Canviem d’adreça…

A partir d’ara, aquest blog seguirà al Web del diari ARA, a la secció d’esports, amb el mateix títol i format que fins ara.

Podeu enllaçar-lo punxant aquí.

Gràcies a tots i ens seguim veient, ara al blog del diari ARA!!

Salut i rugbi per tots/es.

La història del card escocès

Molts ja coneixeu el fet que el símbol del rugbi a Escòcia és un card, i el seu equip és conegut arreu com el XV del Card. Però en coneixeu l’origen? Us recomano que feu un cop d’ull a l’entrada que vaig publicar ahir meu blog Sàpiens sobre la llegenda del card d’Escòcia. Hi podeu accedir si feu click aquí.

D’entrada, un derbi

El Mundial està molt bé, però Nova Zelanda ens queda una mica lluny, i l’oval no s’atura al nostre país. Fa uns dies que s’han publicat els calendaris de Divisió d’Honor (A i B) i Primera Nacional al web de la FER. D’entrada, L’Hospitalet rebrà al Barça en la primera jornada de lliga, que es jugarà el proper 2 d’octubre. Un derbi apassionant d’un club en progressió com L’Hospitalet contra un dels “grans” de la Divisió d’Honor B.

A la màxima categoria, la Santboiana debutarà el 18 de setembre al camp del VRAC, l’altre gran equip de Valladolid, mentre que la Vila, actual campiona, rebrà al sempre perillós Cetransa El Salvador, el club més gran de Pucela.

Pel que fa a rugbi femení, la primera jornada ens oferirà un altre derbi interessant en la seva jornada inicial. El 23 d’octubre, el totpoderós INEF rebrà a les noies del GEiEG. Tant de bo els dos clubs catalans acabin ben amunt aquesta temporada!

Per últim, la Primera Nacional Grup C s’obre el 16 d’octubre amb la visita del BUC a Eivissa (dins del drama de perdre la categoria Eivissa a octubre és una bona consolació), i viurem un parell de derbis més, com ara la visita del Sitges al camp dels Enginyers de Poble Nou o l’interessant Sant Cugat – Santboiana “B”. Aquest grup C el completen dos clubs balears més (a part de l’Eivissa), com el Ponent i el clàssic El Toro.

Molta sort als clubs catalans! Us volem veure encapçalant cadascuna de les categories que jugueu!

Tribut a Will Genia

Will Genia és un fora de sèrie. Possiblement, el millor mig de melé del món. Personalment, jo no havia vist un 9 amb tant domini del joc i tanta visió com ell de fa anys. En Genious Genia és el cervell dels Reds campions del Super15 i dels Wallabies que han tornat a guanyar un títol deu anys desprès. Serà en Genia la figura d’aquest mundial?

Austràlia s’enduu el Tri Nations 2011

Els Australians han derrotat als totpoderosos All Blacks per un ajustat 25 a 20 al partit disputat a Brisbane. En un primer temps d’hemeroteca, els wallabies s’han posat al davant per un contundent parcial de 20 a 3 gràcies als trys del “genial” Will Genia i de Radike Samo (el jugador de més edat que mai ha jugat amb el seu equip nacional i que ho ha celebrat amb una marca de més de 50 metres de carrera) i al encert de cara a pals del gran Quade Cooper. El fantàstic try de Radike Samo finalitzant una jugada del Geni Genia:

Al segon temps els All Blacks han sortit molt més “enxufats” i han retallat les distàncies gràcies a un torrent ofensiu que ha desembocat amb els assajos de Conrad Smith i Ma’a Nonu, i a les conversions a pals de Dan Carter, ex-jugador de la USAP. Quan el marcador estava en un igualat 20 a 20 al minut 60 de partit ha aparegut en Kurtley Beale per anotar el definitiu 25 a 20 per Austràlia, que ha ensorrat anímicament i físicament als kiwis, incapaços de mostrar una reacció contundent.

D’aquesta manera els wallabies s’han endut el darrer Tri Nations de la història (l’any que ve serà Four Nations per l’entrada d’Argentina) i han aconseguit acabar amb deu anys sense cap títol internacional, sempre a l’ombra dels seus poderosos veïns kiwis o dels springboks, actuals campions del món i defensors del títol en el proper RWC que tot just està a punt de començar.

Atents tots a l’evolució del XV australià, un equip integrat en la seva majoria per integrants dels Reds (actuals campions del Super15 i que ja havien derrotat als Crusaders dos cops aquesta temporada). Un 3/4 d’ensomni, format per cracks com Ashley Cooper, Fainga’a, Quade Cooper, Kurtley Bale o Will Genia, possiblement el millor mig de méle del món en aquest moment. Amb Genia repartint joc, uns centres ràpids fent incursions a la 22 rival i el sistema defensiu emprat pels Reds aquesta temporada (consistent a ofegar el rival en fases dinàmiques i superar-lo en els agrupaments) els wallabies semblen els elegits a encapçalar el rugbi dels propers anys, independentment de si guanyen o no aquest proper mundial.

En un altre ordre de coses, hores després del triompf Aussie al Tri Nations hem vist com Irlanda fracassava a casa, al mític Lansdowne Road, contra la potent selecció anglesa per un contundent 9 a 20. Els Irlandesos han anotat gràcies a tres cops de càstig transformats pel ja llegendari Ronan O’Gara (que no ha jugat acompanyat de Sexton ni d’O’Driscoll, el que ha provocat que Irlanda perdés el nord) mentre que els anglesos han guanyat gràcies al seu etern Wilko i al nacionalitzat Manu Tuilagi (germà del usapista Henry Tuilagi), que ha aconseguit un bon assaig els primers minuts del partit. Mala imatge del XV del trèvol, que compta els seus partits de preparació mundialista per derrotes (contra Escòcia, dos cops contra França i ara l’etern enemic anglès, que ha profanat Dublín). Aquest mundial serà la tomba de la generació d’or del rugbi irlandès?

Història dels RWC

Us recomano que visiteu el post “Història de la Copa del Món de rugby”  que ha escrit el membre de la Penya Avant i ex-president de la Federació Catalana de rugbi,  en Xavier-Albert Canal, publicat al blog que la Penya té obert des de fa uns mesos (i que considero com el “germà gran” d’aquest blog que esteu llegint ara mateix). Un repàs molt complert a les darreres edicions del Mundial de rugbi i que us descobrirà alguns dels aspectes que a mi m’han passat desapercebuts, tals com els intents dels Australians i Kiwis per organitzar un torneig mundial per seleccions i les resistències dels “amateurs” europeus.

La final del Tri Nations

Aquest dissabte al migdia (hora peninsular) es juga el darrer partit del Tri Nations 2011 a Brisbane, Austràlia. Ells wallabies rebràn als All Blacks, en una gran lluita final per endur-se el darrer Tri Nations de la història (l’any vinent serà Four Nations, amb l’entrada dels Pumes argentins).

Segurament serà el colofó perfecte d’un torneig descafeïnat, on els equips s’han reservat les seves millors cartes de cara al Mundial que comença en pocs dies. Però un Austràlia-Nova Zelanda mai és un partit amistós, més quan els wallabies estan a punt d’endur-se el primer títol des del llunyà Tri Nations de 2001. Deu anys sense títols són molts per una nació extraordinàriament esportiva i competitiva com Austràlia. Això i el factor de jugar a casa, em fan ser molt optimista de cara a les opcions Aussies aquest dissabte. Quade Cooper, Faingaa, Wycliff Palu, Polotau-Nau, Ashley-Cooper, Will Genia… el XV australià de 2011 és el millor en molts anys, gràcies a la columna vertebral dels Reds, recents campions del Super15 austral.

Els All Blacks confien en el seu XV de gala per guanyar la primera batalla del “seu” mundial. Weepu, Dan Carter, Sam Whitelock, Mealamu, Muliaina… encapçalats pel polèmic i antiesportiu McCaw. És una vergonya que una institució de l’esport mundial com els All Blacks, autèntica llegenda del rugbi, portin a jugadors bruts com McCaw.

Richie McCaw li expressa el seu amor a Fainga'a amb un placatge alt (que no fou sancionat).

El senyor Richie McCaw entra a moltes de les accions tard, sovint placa alt, deixa la mà i embruta els rucks i mauls als que entra. Idolatrat a Nova Zelanda, és un dels jugadors més odiats per la resta de jugadors pel seu comportament i les seves accions antiesportives i les permisivitats arbitrals amb el seu joc. Un tercera ha de ser dur, però mai ha d’aprofitar-se de les circumstàncies del joc per passar-se de la ratlla.

Les espases estan alçades. La batalla està a punt de començar. Imposarà Nova Zelanda el seu estil i la seva enorme qualitat? O els Aussies podran trencar amb el domini hegemònic dels kiwis? La resposta, aquest dissabte a les 12.15 del migdia.

Lièvremont fa la seva darrera convocatòria

Lièvremont deixarà el seu lloc després del Mundial de Nova Zelanda, essent substituït per Phillipe Saint-André, patró del Tolon els darrers anys.

Lièvremont enceta la seva darrera aventura com a seleccionador gal.

De cara a la seva darrera convocatòria, Lièvremont ha encetat l’enèsima “Revolució Francesa”, deixant fora de l’equip a vaques sagrades com Domingo, Poitrenaud o Sebastien Chabal. Entre els 30 escollits pel tècnic gal, trobem, els “catalans” Guirado, Mas, Mermoz i Marty. Trobo que en Porical no hauria fet un mal paper al XV del Gall per substituir en Poitrenaud.

La llista és la següent:

Primera línia: Fabien Barcella (Biarritz), Jean-Baptiste Poux (Toulouse), William Servat (Toulouse), Guilhem Guirado (Perpignan), Dimitri Szarzewski (Stade Français), Luc Ducalcon (Castres), Nicolas Mas (Perpignan)

Segona línia : Pascal Papé (Stade Français), Julien Pierre (Clermont), Romain Millo-Chluski (Toulouse), Lionel Nallet (Racing-Métro 92)

Tercera línia : Julien Bonnaire (Clermont), Imanol Harinordoquy (Biarritz), Thierry Dusautoir (Toulouse/Cap), Fulgence Ouedraogo (Montpellier), Raphaël Lakafia (Biarritz), Louis Picamoles (Toulouse)

1/2 de melé : Morgan Parra (Clermont), Dimitri Yachvili (Biarritz)

1/2 d’obertura : David Skrela (Toulouse), François Trinh-Duc (Montpellier)

3/4 centres : Fabrice Estebanez (Brive), Maxime Mermoz (Perpignan), David Marty (Perpignan), Aurélien Rougerie (Clermont)

Ales i Arriers : Maxime Médard (Toulouse), Alexis Palisson (Brive), Vincent Clerc (Toulouse), Cédric Heymans (Toulouse), Damien Traille (Biarritz)

El XV del Gall em sembla un equip descompensat, fluix davant però amb molta pólvora darrere. Tal com vaig dir, aposto que passarà com segona de grup darrere dels All Blacks. Un cop allà, poden guanyar a un sol partit a qualsevol equip.

Primera i Segona Catalana 2011-2012

La Federació Catalana de Rugbi ha publicat els calendaris (amb els grups de Primera i Segona divisió catalanes ben definits) de cara a la temporada que començarà ben aviat.

A priori, no hi ha grans sorpreses. La Primera catalana tindrà una cara nova, l’Associació de Rugbi del Poble Nou ( conegut com ARPN), que segueix amb el seu meteòric ascens d’ençà que fou fundat fa pocs anys. Enguany la Primera Catalana presenta molts elements atractius, tals com veure quin rendiment presenta el campió de la temporada passada, el GEIEG, en una lliga on militen equips amb molta tradició rugbística (com els Químics o els Gòtics), diversos “B” dels clubs més punters del país (tals com el Barça B o el Sant Cugat B) i clubs emergents al panorama català, com el Torroella, l’INEF de Lleida o el Castelldefels. Veurem també quin paper farà el CEU, que l’any passat va perdre la categoria de Primera Nacional i enguany se les veurà amb vells rivals de la ciutat com els Químics o els Gòtics. Per últim, serà interessant observar les evolucions del ARPN en una categoria amb rivals amb molta història i molt nom en el rugbi català.

La Segona Catalana es presenta molt apassionant aquest any. A aquesta categoria trobem clubs històrics amb molt palmarès com el RC Cornellà, filials i tercers equips de clubs catalans molt grans (UES “C, L’Hospitalet “B” o el recentment descendit BUC “B”) i clubs emergents com el Parets o el sorprenent Reus Deportiu, que acaba de pujar de la Tercera Catalana. Precisament aquesta temporada podrem presenciar un apassionant derbi entre el Tarragona (que ha baixat de Primera Catalana) i el Reus (que just acaba de pujar, tal com hem dit). Per tancar aquesta categoria, els sempre interessants Alella, Vic i Garrotxa tractaran de donar la sorpresa i lluitar pels llocs capdavanters de la classificació.

Seguim a l’espera de conèixer el calendari definitiu de la Tercera Catalana (i qui sap si d’una Quarta Divisió) en funció dels clubs disponibles.

Partits de preparació pel RWC 2011

Aquestes setmanes s’han jugat diversos partits de preparació pel Mundial de NZ que començarà en pocs dies. Les diferents seleccions estan ultimant la seva posada a punt de cara al Mundial i de moment estem veient algunes coses interessants.

Anem a pams, que portem moltes setmanes de vacances (i les presses no són bones). Aquests darrers dies hem vist com Gal·les queia a Twickenham amb tot l’honor del món per després destrossar per 19 a 9 al XV de la Rosa al Millenium Stadium de Cardiff. Avui mateix s’han carregat als Pumas per un contundent 28 a 13. Gran estat de forma del nou fitxatge de la USAP, en James Hook i de Stephen Williams. Tal com apuntàvem en la prèvia del Mundial, els gal·lesos poden fer molt de mal. Us deixo amb les millors imatges del partit del Millenium Stadium:

Per la seva banda, França ha derrotat dos cops (a casa i a domicili) a Irlanda. Mala imatge dels celtes a Bordeus, on van caure per 19 a 12, i a Lansdowne Road, on han caigut per 22 a 26. A més, convé sumar la victòria d’Escòcia sobre els irlandesos a Murrayfield el passat tretze d’agost per un curt 10 a 6. Males vibracions pels irlandesos, que ha presentat equips massa experimentals, poc compactes davant d’una França molt sòlida, amb les seves virtuts tradicionals (joc a la mà, domini de les fases dinàmiques, velocitat, contundència ofensiva…).

De les nacions emergents (Escòcia, Itàlia, Japó, Samoa, Fiji…) podem destacar que en general, han confirmat la seva millora de nivell, en especial el XV del card, que comença a rutllar com una màquina. Aquesta tarda ha passat per sobre d’una Itàlia interessant a Murrayfield per un contundent 23 a 15. La meva estimada Itàlia ha tingut més possessió de l’oval i ha estat més estona en el camp rival, però l’efectivitat dels escocesos ha condemnat una Azurra que no pogut parar l’avalantxa ofensiva dels escocesos a l’inici del segon temps.

Per últim, vull fer quatre ratlles sobre el Tri Nations (que l’any vinent passarà a ser Four Nations, amb l’entrada dels argentins). Decepció Springbok, que només ha sabut doblegar una Nova Zelanda “B” aquesta tarda a Port Elizabeth. La setmana vinent es decidirà el títol a Brisbane, Austràlia, entre els emergents i poderosos Wallabies australians contra la llegenda rugger per excel·lència, els All Blacks. Estarem molt atents a aquest partit (que pot ser, possiblement, la final del mundial, ja que els dos equips em semblen els millor s conjunts de rugbi del moment amb molta diferència). Per fer boca, veiem les millors imatges de la històrica victòria Wallabie a Durban: