Ahir vam assistir a la confirmació australiana: van escombrar als springboks per un contundent 39 a 20 (però és que a vint minuts del final, els sudafricans només portaven sis punts, fruit d’u nparell de xuts a pals). Aquest tres nacions no serà gens emocionant, ja que els equips es reseven pel Mundial, autèntic objectiu de 2011.
Us deixo amb les highlights del partit:
Filed under Hemisferi Sud, Rugbi XV
El blog de la Penya Avant és un portal lde referència pels ruggers catalans. Però avui ens expliquen una història que em sembla emotiva, i una d’aquelles que convé esbombar per fer arribar al màxim de realitats, per això, si us plau, no deixeu de mirar-vos el fantàstic article sobre la capella de Notre-Dame-du-Rugby.
Filed under llegendes, Rugbi XV, Tradicions
El rugbi polinesi és el més espectacular del món. Als aficionats els encanten els placatges durs i alts, i el joc a la mà. A la copa del Pacífic vam ser testimonis com els Fijians van placar fins sobrepassar els límits del reglament. El joc dur que ahir vam veure dels Samoans, convertit en violència gratuïta practicada pels Fijians. Avui veurem que no s’ha de fer mai en un partit. La línia que no es pot sobrepassar. Pobres japonesos!
Filed under Fonaments tàctics, Hemisferi Sud, Mundial NZ 2011
Ahir es va jugar un partit “amistós” entre Samoa I Austràlia, que va esdevenir en una mena de competició per veure quin dels dos equips té una davantera més forta. Per això he rescatat un vídeo dels xocs del partit, que convindria passar als davanters abans de cada partit per recordar com es juga ( i com es respecta al rival) en aquest esport.
El rugbi polinesi creix cada any, i les nacions emergents del Pacífic (Samoa, Tonga, Fiji) tenen un nivell comparable i homologable a l’elit europea. Ben aviat comença el tres nacions del Pacífic, però com cada estiu, ens agafa fora de temporada i de vacances. Per tant, poc o gens en podrem parlar, però reafirmo la meva convicció en senyalar els Aussies com els grans tapats d’enguany. Veurem si el temps en dóna la raó!
Filed under Fonaments tàctics, Hemisferi Sud, Mundial NZ 2011
Fa un temps que vaig aconseguir veure una foto molt especial, la d’uns jugadors del Rugbi Club Cornellà dels anys 30 marxant en un batalló cap el front per combatre el feixisme, en defensa de les llibertats socials, individuals i nacionals del país contra un grapat de militars i forces feixistitzants que volien practicar un autèntic genocidi contra el país. Aquest és el meu petit homenatge a totes les persones anònimes que van marxar al front per defensar la justícia, les llibertats i la democràcia.
Jugadors del RC Cornella abans de marxar al front per comabtre el feixisme.
Si voleu conèixer altres històries d’esportistes antifeixistes durant la guerra civil, us recomano que visiteu el meu blog de la Revista Sàpiens, anomenat “Històries d’un món real“.
Tanmateix, si coneixeu històries similars d’altres equips de rugbi (del BUC, la Santboiana….) o qualsevol club esportiu independentment de l’esport que practiqui, us agrairia molt que us possessiu en contacte amb mi, ja que estic molt interessat en aquest tipus de material.
Filed under Catalunya
El Seven de Barcelona, tercera prova del “Grand Prix” europeu de rugbi a set es va tancar ahir a l’estadi Olímpic Lluís Companys amb un gust de boca agredolç. D’una banda, em va agradar veure partits de rugbi (tot i que el seven, rugbi sense davanters, no m’acaba de fer el pes) de cert nivell a Barcelona, i especialment a l’esforç que va fer el Canal Esports 3 per incloure’l dins la seva oferta televisiva. Entre els sevens, la USAP i els Catalans Dragons, aquest any hem tingut algunes bones hores de rugbi televisat en català. A més, l’organització del torneig sembla que va ser prou bona i diligent, ja que els equips van quedar contents. Felicitats!
Bona feina de’n Robirosa i en Jordi Sunyer als comentaris i de tot l’equip del Departament d’Esports de la Televisió Catalunya. Felicitats! Convé que la temporada vinent encara en veiem més! A més a més, a la ràdio el rugbi enguany ha tingut força incidència. Gràcies als “cracks” del Primer Toc i del Departament d’Esports de RAC 1 (molts d’ells, entre els millors periodistes esportius en català, al meu parer) encapçalats per en Raül Llimós, que sempre ha mostrat la seva sensibilitat cap el nostre esport. Gràcies!
Un cop esmentat això, convé fixar-nos en un parell de detalls que no acaben de quadrar i que ens permeten creure que el Campionat Europeu de Sevens de Barcelona 2011 ha estat un fracàs:
En relació a aquest segon punt convé destacar que alguns dels assistents van desplegar una pancarta a favor de l’oficialitat de la selecció catalana durant el partit pel cinqué lloc que van enfrontar a les seleccions d’Espanya i Ucraïna.
Pancarta a favor de les seleccions catalanes durant un partit d'Espanya.
Per últim, penso que la FCR (i per extensió, la FER) s’equivoquen quan aposten tant fort pel seven. Ahir Espanya va presentar un equip competitiu (Heredia, Canosa, Martín, Feijoo, l’aussie nacionalitzat Carlos Blanco…) que pot restar-li força al XV. Bé, és el seu problema. A Catalunya ja en tenim prous, com per ocupar-nos dels de la Roja.
Fixeu-vos que els països que de debò saben de rugbi envien jugadors de segona, tercera o quarta fila als Sevens, ja que el que importa de debò és el XV (per molt olímpic que serà el Seven). Va guanyar una sorprenent Rússia, segona una inspirada Itàlia i Portugal en tercer lloc. Cap d’ells és una potència de primer nivell, si no de segon o tercer nivell. Vaig veure a Moldàvia o Holanda, però pel que sembla, Escòcia o Irlanda (nacions de rugbi de debò) no van enviar-hi equips, i Gal·les va enviar nens de 17 o 18 anyets. Una mostra del que realment és el Seven en el panorama europeu. I de cara als JJOO, que els europeus s’oblidin de les medalles, ja que l’or, l’argent i el bronze ja tenen nom i cognoms. Si mai veieu jugar uns sevens de Samoa, Tonga, Nova Zelanda o Austràlia, sabreu què vull dir.
Els Reds han pogut trencar l’hegemonia oval dels Crusaders, gràcies a imposar-se al seu estadi per un ajustat 18 a 13 a favor dels locals. El partit no ha estat brillant: dues esquadres que es respecten massa i tenien més por a perdre, buscant aprofitar les errades dels rivals que no pas arriscar en les jugades ofensives pròpies. La veritat és que el partit ha defraudat una miqueta, però com va dir Luis Aragonés, el sabio de Hortaleza, “les finals no es juguen, les finals es guanyen“. I té tota la raó del món, en futbol o rugbi. Mireu les highlights del partit:
El partit era un duel de titans entre els dos millors obertures de l’hemisferi sud. Dan Carter pels de Christchurch i Quade Cooper pels australians, els autèntics cervells dels seus clubs i de les seves seleccions. Aquest cop el duel ha caigut del cantó australià. No m’ha agradat el partit dels Crusaders, massa inactius i sense les seves senyes d’identitat que el fan temible (joc ràpid, domini de les transicions, contundència ofensiva, penetració ràpida…), segurament atribuïble als bons mecanismes defensius dels Reds.
Especialment nefast ha estat el partit de Richie McCaw. El davanter neozelandès podia haver acabat expulsat en un parell d’accions gens esportives. Els “barbes” dels Crusaders (Flynn i Wyatt Crockett) han estat molt desafortunats, veient-se superats per la davantera australiana en múltiples ocasions.
Corey Flynn, el barbes dels Crusaders i dels All Blacks.
Tothom veia en aquesta final del Super XV (15) una mena d’assaig general del que pot ser la final de la propera Copa del Món. Ja us vaig avisar: els Reds (columna vertebral dels Wallabies) enguany van molt forts. Aquest anys els Australians són els tapats de cara al campionat del món. Fainga’a, Rob Simmons, Genia (quin assaig s’ha marcat avui!!), Peter Hynes i Quade Cooper, entre altres, s’han consagrat com els reis de l’hemisferi sud, els únics capaços de batre els temibles Crusaders (esquelet dels All Blacks) dos cops la mateixa temporada.
Per la seva banda, els Crusaders (i per extensió, els All Blacks) hauran de millorar si volen complir amb les expectatives generades al voltant de la selecció nacional de cara al proper Mundial que es juga a casa seva. Tenen temps, jugadors i arguments per creure en ells. Amb l’orgull ferit, els All Black poden esdevenir un equip molt més perillós, però, respondran a la pressió?
Filed under Hemisferi Sud, Rugbi XV
Finalment la secció de rugbi del FCB no baixarà a Primera Catalana, i mantindrà la seva plaça a Divisió d’Honor B. Celebro molt aquesta notícia, i desitjo de tot cor que el Barça de rugbi aconsegueixi l’ascens a Divisió d’Honor A la propera temporada (el mateix que li desitjo a l’altre equip català, el RC L’Hospitalet).
Malgrat que la notícia (és evident) m’alegra, no puc deixar de criticar a la junta del FCB per aplicar dràstics plans d’austeritat a les seccions no professionals del club (quant va recaudar el Barça el dia de la USAP a Montjuic? ehem….) i sobretot la desaparició de la secció de beisbol i el descens de les seccions de voleibol i molt especialment, bàsquet en cadira de rodes.
Des de la meva humil opinió, si hi ha uns esportistes al club que reflecteixen millor que ningú els valors d’esforç i compromís amb el club i el país, aquest no són els de futbol, bàsquet o rugbi. Els nois que m’emocionen com ningú (perdoneu el sentimentalisme) en aquest club són els nois en cadira de rodes, un exemple d’esperit de superació, de ganes, de treball, de compromís. Ningú com ells per explicar a un foraster que significa el Futbol Club Barcelona i la seva implicació en aquest país. Hi ha coses que ens fan grans, i no són la quantitat de Champions que hi ha a les nostres vitrines.
Filed under Catalunya, Divisió d'Honor
Amb l’anàlisi del Grup D tanquem el repàs dels equips mundialistes i les seves opcions reals de cara al proper Mundial de Nova Zelanda. El Grup D està format per les seleccions nacional de Sud Àfrica, Gal·les, Fiji, Samoa i Namibia.
Comencem pel cap de sèrie, Sud Àfrica. La selecció springbok arriba a aquesta Copa del Món en un gran estat de forma. Sud Àfrica és un equip molt compacte, capaç de marcar el seu tempo al joc, amb un gran domini dels intervals i les agrupacions. No hi ha un equip més poderós al ruck que els springboks, ni cap selecció capaç de comparar-se als springboks a l’hora de mantenir la possessió de la pilota. Un domini total de l’espai i de la estratègia (en fases dinàmiques com en melés i touches) són els punts forts dels Sud africans, que contrasten amb l’aparent anarquia tàctica dels All Blacks o dels Wallabies.
Amb la columna vertebrals dels Blue Bulls (equip sud africà del Super 15), els springboks confien en el poder dels seus davanters més curtits, com ara Mtawarira (un negre jugant de davanter amb els springboks!! Quina alegria!!) , du Plessis, Botha o Matfield. Als tres quarts, els sud africans confien en noms com el clàssic mig de melé du Preez, l’obertura Morne Steyn , els poderosos centres de Villiers i Fourie, i a l’ala un Habana en procés de decadència lluitarà per la titularitat. A l’arrier, ni Stein ni Kirchner no ha fet oblidar a Montgomery. Pronostic: campions de grup i aspirants al títol mundial, com a vigents campions, voldran defensar el seu títol. Us proposo descobrir algunes claus tàctiques que hi ha a aquest video:
Gal·les és l’altre gran selecció del Grup D. A Gal·les el rugbi és gairebé una religió, amb més adeptes que el futbol. A Gal·les el coneixem prou bé de cada sis nacions: el rugbi menys britànic de tot el Regne Unit. M’agrada molt la connexió James Hook (recent fitxatge de la USAP), Stephen Jones, Gavin Jenson, Shane Williams i Byrne als tres quarts. Ràpids, àgils, bon tracte al oval, joc a la mà. El punt feble de Gal·les segurament és la seva davantera. Tenen uns grans davanters, però molt pesats. Tal com vam veure en el partit contra el XV de la Rosa del sis nacions passat, en quant els tres quarts rivals premen una mica l’accelerador, els pesats davanters de Gal·les pateixen i deixen espais per on el rival penetra perillosament. Jenkins, Adam Jones, Bennet, Martyn Williams, Sam Warbuton… caldrà estar pendents del seu rendiment davant equips ràpids i hàbils come els de les nacions de la Polinèsia. Pronostic: Segons de grup, patiran en excés amb Fidji i Samoa. Si a quarts li toca un equip de sud (Austràlia o Nova Zelanda) serà eliminada.
James Hook, el flamant jugador de la USAP, un dels cracks de Gal·les.
Al Grup D veurem un interessant partit entre Fiji i Samoa. Els Fijians i Samoans juguen un interessant i sempre atractiu rugbi polinesi: joc ràpid, agilitat, conducció de la pilota i jugades prou elaborades. Samoa i Fiji semblen més aviat equips de seven que no pas de XV. El seu joc, basat en tres quarts, ignora els davanters ( i això pot passar-li factura en un Campionat del Món, contra davanteres molt treballades). Es nota molt la influència de l’estil dels All Blacks, en aquestes emergents nacions del Pacífic i el seu rugbi elegant i alegre. Fiji té un munt de jugadors a França, com Lovobalavu (a qui vam veure a Montjuic amb el Toluon), Matadigo (número 8 del Montpellier) o Vuli’Vuli (del Racing Metro de Paris).
Samoa, per la seva banda, compta amb le clan Tuilagi i els “europeus” Taulafo (dels London Wasp), Filipo Levi o Fa’asavalu, que ha jugat a XIII amb St. Helens durant molts anys i ara ha passat a XV amb Harlequins. El curiós és que Fa’asavalu ha estat internacional per Anglaterra a Rugby League i ara ho serà per Samoa a XV.Pronostic: Samoa i Fiji ens ho faran passar bé, i espero que passin passar una mala estona a la pesada davantera de Gal·les. Res a fer contra Sud Àfrica. Per conèixer una mica millor el rugbi polinesi, us proposo que repasseu aquest partit de fa uns mesos entre Samoa i Anglaterra. Malgrat la lògica derrota, podreu apreciar algunes destreses i habilitats dels polinesis.
Per tancar el grup hi ha la dèbil selecció de Namibia. A Namíbia la vaig veure en un amistós contra Espanya a Mallorca. Res a destacar. Si perden per menys de seixanta punts contra Gal·les o Sud Àfrica, serà un èxit.
Filed under Mundial NZ 2011, Rugbi XV
El Grup C és, a priori un grup bastant fàcil de pronosticar. Si mai aposteu, aquest és el grup més fàcil per fer-ho. Hi ha dos caps de sèrie molt clars com Irlanda i Austràlia, un equip mitjà (Itàlia) i dos equips febles, com Rússia i Estats Units.
El cap de sèrie és la selecció aussie. Els australians són competitius en qualsevol esport, en qualsevol disciplina. A més a més, el seu equip nacional està en un procés de millora important, jugant un rugbi molt interessant del 8 enrere, amb jugadors molt àgils als tres quarts i que mouen la pilota amb una rapidesa inusual.Un equip basat en la columna vertebral dels Reds (equip australià, líder del del Super 15) i amb una barreja molt interessant de joves promeses i velles llegendes. Un equip que funciona sol, que es coneix a la perfecció. Un equip que li clava 60 punts a l’Stade de France al XV del Gall i que la seva columna vertebral (tots als Reds) lideren el Super 15, és una màquina.
Austràlia és un país de rugbi XIII, per això molts dels seus jugadors presenten alguns “tics” de League, tals com el placatge alt o el no muntar rucks si no preferir avançar per mauls. Malgrat que els Aussies siguin l’equip més fluix del Tri-Nations, pot passar per sobre de qualsevol equip de l’hemisferi nord (tal com va fer fa uns mesos amb Escòcia i França, equips als que va humiliar a domicili).
Amb uns jugadors que militen pràcticament en la seva totalitat al Super 15, els Aussies poden plantar cara a qualsevol. Al davant ens trobarem els gegants talonadors Stephen Moore, Polota-Nau i en Ma’afu, Robinson i Ben Alexander a la primera línea, i una segona i una tercera amb noms del nivell del Gran Capità Nathan Sharpe, Chisholm, Dean Mumm o el jove Rob Simmons. Al mig de mele trobarem (presumiblement) el jove revelació dels Reds Will Genia, que acompanyarà al seu company de club (i obertura) Quade Cooper, tancant una de les millors parelles del Super 12, acompanyats als centres de llegendes vives com ara Matt Giteau o Ashley-Cooper (i un altre nen prodigi dels Reds, com Anthony Fainga’a). Els 13 i 14 seran ocupats pels clàssics Mitchel i O’Connor i el 15 per Peter Hynes, l’ànima dels Reds. Pronostic: Campió de grup. A partir d’allà, jo espero que sigui el “tapat” d’aquesta Copa del Món. Pot plantar-se a la final i guanyar-la. Per als que no coneixeu la perillosa selecció d’Austràlia (gran desconeguda al hemisferi nord), us deixo amb un vídeo que us ajudarà a conèixer una mica millor com se les gasten els Aussies:
El segon equip interessant d’aquest grup és Irlanda. Els irlandesos estan en un procés de renovar la seva selecció nacional, sempre competitiva, però que aquest any no ha acabat de rutllar al sis nacions (si exceptuem la brillant victòria contra Anglaterra al vell Landsdowne Road la darrera jornada de campionat).
Més o menys, tots coneixem a Irlanda. Un dels millors equips del món, al bell mig d’un relleu generacional. Davanters “made in” Munster i tres quarts de Leinster (campió europeu d’aquest any). Una davantera molt bona (però una mica envellida) on formen homes (llegendes vives) com Hayes, Flannery, David Wallace, Learny i el clan de les “O’s” (O’Callaghan i O’Connell), acompanyats de joves promeses que aviat els treuran el lloc, com ara Cian Healy o Sean O’Brien.
Els tres quarts són la pòlvora, la dinamita celta. El millor 10 de la història de la illa maragda, Ronan O’Gara, ja té successor: Jonathan Sexton, que es va consagrar a la darrera final de la Heineken Cup, quan va despullar la defensa de Leicester Tigers com va voler. Al centre irlandès, una altre llegenda viva del rugbi celta, en Brian O’ Discoll (un dels millors del món) formarà amb l’inesgotable D’Arcy. A les ales hi formaràne els joves Fitzgerald i Earl, que ajudaran al seu arrier tradicional, Murphy. Pronostic: Segons de grup i grans animadors del Mundial. No els veig més enllà de semifinals, però tot és possible a la darrera oportunitat mundialista de la generació d’or del rugbi irlandès.
Brian O'Driscoll, el geni del rugbi irlandès.
Itàlia es presenta com la tercera potència del Grup C. Molts ja sabeu el meu amor confés cap el rugbi transalpí, però cal ser realistes, i els gladiadors no tenen cap opció de passar a la següent ronda. Pocs equips hi ha tan descompensats com Itàlia: una davantera a l’elit mundial i uns tres quarts incapaços d’entrar a la zona de marca rival. Els davanters italians es planten molt fàcilment a la 22 rival, però un cop allà, els seus tres quarts són incapaços d’anotar.
La davantera italiana és bestial: el gegant Castrogiovanni, Perugini, Lo Cicero, el jove Ghiraldini, del fava, Mauro Bergamasco i sobretot Sergio Parisse, per a molts el millor 8 de tot l’hemisferi nord. A la línia, només en Mirco Bergamasco es salva de la crema general. Masi i Mc Lean (nacionalitzat italià) són l’esperança de cara al mundial. Si no poden trencar els sistemes defensius rivals, poques opcions tindrà Itàlia. Pronostic: Tercers de grup, cosa que els garanteix la seva presència al proper Mundial d’Anglaterra 2015. Ens farà patir contra Rússia, guanyarà fàcil a Estats Units i plantarà cara a Irlanda. Res a fer contra els Aussies.
Per últim, Rússia arriba a aquest mundial després de mostrar el seu potencial a sis nacions B. Els russos són homes forts, però el seu rendiment és un enigma. Poden plantar cara a qualsevol, jugar de tu a grans potències per després patir contra equips petits com Espanya o Portugal. Rússia és un enigma dins d’un gran interrogant (com a la vida real). Els Estats Units són, a priori, la ventafocs del grup. Imagino que consideren un èxit haver arribat fins aquí i tenen l’esperança de no ser humiliats massa vegades.
Filed under Mundial NZ 2011
ruc-bi català 