Category Archives: Rugbi XV

Temporada 2011-2012: nous clubs i quarta catalana

Ja estem a l’estiu, i mentre la temporada de sevens i platja ocupa el calendari dels clubs, en els despatxos de la Federació Catalana de Rugbi i als clubs del nostre país comença a perfilar-se i a prendre forma la propera temporada.

Per l’any vinent sembla que hi hauran més novetats que mai. He sentit rumors que apareixeran nous clubs de rugbi catalans que participaran a les divisions territorials de la FCR. Aquests nous clubs són el Castelldefels B – Viladecans , que ja va participar en la darrera fase de la temporada passada, el Club de Rugbi Arenys de Munt, la “resurrecció” del rugbi a Santa Coloma de Gramanet més de deu anys després que el Puig Castellar desaparegués, un nou club a Amposta (em fa molta il·lusió que hi hagi rugbi a les terres del Ebre), el Puigcerdà (que fins ara actuava amb el Ceret del Rosselló), el Cornellà B i possiblement un segon equip del ARPN, un club molt jove amb molt potencial de creixement.

Com veieu, sembla que amb aquests nous clubs es pot pensar en formar una quarta divisió de rugbi català, on podrien participar també els clubs que han debutat enguany, el RC Mataró i els Carboners de Terrassa. Seria una categoria de formació de nous jugadors joves i clubs amb molta empenta i il·lusió, i un retir daurat de velles glòries del rugbi català, que ajudin als nous jugadors a aprendre els trucs de l’ofici.

Ara bé, una segona opció ha cobrat força els darrers dies des de determinats clubs i sectors: la possibilitat que la quarta catalana no existís com a tal i en canvi es reorganitzés la tercera catalana d’acord a criteris geogràfics ( sabeu quants quilòmetres hi han d’Amposta a Puigcerdà?) per facilitar la comunicació i assistència als partits de jugadors, familiars i aficionats. Després de la fase regular d’aquests dos grups es podria jugar un sistema de play-off per determinar els ascensos de categoria i quin club té l’honor de quedar-se amb el títol de campió de la temporada.

Durant les properes setmanes (hi ha una reunió ben aviat) sabrem quin cos pren definitivament la nova temporada al nostre país, per bé que l’actual format de la tercera catalana, amb dotze equips que juguen a una sola volta i un play-off final, no ha acabat de convèncer a la majoria de clubs catalans.

Sigui com sigui, i tal i com em va dir un amic recentment, la possibilitat que hi hagi una quarta divisió catalana o la reestructuració de la tercera en dos grups segons criteris territorials, és un motiu d’orgull pel rugbi català, mostra de dinamisme i de la lenta però progressiva recuperació de l’afició cap aquest esport.

Deixa un comentari

Filed under Catalunya, Rugbi XV

Toluose imposa llur hegemonia

Era un secret a veus. L’ Stade Tolousain es va endur el Planxot Brutus a Saint-Denis contra un digne rival, el Montpellier, per un resultat global de 15 a 10. El partit fou emocionant, però no fou gens maco, amb dos equips que es respecten massa i que no es van atrevir a atacar obertament al rival, si no que van buscar mantenir la possessió de l’oval sense haver d’arriscar massa i efectuar xuts a pals amb els seus tres quarts a les proximitats de la 22 rival.

Mala tarda del genial Thrin-Duc per les files de Montepellier, que no va poder brillar amb llum pròpia (brutal la cobertura que li va fer el segona rival, l’argentí Patricio Albacete). Tot i així, ens hem de treure el barret davant la genial temporada del Montpellier Hérault, un equip que no fa tants anys estava enfonsat a la segona divisió francesa, i que enguany s’ha consolidat a l’elit del rugbi mundial. Genial la primera temporada del seu entrenador, l’exjugador Fabien Galthié, que ha revolucionat les fases estàtiques del Top 14 apostant per un rugbi obert i directe, que conserva l’esséncia del millor “rugby champagne” dels anys vuitanta i noranta. A més, Montpellier té diversos jugadors gerogians (Shvelidze o Gorgodze) i de l’hemisferi sud (el samoà Leleimalefaga, l’argentí Figallo o els fidjians Matadigo i Nagusa) que apuntalen una de les millors davanteres que hem vist enguany a França (amb un internacional al XV del gall com Ouedraogo o el mig de méle Julien Tomas). Aquest ha estat el primer cop que Montpellier arribava a la final de Top14, però no serà el darrer cop, això segur.

Per la seva banda, Tolouse ens va demostrar a tots el que és: un dels millors equips de l’hemisferi nord. Què podem dir que no sapiguem tots ja? És la divuitena vegada que Tolouse imposa la seva autoritat al hexàgon, i sembla que la seva hegemonia no té final. Tolouse és l’esquelet del XV de França, s’ha imposat amb una facilitat insultant a la fase regular i als play-off, deixant fora de combat al poderós Clermont, doblegant el seus mecanismes defensius com si fos de mantega. El sis cops campió d’Europa té una plantilla de les que fan por: Heymans, Médard, Poitrenaud, Clerc, el fijià Delassau, els denotats Jauzion i Skrela, la bèstia i senyor indestructible Servat, l’All Black Byron Kelleher…

Malgrat tot, la final no fou tant apassionat i espectacular com esperava. Massa por a perdre i un joc massa especulatiu. Dels que encanten als tècnics però no generen un espectacle adient als que defensem que a l’hemisferi nord també es genera bon rugbi. S’apropa el mundial, i si els europeus seguim jugant amb por i especulant, els equips de l’hemisferi sud (no parlo només dels All Blacks i Sud Àfrica, també incloc a Austràlia, Fiji, Samoa o Argentina) ens poden fer un vestit a la mida.

La temporada s’acaba a França, i els dirigents de la USAP podran reflexionar com millorar aquest equip (que enguany ha estat a anys llum del nivell de Tolouse, Montpellier o Clermont). Un cop més, als catalans ens tornarà aixecar-nos. Tornarem a lluitar, tornarem a patir, tornarem a vèncer… també al rugbi.

Us deixo amb el vídeo de les highlights de la final:

 

Deixa un comentari

Filed under Rugbi XV

I Munster va guanyar a Leinster

Dissabte 28 de maig a la tarda. Tota Catalunya esperant la prèvia del genial Barça-Manchester que va portar la Champions League cap a Catalunya, i uns quants “bojos” preocupats per la final d’una lliga llunyana i supraestatal (Celtic League) que aglutina equips d’Irlanda, Escòcia, Gal·les i Itàlia i que enguany veia com el gran clàssic del rugbi irlandès era el gran cartell de la final d’aquesta competició.

Pels no iniciats en cultura irlandesa, només dir-vos que un Munster-Leinster és l’equivalent a un Barça-Madrid del rugbi. Leinster és l’equip de la capital (Dublín) i els voltants (la província homònima) i Munster és l’equip de la sempre rebel Corck i la deliciosa Limerick, l’equip del sud irlandès, tradicionalment pobre i rural. Els equips són bons reflexes de les seves respectives ciutats i regions: Leinster és un equip refinat, europeu, amb un gran joc a la mà i uns tres quarts descomunals (amb homes com BOD, Sexton, Fitzgerald, D’Arcy o els terceres O’Brien i Heaslip) que et poden desmuntar en qualsevol moment.

Per la seva banda, Munster representa els valors tradicionals del rugbi, amb una davantera pesada, un joc lent però eficaç, basat en les possessions llargues i els atacs fulminants, molt menys espectaculars però igualment resolutius. Els irlandesos del sud estan orgullosos del seu llegat d’homes forts i valents, inferiors tècnicament però que suplien les seves mancances amb grans dosis de coratge i cor. Només sentir els noms de Hayes, O’Callaghan, O’Driscoll, du Preez o Flannery qualsevol davanter tremola per llur integritat i la de la seva esquena.

El partit no fou massa lluit pels tres quarts de la capital, i Munster va imposar el seu joc al seu estadi de Thormond Park (Limerick). El resultat final, 19 a 9. Si voleu veure el partit i dissabte estàveu massa concentrats en la final del Barça, , us recomano que el descarregueu a Setanta Sports, en el link que us deixo aquí!

Com sempre, també us deixo un vídeo amb les highlights de la final:

PD: en la final de la Guinness Premier (lliga anglesa) els Saracens van donar la campanada contra Leicester a Twickenham.

Deixa un comentari

Filed under llegendes, Rugbi XV, Tradicions

Leinster, campiona d’Europa de rugbi

Impressionant. Mai havia vist una final com la d’aquest 2011 a la Heineken Cup. Leinster va passar a la història com l’equip que es va proclamar campió després d’anar perdent durant tota la primera part i anar-se al descans vint punts abaix.

Fou l’equip dels Northampton Saints qui van guanyar el primer round. La seva davantera va trencar en totes les fases dinàmiques del partit als irlandesos de Leinster, i el s genials tres quarts Ashton i Foden van imposar la seva llei al Millenium Stadiumm de Cardiff. Tal com va fer amb la USAP, i prèviament havia fet davnt l’equip de l’Ulster, els Saints van jugar la carta del desgast físic al primer temps amb l’esperança de trencar mentalment al rival i viure de rendes durant el segon temps.

Però Leinster és un equip d’un altre pasta. A la mitja part algú els va cantar no sé ben bé que al vestidor, però va funcionar. Els irlandesos (irreconeixibles al primer temps) van sortir amb tot a la segona meitat i van trencar la defensa en línea dels Saints (molt de rugbi XIII, posant pocs homes a les agrupacions i sense posar una segona cortina per netejar les possibles incursions d’un equip tant perillós com Leinster) i comandats per un genial Brian O’Driscoll (in BOD we trust) i un sorprenent Sexton (el millor 10 europeu del moment, a l’alçada de Ronan O’Gara) es van apropar al marcador deixant estupefactes a propis i a estranys, que mai havíem vist una remuntada així en una final europea.

L'exèrcit dels dotze comtats ha guanyat la HCup.

Resultat final, 33 a 22 a favor de Leinster, que es proclama, amb tota justícia, campiona europea, després d’haver eliminat (atenció!) a Leicester (campió de l’any passat) o el totpoderós Tolouse (el millor XV de França). Ahir per la nit la nit va ser llarga a Dublín. Felicitats als campions, i de ben segur que enguany Irlanda ens donarà alguna sorpresa al mundial!

Us deixo amb les highlights del partit:

2 comentaris

Filed under Heineken Cup, Rugbi XV

Salam Rugby – Documental sobre rugbi femení a Iran

Els conceptes rugbi, femení i Iran no són, a priori, sinònims. Però una pel·lícula documental titulada “Salam Rugby” està disposada a trencar esquemes i barreres mentals.

Cartell promocional del film

El documental, dirigit a Nova Zelenda pel director Faramarz Beheshti és una crítica velada a la condició de la dona iraniana després de l’ascens del Aiatol·là Jomeini l’any 1979. El director ens retrata com un grup de noies aposta per jugar a un esport gairebé desconegut al seu país, tractant d’escapar d’unes normes de conducta opressives en una societat que les obliga a jugar els partits amb una indumentària poc pràctica per l’activitat física.

Us deixo amb el tràiler del film, que espero poder veure a les pantalles catalanes (o no ens quedarà més remei que delinquir):

4 comentaris

Filed under Rugbi femení, Rugbi XV

Una noia, entrenadora d’un equip sènior

Quan diem que el nostre esport és un exemple per la societat en general, no és en va. Mireu la història d’una noia, llicenciada en INEF, que porta un equip sènior de Madrid, amb nois que li treuen un metre i pesen el doble. Quant han d’apendre a altres esports amb seguiment massiu per arribar al nostre nivell!!

Deixa un comentari

Filed under Rugbi femení, Rugbi XV

César Sempere, al Northampton

Notícia de darrera hora: el jugador valencià César Sempere ha estat confirmat com a reforç dels Saints la propera temporada. El tres quarts espanyol amb més talent dels darrers anys deixa el Nottingham (club de la segona divisió del rugbi anglès) per emprendre l’aventura a Northampton. Fa un parell de temporades, Sempere va jugar amb el Montpellier, però no va acabar d’explorar al Top-14 de França.

En Sempere en un partit amb el XV del Lleó

Sempere és molt bo a la mà, té un xut privilegiat i pot jugar de 10 (la seva posició natural) o de 15 (on segurament ha donat millors resultats), i fins i tot l’hem vist jugar d’ala. La veritat és que Sempere és un jugador que destaca en una lliga petita com Divisió d’Honor, però em costa veure’l al nivell d’Ashton o Foden, competint per un lloc al XV inicial, malgrat e seu bon paper a la segona divisió anglesa, on no ha desentonat i fins i tot ha tingut participacions de qualitat. Pot ser que Sempere sigui cedit o traspassat a un equip més petit? O per contra, veurem a Sempere destacanat en la Heineken Cup i lluitant pel títol a Anglaterra? El temps ho dirà. Tant de bo segueixi l’estela d’Oriol Ripol, campió d’Anglaterra fa quatre temporades.  Tota la sort del món, César!!

Deixa un comentari

Filed under Heineken Cup, Rugbi XV

Pick and go

El pick and go (expressió que en català podria ser traduïda com ” recull i marxa”) és un recurs ofensiu amb molta tradició en el rugbi XV. El pick and go consisteix en un joc d’atac on la davantera avança i avança metres gràcies a la seva força i potència fins arribar a la zona de marca rival. Un davanter agafa la pilota, i avança fins que és placat, moment en que un altre company del paquet ofensiu recollirà la pilota i seguirà avançant i avançant guanyant metres fins que torni a ser placat, i així successivament fins arribar a la zona de marca rival.

Si el teu equip disposa d’un paquet de davanters molt superior al rival, el més útil (tot i que no massa lluit) és aprofitar la tècnica, genuïnament anglesa, del pick and go. Malgrat la seva indubtable utilitat, el pick and go cada cop és menys habitual al rugbi d’elit, ja que les davanteres acostumen a estar molt equilibrades i a la tercera o quarta fase de pick and go, els tres quarts reclamen la seva porció de glòria (i és que, entre nosaltres, als tres quarts no els fa massa gràcia això de no sentir-se útils dins del camp de rugbi). Darrerament seleccions com la Georgiana o la Romanesa han basat bona part del seu potencial ofensiu en unes davanteres temibles, capaces de trencar qualsevol mur defensiu rival. Us deixo amb un exemple de la sempre temible davantera romanesa:

A un espectador no avesat en el món del rugbi (posem per exemple un amant de futbol o bàsquet) els pick and go els hi semblen una animalada. Per a un tretzista (amant del Rugbi XIII) els pick and go són una forma com un altre de perdre el temps (i les forces) dels davanters. Però els amants del rugbi unió (XV) gaudeixen molt al veure avançar els paquets de davanters, aconsegueixin o no arribar a la zona de marca, especialment ara que el professionalisme ha comportat la pràctica desaparició d’aquest tipus de jugades en el rugbi d’elit.

De fet, pocs equips tenen davanteres tant potents com per proposar aquest recurs ofensiu, i és que molt sovint els propis tècnics han preferit apostar per emprar un parell de cops els seus davanters en un extrem del camp per després obrir la pilota als tres quarts que vénen per darrere i aconseguir un assaig força més plàstic, per què enganyar-nos.

1 comentari

Filed under Fonaments tàctics, Rugbi XV

De cartes, polítics i cavernes.

Avui no parlarem de rugbi, ni d’esport. Avui, desgraciadament, toca parlar de rotllos administratius i polítics. Anem a pams. En primer lloc ja fa un parell de setmanes que va aparèixer al blog de la Penya Avant una carta del senyor Toni Gabarró, president de la Unió Esportiva Santboiana, on feia una dura crítica del paper de la Federació Catalana de Rugbi al voltant de la promoció i organització del partit de la USAP a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. La carta va tenir cert ressó mediàtic, entre d’altres, al diari ARA.

El senyor Gabarró es queixava (amb una part de raó, estem d’acord) del mal estat del rugbi català, però al meu parer, s’equivocava al senyalar culpables. D’alguna manera, el gall més fort del corral del rugbi català, la UES, únic equip professionalitzat de Catalunya, es va veure amenaçat per l’aparició en el seu hàbitat natural d’un gall molt més fort i potent, la USAP. No deixa de ser cert que en ocasions els clubs catalans han vist personificades en la UES algunes de les actituds que se li recriminen a la USAP. Dit això, sempre al costat del rugbi català, convé fer pinya (un maul a la 22 rival) per empényer pel nostre esport al principat!!

El segon tema del que parlarem avui és el polèmic vídeo promocional del president de la Federació Catalana de Rugbi, el senyor Ignasi Planas, on “utilitza” el rugbi com a reclam electoral pel seu projecte polític com a candidat a Barcelona pel partit Reagrupament.cat, adherit a la plataforma municipal Unitat x Barcelona en vistes a les properes eleccions municipals de Barcelona.

El senyor Planas és president de la FCR, i això ha generat una polèmica entre la petita família oval catalana, entre clubs ressentits i crítiques gens constructives. Et pot agradar més o menys la tasca del senyor Planas, però mai es pot llençar la pedra i amagar la mà amb acusacions infundades i campanyes de desprestigi. Cadascú té la llibertat de votar a qui pensi que és millor, però aquest polèmic vídeo ha esperonat a les forces conservadores de la caverna mediàtica, encapçalades pel diari AS, en la croada contra la FCR i les seves aspiracions sobiranistes, tractant de criminalitzar el rugbi català i a l’opció independentista en un “mix” polític-esportiu que no m’agrada gens.

Per últim, convé cercar l’origen a aquestes crítiques i la campanya anticatalanista que s’ha format a la meseta. El senyor Fermín de la Calle, el diari AS, Canal + i Cuatro ( més el gran imperi mediàtic PRISA) volen crear una mena de super-lliga de rugbi professional a l’estil del TOP 14 francès. El projecte, batejat com SIR, ja s’ha anat celebrant els darrers dos anys amb uns resultats d’audiència i ressò menors al que s’esperava. Es prometien molts diners per ingressos televisius a les diverses franquícies, però a l’hora de la veritat no s’han assolit els objectius ambiciosos als que s’optava.

I aquí és on es tanca aquest curiós cercle: el senyor Planas (entre altres presidents autonòmics) s’oposen a la SIR i al projecte mediàtic, i els grups de pressió (encapçalats pel senyor De la Calle) inicien una campanya de desprestigi personal, social i institucional contra les persones i les institucions que s’oposen al seu projecte altruista que portarà el rugbi estatal a poder estar al nivell de les millors lligues europees. I que pinta la Santboiana en tot això? Com equip professionalitzat (o que voldria ser professional), la Santboiana ocupava una d’aquestes franquícies de la super-lliga (l’anomenada Catalunya Blaus Almogàvers), i veu que no podrà comptar amb uns ingressos que considera essencials.

Escut de la franquícia catalana de la SIR, capitalitzada per la UES.


El curiós del cas és que aquest any la UES, club al que hem recolzat des d’aquest blog, disposava del pressupost més elevat dels darrers anys, i ha patit per no baixar a Divisió d’honor B. Ja sabrà la UES on s’ha de situar. Si al costat dels clubs de rugbi catalans, sota jurisprudència de la FCR, o creu que Catalunya s’ha quedat petita pel seu projecte esportiu, no massa distant del que és la USAP (el club de rugbi més gran dels Països Catalans).

Tant de bo no tornem a escriure mai més de temes tan pesats com aquest i ens centrem en el rugbi, que és el que ens agrada a tots/es!!

10 comentaris

Filed under Catalunya, Rugbi XV

A Japó es juga al rugbi

Al país nipó es juga un rugbi de bon nivell de fa un temps. Són equips ràpids i molt endreçats tàcticament. De fet, vaig sentir que els davanters de la selecció nacional japonesa s’entrenaven amb lluitadors de sumo (gairebé res!) i tots eren iniciats en les arts del Judo, un esport molt similar i molt útil pel rugbi. Si voleu, feu un cop d’ull a aquest vídeo de la selecció nacional nipona:

A les universitats, l’interès pel rugbi també ha crescut una mica els darrers anys, tal com ens mostra aquest altre document (força il·lustratiu de la seva situació actual!)

2 comentaris

Filed under Rugbi XV