Austràlia s’enduu el Tri Nations 2011

Els Australians han derrotat als totpoderosos All Blacks per un ajustat 25 a 20 al partit disputat a Brisbane. En un primer temps d’hemeroteca, els wallabies s’han posat al davant per un contundent parcial de 20 a 3 gràcies als trys del “genial” Will Genia i de Radike Samo (el jugador de més edat que mai ha jugat amb el seu equip nacional i que ho ha celebrat amb una marca de més de 50 metres de carrera) i al encert de cara a pals del gran Quade Cooper. El fantàstic try de Radike Samo finalitzant una jugada del Geni Genia:

Al segon temps els All Blacks han sortit molt més “enxufats” i han retallat les distàncies gràcies a un torrent ofensiu que ha desembocat amb els assajos de Conrad Smith i Ma’a Nonu, i a les conversions a pals de Dan Carter, ex-jugador de la USAP. Quan el marcador estava en un igualat 20 a 20 al minut 60 de partit ha aparegut en Kurtley Beale per anotar el definitiu 25 a 20 per Austràlia, que ha ensorrat anímicament i físicament als kiwis, incapaços de mostrar una reacció contundent.

D’aquesta manera els wallabies s’han endut el darrer Tri Nations de la història (l’any que ve serà Four Nations per l’entrada d’Argentina) i han aconseguit acabar amb deu anys sense cap títol internacional, sempre a l’ombra dels seus poderosos veïns kiwis o dels springboks, actuals campions del món i defensors del títol en el proper RWC que tot just està a punt de començar.

Atents tots a l’evolució del XV australià, un equip integrat en la seva majoria per integrants dels Reds (actuals campions del Super15 i que ja havien derrotat als Crusaders dos cops aquesta temporada). Un 3/4 d’ensomni, format per cracks com Ashley Cooper, Fainga’a, Quade Cooper, Kurtley Bale o Will Genia, possiblement el millor mig de méle del món en aquest moment. Amb Genia repartint joc, uns centres ràpids fent incursions a la 22 rival i el sistema defensiu emprat pels Reds aquesta temporada (consistent a ofegar el rival en fases dinàmiques i superar-lo en els agrupaments) els wallabies semblen els elegits a encapçalar el rugbi dels propers anys, independentment de si guanyen o no aquest proper mundial.

En un altre ordre de coses, hores després del triompf Aussie al Tri Nations hem vist com Irlanda fracassava a casa, al mític Lansdowne Road, contra la potent selecció anglesa per un contundent 9 a 20. Els Irlandesos han anotat gràcies a tres cops de càstig transformats pel ja llegendari Ronan O’Gara (que no ha jugat acompanyat de Sexton ni d’O’Driscoll, el que ha provocat que Irlanda perdés el nord) mentre que els anglesos han guanyat gràcies al seu etern Wilko i al nacionalitzat Manu Tuilagi (germà del usapista Henry Tuilagi), que ha aconseguit un bon assaig els primers minuts del partit. Mala imatge del XV del trèvol, que compta els seus partits de preparació mundialista per derrotes (contra Escòcia, dos cops contra França i ara l’etern enemic anglès, que ha profanat Dublín). Aquest mundial serà la tomba de la generació d’or del rugbi irlandès?

Història dels RWC

Us recomano que visiteu el post “Història de la Copa del Món de rugby”  que ha escrit el membre de la Penya Avant i ex-president de la Federació Catalana de rugbi,  en Xavier-Albert Canal, publicat al blog que la Penya té obert des de fa uns mesos (i que considero com el “germà gran” d’aquest blog que esteu llegint ara mateix). Un repàs molt complert a les darreres edicions del Mundial de rugbi i que us descobrirà alguns dels aspectes que a mi m’han passat desapercebuts, tals com els intents dels Australians i Kiwis per organitzar un torneig mundial per seleccions i les resistències dels “amateurs” europeus.

La final del Tri Nations

Aquest dissabte al migdia (hora peninsular) es juga el darrer partit del Tri Nations 2011 a Brisbane, Austràlia. Ells wallabies rebràn als All Blacks, en una gran lluita final per endur-se el darrer Tri Nations de la història (l’any vinent serà Four Nations, amb l’entrada dels Pumes argentins).

Segurament serà el colofó perfecte d’un torneig descafeïnat, on els equips s’han reservat les seves millors cartes de cara al Mundial que comença en pocs dies. Però un Austràlia-Nova Zelanda mai és un partit amistós, més quan els wallabies estan a punt d’endur-se el primer títol des del llunyà Tri Nations de 2001. Deu anys sense títols són molts per una nació extraordinàriament esportiva i competitiva com Austràlia. Això i el factor de jugar a casa, em fan ser molt optimista de cara a les opcions Aussies aquest dissabte. Quade Cooper, Faingaa, Wycliff Palu, Polotau-Nau, Ashley-Cooper, Will Genia… el XV australià de 2011 és el millor en molts anys, gràcies a la columna vertebral dels Reds, recents campions del Super15 austral.

Els All Blacks confien en el seu XV de gala per guanyar la primera batalla del “seu” mundial. Weepu, Dan Carter, Sam Whitelock, Mealamu, Muliaina… encapçalats pel polèmic i antiesportiu McCaw. És una vergonya que una institució de l’esport mundial com els All Blacks, autèntica llegenda del rugbi, portin a jugadors bruts com McCaw.

Richie McCaw li expressa el seu amor a Fainga'a amb un placatge alt (que no fou sancionat).

El senyor Richie McCaw entra a moltes de les accions tard, sovint placa alt, deixa la mà i embruta els rucks i mauls als que entra. Idolatrat a Nova Zelanda, és un dels jugadors més odiats per la resta de jugadors pel seu comportament i les seves accions antiesportives i les permisivitats arbitrals amb el seu joc. Un tercera ha de ser dur, però mai ha d’aprofitar-se de les circumstàncies del joc per passar-se de la ratlla.

Les espases estan alçades. La batalla està a punt de començar. Imposarà Nova Zelanda el seu estil i la seva enorme qualitat? O els Aussies podran trencar amb el domini hegemònic dels kiwis? La resposta, aquest dissabte a les 12.15 del migdia.

Lièvremont fa la seva darrera convocatòria

Lièvremont deixarà el seu lloc després del Mundial de Nova Zelanda, essent substituït per Phillipe Saint-André, patró del Tolon els darrers anys.

Lièvremont enceta la seva darrera aventura com a seleccionador gal.

De cara a la seva darrera convocatòria, Lièvremont ha encetat l’enèsima “Revolució Francesa”, deixant fora de l’equip a vaques sagrades com Domingo, Poitrenaud o Sebastien Chabal. Entre els 30 escollits pel tècnic gal, trobem, els “catalans” Guirado, Mas, Mermoz i Marty. Trobo que en Porical no hauria fet un mal paper al XV del Gall per substituir en Poitrenaud.

La llista és la següent:

Primera línia: Fabien Barcella (Biarritz), Jean-Baptiste Poux (Toulouse), William Servat (Toulouse), Guilhem Guirado (Perpignan), Dimitri Szarzewski (Stade Français), Luc Ducalcon (Castres), Nicolas Mas (Perpignan)

Segona línia : Pascal Papé (Stade Français), Julien Pierre (Clermont), Romain Millo-Chluski (Toulouse), Lionel Nallet (Racing-Métro 92)

Tercera línia : Julien Bonnaire (Clermont), Imanol Harinordoquy (Biarritz), Thierry Dusautoir (Toulouse/Cap), Fulgence Ouedraogo (Montpellier), Raphaël Lakafia (Biarritz), Louis Picamoles (Toulouse)

1/2 de melé : Morgan Parra (Clermont), Dimitri Yachvili (Biarritz)

1/2 d’obertura : David Skrela (Toulouse), François Trinh-Duc (Montpellier)

3/4 centres : Fabrice Estebanez (Brive), Maxime Mermoz (Perpignan), David Marty (Perpignan), Aurélien Rougerie (Clermont)

Ales i Arriers : Maxime Médard (Toulouse), Alexis Palisson (Brive), Vincent Clerc (Toulouse), Cédric Heymans (Toulouse), Damien Traille (Biarritz)

El XV del Gall em sembla un equip descompensat, fluix davant però amb molta pólvora darrere. Tal com vaig dir, aposto que passarà com segona de grup darrere dels All Blacks. Un cop allà, poden guanyar a un sol partit a qualsevol equip.

Primera i Segona Catalana 2011-2012

La Federació Catalana de Rugbi ha publicat els calendaris (amb els grups de Primera i Segona divisió catalanes ben definits) de cara a la temporada que començarà ben aviat.

A priori, no hi ha grans sorpreses. La Primera catalana tindrà una cara nova, l’Associació de Rugbi del Poble Nou ( conegut com ARPN), que segueix amb el seu meteòric ascens d’ençà que fou fundat fa pocs anys. Enguany la Primera Catalana presenta molts elements atractius, tals com veure quin rendiment presenta el campió de la temporada passada, el GEIEG, en una lliga on militen equips amb molta tradició rugbística (com els Químics o els Gòtics), diversos “B” dels clubs més punters del país (tals com el Barça B o el Sant Cugat B) i clubs emergents al panorama català, com el Torroella, l’INEF de Lleida o el Castelldefels. Veurem també quin paper farà el CEU, que l’any passat va perdre la categoria de Primera Nacional i enguany se les veurà amb vells rivals de la ciutat com els Químics o els Gòtics. Per últim, serà interessant observar les evolucions del ARPN en una categoria amb rivals amb molta història i molt nom en el rugbi català.

La Segona Catalana es presenta molt apassionant aquest any. A aquesta categoria trobem clubs històrics amb molt palmarès com el RC Cornellà, filials i tercers equips de clubs catalans molt grans (UES “C, L’Hospitalet “B” o el recentment descendit BUC “B”) i clubs emergents com el Parets o el sorprenent Reus Deportiu, que acaba de pujar de la Tercera Catalana. Precisament aquesta temporada podrem presenciar un apassionant derbi entre el Tarragona (que ha baixat de Primera Catalana) i el Reus (que just acaba de pujar, tal com hem dit). Per tancar aquesta categoria, els sempre interessants Alella, Vic i Garrotxa tractaran de donar la sorpresa i lluitar pels llocs capdavanters de la classificació.

Seguim a l’espera de conèixer el calendari definitiu de la Tercera Catalana (i qui sap si d’una Quarta Divisió) en funció dels clubs disponibles.

Austràlia va escombrar els Sudafricans

Ahir vam assistir a la confirmació australiana: van escombrar als springboks per un contundent 39 a 20 (però és que a vint minuts del final, els sudafricans només portaven sis punts, fruit d’u nparell de xuts a pals). Aquest tres nacions no serà gens emocionant, ja que els equips es reseven pel Mundial, autèntic objectiu de 2011.

Us deixo amb les highlights del partit:

La religió i el rugbi

El blog de la Penya Avant és un portal lde referència pels ruggers catalans. Però avui ens expliquen una història que em sembla emotiva, i una d’aquelles que convé esbombar per fer arribar al màxim de realitats, per això, si us plau, no deixeu de mirar-vos el fantàstic article sobre la capella de Notre-Dame-du-Rugby.

Els Reds trenquen l’hegemonia dels Crusaders

Els Reds han pogut trencar l’hegemonia oval dels Crusaders, gràcies a imposar-se al seu estadi per un ajustat 18 a 13 a favor dels locals. El partit no ha estat brillant: dues esquadres que es respecten massa i tenien més por a perdre, buscant aprofitar les errades dels rivals que no pas arriscar en les jugades ofensives pròpies. La veritat és que el partit ha defraudat una miqueta, però com va dir Luis Aragonés, el sabio de Hortaleza, “les finals no es juguen, les finals es guanyen“. I té tota la raó del món, en futbol o rugbi. Mireu les highlights del partit:

El partit era un duel de titans entre els dos millors obertures de l’hemisferi sud. Dan Carter pels de Christchurch i Quade Cooper pels australians, els autèntics cervells dels seus clubs i de les seves seleccions. Aquest cop el duel ha caigut del cantó australià. No m’ha agradat el partit dels Crusaders, massa inactius i sense les seves senyes d’identitat que el fan temible (joc ràpid, domini de les transicions, contundència ofensiva, penetració ràpida…), segurament atribuïble als bons mecanismes defensius dels Reds.

Especialment nefast ha estat el partit de Richie McCaw. El davanter neozelandès podia haver acabat expulsat en un parell d’accions gens esportives. Els “barbes” dels Crusaders (Flynn i Wyatt Crockett) han estat molt desafortunats, veient-se superats per la davantera australiana en múltiples ocasions.

Corey Flynn, el barbes dels Crusaders i dels All Blacks.

Tothom veia en aquesta final del Super XV (15) una mena d’assaig general del que pot ser la final de la propera Copa del Món. Ja us vaig avisar: els Reds (columna vertebral dels Wallabies) enguany van molt forts. Aquest anys els Australians són els tapats de cara al campionat del món. Fainga’a, Rob Simmons, Genia (quin assaig s’ha marcat avui!!), Peter Hynes i Quade Cooper, entre altres, s’han consagrat com els reis de l’hemisferi sud, els únics capaços de batre els temibles Crusaders (esquelet dels All Blacks) dos cops la mateixa temporada.

Per la seva banda, els Crusaders (i per extensió, els All Blacks) hauran de millorar si volen complir amb les expectatives generades al voltant de la selecció nacional de cara al proper Mundial que es juga a casa seva. Tenen temps, jugadors i arguments per creure en ells. Amb l’orgull ferit, els All Black poden esdevenir un equip molt més perillós, però, respondran a la pressió?

Prèvia Mundial NZ 2011. Grup D.

Amb l’anàlisi del Grup D tanquem el repàs dels equips mundialistes i les seves opcions reals de cara al proper Mundial de Nova Zelanda. El Grup D està format per les seleccions nacional de Sud Àfrica, Gal·les, Fiji, Samoa i Namibia.

Comencem pel cap de sèrie, Sud Àfrica. La selecció springbok arriba a aquesta Copa del Món en un gran estat de forma. Sud Àfrica és un equip molt compacte, capaç de marcar el seu tempo al joc, amb un gran domini dels intervals i les agrupacions. No hi ha un equip més poderós al ruck que els springboks, ni cap selecció capaç de comparar-se als springboks a l’hora de mantenir la possessió de la pilota. Un domini total de l’espai i de la estratègia (en fases dinàmiques com en melés i touches) són els punts forts dels Sud africans, que contrasten amb l’aparent anarquia tàctica dels All Blacks o dels Wallabies.

Amb la columna vertebrals dels Blue Bulls (equip sud africà del Super 15), els springboks confien en el poder dels seus davanters més curtits, com ara Mtawarira (un negre jugant de davanter amb els springboks!! Quina alegria!!) , du Plessis, Botha o Matfield. Als tres quarts, els sud africans confien en noms com el clàssic mig de melé du Preez, l’obertura Morne Steyn , els poderosos centres de Villiers i Fourie, i a l’ala un Habana en procés de decadència lluitarà per la titularitat. A l’arrier, ni Stein ni Kirchner no ha fet oblidar a Montgomery. Pronostic: campions de grup i aspirants al títol mundial, com a vigents campions, voldran defensar el seu títol. Us proposo descobrir algunes claus tàctiques que hi ha a aquest video:

Gal·les és l’altre gran selecció del Grup D. A Gal·les el rugbi és gairebé una religió, amb més adeptes que el futbol. A Gal·les el coneixem prou bé de cada sis nacions: el rugbi menys britànic de tot el Regne Unit. M’agrada molt la connexió James Hook (recent fitxatge de la USAP), Stephen Jones, Gavin Jenson, Shane Williams i Byrne als tres quarts. Ràpids, àgils, bon tracte al oval, joc a la mà. El punt feble de Gal·les segurament és la seva davantera. Tenen uns grans davanters, però molt pesats. Tal com vam veure en el partit contra el XV de la Rosa del sis nacions passat, en quant els tres quarts rivals premen una mica l’accelerador, els pesats davanters de Gal·les pateixen i deixen espais per on el rival penetra perillosament. Jenkins, Adam Jones, Bennet, Martyn Williams, Sam Warbuton… caldrà estar pendents del seu rendiment davant equips ràpids i hàbils come els de les nacions de la Polinèsia. Pronostic: Segons de grup, patiran en excés amb Fidji i Samoa. Si a quarts li toca un equip de sud (Austràlia o Nova Zelanda) serà eliminada.

James Hook, el flamant jugador de la USAP, un dels cracks de Gal·les.

Al Grup D veurem un interessant partit entre Fiji i Samoa. Els Fijians i Samoans juguen un interessant i sempre atractiu rugbi polinesi: joc ràpid, agilitat, conducció de la pilota i jugades prou elaborades. Samoa i Fiji semblen més aviat equips de seven que no pas de XV. El seu joc, basat en tres quarts, ignora els davanters ( i això pot passar-li factura en un Campionat del Món, contra davanteres molt treballades).  Es nota molt la influència de l’estil dels All Blacks, en aquestes emergents nacions del Pacífic i el seu rugbi elegant i alegre. Fiji té un munt de jugadors a França, com Lovobalavu (a qui vam veure a Montjuic amb el Toluon), Matadigo (número 8 del Montpellier) o Vuli’Vuli (del Racing Metro de Paris).

Samoa, per la seva banda, compta amb le clan Tuilagi i els “europeus” Taulafo (dels London Wasp), Filipo Levi o Fa’asavalu, que ha jugat a XIII amb St. Helens durant molts anys i ara ha passat a XV amb Harlequins. El curiós és que Fa’asavalu ha estat internacional per Anglaterra a Rugby League i ara ho serà per Samoa a XV.Pronostic: Samoa i Fiji ens ho faran passar bé, i espero que passin passar una mala estona a la pesada davantera de Gal·les. Res a fer contra Sud Àfrica. Per conèixer una mica millor el rugbi polinesi, us proposo que repasseu aquest partit de fa uns mesos entre Samoa i Anglaterra. Malgrat la lògica derrota, podreu apreciar algunes destreses i habilitats dels polinesis.

Per tancar el grup hi ha la dèbil selecció de Namibia. A Namíbia la vaig veure en un amistós contra Espanya a Mallorca. Res a destacar. Si perden per menys de seixanta punts contra Gal·les o Sud Àfrica, serà un èxit.

Prèvia Mundial 2011 – NZ. Grup A

Avui comencem una nova secció, per anar fent boca de cara al proper Mundial de rugbi que es disputarà a Nova Zelanda (els n’hi ha que no podem aguantar més i ens treurem l’espina analitzant les opcions, punts forts i febles dels equips). Espero la vostra col·laboració en forma de comentaris, per enriquir la visió global d’aquest blog i el munt de detalls que a mi segur se’m escapen.

Iniciarem el nostre anàlisi pel grup A, a priori el més fort. Com només passen els dos primers equips, hi han dos favorits molt clars, però a un sol partit qualsevol equip et pot pintar la cara i deixar-te fora del mundial.

Al Grup A hi ha l’amfitrió i gran favorit a endur-se el campionat: els All Blacks. Nova Zelanda juga a casa i tothom la dóna per favorita. Inclús els seus habitants, que no s’imaginen cap altre panorama que veure al seu equip guanyar la copa Webb Ellis. Aquesta pressió per guanyar (gairebé obsessió d’un poble que s’hi juga part de l’honor al “seu” mundial, al “seu” esport) pot passar factura als jugadors.

Nova Zelanda té tants jugadors que podria ser candidata al títol amb el seu equip de reserves (o fins i tot amb el tercer equip). Tots coneixem els punts forts de Nova Zelanda: joc dinàmic, velocitat, tècnica depurada, visió de joc, domini del tempo dels partits, bellesa plàstica i un col·lectiu de jugadors que prima el conjunt sobre les individualitats. Si em permeteu la comparació, els All Blacks són el Barça del rugbi. Un equip llegendari, una màquina de fer rugbi. El millor equip del món, sense dubte.

Nova Zelanda té un seguit de noms que fan por només al sentir-los, com ara el talona Mealamu, els piliers Woodcock o Tialata, els segones i terceres Richie McCaw (el gran capità), la promesa Whitelock, Anthony Boric, Kaino… als que cal sumar uns tres quarts de somni, com són el millor jugador del món Dan Carter, el mig de méle Jimmy Cowan, els centres Nonu i Smith, l’ala Rokocoko, l’arrier Muliaina… Pronostic: Campiona. Especial interès en la “vendetta” contra França, botxí dels All Blacks al darrer Campionat del Món.

Els All Blacks són els grans favorits d'aquesta edició de la Copa del Món.

L’altre favrit del grup A és França. El XV del Gall arriba a França després que el seu tècnic Lievremont hagi realitzat una autèntica “Revolució Francesa” desprès del fracàs en el passat sis nacions, quan la “feble” Itàlia va profanar la llegenda gala al Stadio Flaminio de Roma.

França segueix fidel als seu joc tradicional: joc a la mà, tres quarts molt poderosos i predomini tàctic per assegurar-se el control dels partits. El seu punt feble? La seva davantera. Lievremont no ha trobat segones i terceres de garanties per competir internacionalment. Del 8 endavant França fa aigües. Les seves millors armes, la connexió Médard-Clerc a les ales i Thrin-Duc amb Marty i Mermoz al centre gal. Al mig de méle, Yachvili dóna símptomes d’esgotament (el jugador del Biarritz ja té 30 anys i no em va agradar al darrer Top 14). A la davantera, els clàssics Mas, Servat, Domingo, Bonnaire, el basc Harinordoquy (espero que no el posin ni a ell ni a Chabal de número 8, si us plau!). Pronostic: segona de grup i eliminada a quarts o semifinals.

El Grup A el tanquen Japó, Tonga i Canadà. No els dono cap opció de passar de grup, però miraré amb molt interès l’evolució del rugbi nipó, en una línia francament ascendent els darrers anys, i el sempre atractiu rugbi polinesi que proposa Tonga. A Canadà la vaig veure fa uns mesos en un amistós contra Espanya. Un equip seriós, ben plantat, poderós a la davantera, i amb una línia que tracta bé l’oval. Pronostic: Tonga tercera, Japó quarta i Canadà cinquena, deixant tots una bona imatge.