per treure’s el barret. La crisi esportiva ha anat acompanyada de la crisi institucional i el president del club, el senyor Alfonso Salvador, ha presentat la dimissió al no tindre el recolzament popular dels socis en una Assemblea celebrada aquest cap de setmana passat. Tant de bo aquesta institució del rugbi català torni a estar al lloc que es mereix ben aviat!

Però no tot són notícies dolentes. El campionat d’Espanya de categoria cadet va viure una final catalana al enfrontar-se la UE Santboiana i el RC Sant Cugat. Victòria pels del Baix Llobregat, i hegemonia pel rugbi català en les categories inferiors, que es veu referendada per la bona feina del rugbi base arreu de Catalunya. Una mica de llum al final del túnel!

A més a més, aquestes setmanes s’està celebrant el campionat de Catalunya sub-23, amb participació del CEU, L’Hospitalet, Sant Cugat i Cornellà (amb reforços vinguts del Vilanova, Martorell i BUC). De moment, el Cornellà encapçala aquesta competició, a espera de la darrera jornada, que es celebrarà el proper 28 de maig i que enfrontarà al líder, el RC Cornellà, i el seu perseguidor, el Sant Cugat.

Tots a animar el BUC!!

El proper diumenge 1 de maig a les 12.30 hores el BUC rebrà al Independiente de Santander al camp de la Foixarda en el partit corresponent a la promoció de descens de Divisió d’honor B. El BUC ha de remuntar 32 punts si vol salvar la categoria. Seria molt maco que la família del rugbi català respongués massivament a la crida d’un dels nostres “bucs” insígnies tal i com vam fer fa unes setmanes amb la Santboiana.

Escut del BUC, club fundat al 1929.

Enguany el BUC ha patit una mala temporada, que s’ha vist agreujada pels problemes institucionals entre la junta directiva i el president del club, el senyor Alfonso Salvador. Molts dels membres de la junta han dimitit en bloc, i el club es troba en una situació no massa agradable de cara a la desitjada estabilitat institucional. Per acabar-ho d’adobar, el BUC “B” ha baixat de Primera catalana a Segona Divisió al recollir un munt de resultats força negatius i fins i tot, no poder sumar quinze nois disponibles per jugar els partits. Una llàstima, indigne d’un club amb la tradició del BUC.

Per tant, us emplaço que el proper diumenge 1 de maig omplim les grades de la Foixarda i ajudem a un dels clubs històrics del nostre país a mantindre la categoria, i tots junts empenyem com si d’un gran maul es tractés, al club català vers la victòria final. Per què la victòria del BUC (com l’ascens de L’Hospi fa un parell de setmanes) és una victòria de tots els clubs de rugbi catalans. Per un dia, siguem tots i totes del BUC!

Un cap de setmana gloriós

La USAP va vindre a Barcelona, i Barcelona va respondre omplint l’Estadi Olímpic Lluís Companys fins a la bandera, i empenyent als catalans fins a la victòria contra els milionaris del Tolon. El resultat final (29-25) mostra la tensió i la igualtat sobre el camp dels dos equips, per bé que la USAP va fer molts més mèrits per guanyar que no pas els de la costa blava.

Espectacular aspecte del Lluís Companys per rebre la USAP

Com que de la USAP en tenim moltes cròniques i ressò mediàtic, no em vull estendre massa més. Avui vull focalitzar la meva atenció en l’alegria dels clubs catalans modestos que han assolit èxits importants aquesta temporada, tals com el Rugby L ‘Hospitalet, que va certificar l’ascens a Divisió d’Honor B aquest diumenge en un vibrant partit contra l’Eibar. L’any vinent gaudirem de tres clubs en la segona categoria estatal, ja que L’ Hospi es sumarà al FC Barcelona i al BUC, que ja militaven en aquesta categoria.

A Primera Catalana el GEiEG s’ha fet amb el títol de campió de la màxima categoria catalana, per bé que no està gens clar que el club gironí opti per l’ascens a Primera Nacional, i és possible que decideixi renunciar al ascens de categoria. Aquesta decisió podria afavorir al Químic o al Barça B, que podrien optar a l’ascens com a segon i tercer classificats, respectivament.

A Segona Catalana l’ARPN s’ha fet amb el campionat de lliga, i pujarà de categoria. El segon classificat ha estat la UE Santboiana C, però no està clar que el tercer equip dels de la ciutat de Rafael de Casanova vulguin pujar a Primera Catalana, i la plaça d’ascens podria afavorir al RC Cornellà, un històric del rugbi català, que ha quedat en tercera posició final.

Per últim, el RC Martorell i el Reus Deportiu es van jugar el passat cap de setmana el campionat de Tercera Catalana i l’opció d’ascens de categoria. El Reus (que enguany estava reforçat amb nois del Rugby Club de Valls) s’ha proclamat campió i l’any vinent el veurem jugant a la segona divisió catalana.

Moltes felicitats a tots els clubs pels seus grans èxits esportius que fan més gran l’orgull i la llegenda del rugbi català!

La Santboiana, salvada!

Partit a cara de gos. O caixa, o faixa. Véncer o morir, com deien els empradors romans. Em aquestes circustàncies es trobava ahir la Santboiana per afrontar el seu partit contra el Cajasol de Sevilla (35 a 29). No va ser un partit brillant, però si que fou emocionant.

Moment previ d'un xut a pals

L’afició no va abandonar l’equip i va omplir el camp. Partit d’infart, de nervis a flor de pell, ja que el Cajasol va vendre molt cara la seva pell. El d’ahir era un d’aquells partits de rugbi que guanyes amb el cor, amb l’ànima, gràcies al suport que et dóna la gent, al seu alé i al pes de la samarreta.

La Santboiana ha d’estar a primera. El seu lloc, a més, no és la part baixa de la taula. L’únic equip català a Divisió d’Honor ( és una llàstima que no hi sigui el Barça, el BUC o altres clubs…) havia de mantenir-se a primera fos com fos. I fou dramàtic, ja que la Santboiana va patir fins el darrer moment, i si no fos per un avant providencial del rival el resultat podia haver estat un altre. A la darrera melé del partit, mitja Catalunya va empényer amb totes les seves forces per salvar l’honor del rugbi català.

Finalment, salvats! Us recomano que feu una ullada a les fotos del senyor Jordi Montraveta a flickr sobre el partit d’ahir i que il·lustren aquest post. Les fotos són fenomenals (gràcies, Jordi!)

SALVATS!!

Cap de setmana crucial

La Santboiana se la juga avui (a les 12.00h, contra el Cajasol de Sevilla al Baldiri) la seva permanència en la Divisió d’Honor del rugbi estatal. Una llàstima enorme que un gran club com la Santboiana es vegi en aquestes circumstàncies.Esperem que els del Baix Llobregat guanyin el partit més important dels darrers anys.

Precisament ahir vaig estar veient jugar la seva escola i em va causar molt bona impressió: joc ràpid, a la mà, continuïtat en el joc, agilitat i velocitat per sobre del xoc físic i molt bon tracte a la pilota, les senyes d’identitat dels seus equips. Si milloren la pressió i l’aprofitament dels espais que deixen els rivals, seran invencibles! Moltes felicitats als tècnics i educadors de l’escola, el futur és esplèndid. Ànims i ferro!

Escut de la Santboiana

Per la seva banda, la USAP es va imposar ahir per 9 a 21 al camp del Stade Français, i encara conserva alguna opció d’entrar als play-off pel títol (tot i que ho té molt complicat). Els assajos de Cazenave i de Tonita, al inici del segon temps, van encarrilar un partit força complicat, contra un rival vingut a menys.

Una darrera observació: la connexió Vilaceca-Le Corvec al flanc dret de la davantera de la USAP no m’acaba d’agradar.No penseu que són una mica lents i massa expeditius? Menció a part per en Farid Sid, l’ala dreta de la USAP, que va veure una groga que es podria haver evitat.

 

Vila Joiosa, capital del rugbi estatal

El Club de rugbi Vila Joiosa (Marina Baixa, Alacant), popularment conegut al món del rugbi com “La Vila” aquest cap de setmana s’ha proclamat campió  de la Divisió d’Honor de rugbi, màxima categoria a nivell estatal.

Escut de La Vila, millor equip del 2011

L’ascens del Vila Joiosa cap l’elit del rugbi ibèric ha estat meteòric:  en pocs anys el club ha passat de jugar en Primera Nacional (tercera divisió estatal) a proclamar-se millor equip de tota Espanya. En poc més de quatre temporades el club ha aconseguit dos ascensos consecutius (a la Divisió d’Honor B i a Divisió d’Honor A), proclamar-se subcampió de lliga i copa la temporada passada, per acabar conquerint ahir el títol que l’acredita com l’equip més regular de la temporada del rugbi espanyol. Per alçar-se com a campió, ahir la Vila va haver de derrotar per un ajustat  10 a 7 al Cetransa -El Salvador de Valladolid, un dels millors equips espanyols de tots els temps.

El secret de la Vila és ben senzill: com és ben sabut, Alacant és una de les destinacions preferides dels turistes britànics, que busquen sol i sangria. Aquesta realitat ha afavorit que la Vila compti amb diversos jugadors procedents de les illes britàniques en la seva plantilla, que han fet créixer el potencial del club fins a límits impensables per la gent d’aquest municipi de poc més de 25.000 habitants.

A més del potencial anglosaxó, la Vila ha fet un bon treball de cantera que ha propiciat que el club disposi d’una plantilla prou competitiva, amb una de les millors línies de tres quarts de tota Espanya. Si a això li sumem la tasca del entrenador neozelandès Mark Hewitt, la victòria del club de la Marina Baixa esdevé comprensible.

Felicitats, Vila! Ara que els clubs catalans passem per hores baixes, és una gran alegria que altres clubs de terres de parla catalana imposin la seva hegemonia a nivell estatal.

PD: La propera jornada (el proper 6 de març) la Santboiana es juga la permanència al Baldiri contra el Cajasol Ciencias de Sevilla. A veure si omplim el camp, ja que hem de salvar l’honor del rugbi del principat!!