Category Archives: Mundial NZ 2011

Prèvia Mundial NZ 2011- Grup B. El grup de la mort.

El destí ha volgut que el Grup B sigui el grup de la mort d’aquest mundial. Cinc equips d’un nivell similar, o cap equip destaca més que la resta. Cinc davanteres poderoses, cinc equips construïts pel contactes físic i pel rugbi de desgast. Cinc equips entre els que hi han Anglaterra i Argentina (enèsima repetició del clàssic de les Malvines). Cinc equips potents, però que només sobreviuran dos.

El cap de sèrie enguany és la selecció argentina. Els Pumas, considerats tercer millor equip del món (tot i que actualment ocupin el vuité lloc del rànking de la IRB) , es presenten a aquest mundial amb l’etiqueta de favorits per passar a la segona fase de la competició. En un gran moment de forma (fa un any es van ventilar al XV gal per 41 a 13), els Pumes arriben a la copa del món de Nova Zelanda amb unes senyes d’identitat molt clares: sacrifici, lluita, amor propi, força i orgull. Argentina no té la qualitat tècnica dels All Blacks, per exemple, però la seva capacitat de lluita la fan ser una selecció temible, capaç de guanyar a qualsevol equip de l’hemisferi nord (i fer-li pessigolles al gegants del sud). Atenció als clàssics Ledesma, Roncero, Scelzo, Albacete, Leguizamón, Lobbe i al capità Contepomi, i als cracks emergents de la UAR, com ara Bosch (molt bon centre de Biarritz), el mig de méle Figueroa o les ales Moyano i Camacho. Al 15, Amorosino (full back de Montpellier) i Martín Rodríguez (Stade Français) lluitaràn per la titularitat. Pronostic: Campions de grup i possibles semifinalistes de la competició. Apasionant duel Argentina-Anglaterra durant la primera jornada del grup.

Els Pumas seràn, com sempre, competitius.

En segon lloc, ens trobem amb la selecció anglesa. El XV de la rosa arriba en forma, després de proclamar-se campions del sis nacions i amb una connexió (Flood-Ashton) que s’ha confirmat com l’autèntica joia de la corona de l’Imperi. Un equipàs amb una gran davantera, que empra el típic estil del Pick and go fins les darreres conseqüències, i que gaudeix de les meles i dels agrupaments espontanis com cap altre. Veure a Hartley, Sheridan, Palmer, Thompson o Mears entrar als rucks és una delícia, comparable a veure com neteja el ruck en Haskell, Easter, Worsley o el capità Moody. Una davantera de les d’abans. Als tres quarts, el XV de la Rosa hi té dinamita: perillosa connexió del senyor de les patades Flood i els homes ocell Banahan i Ashton, que es va inflar a assajos el darrer sis nacions. Foden al full back i l’incombustible Wilkinson tanquen una línea de somni, però poc explotada. Jugaràn junts Flood, Wilko i Foden? O l’entrenador Martin Johnson optarà per una tàctica més conservadora (com al sis nacions)? Anglaterra és forta, però no indestructible, tal com va ensenyar la selecció irlandesa al darrer partit del sis nacions disputat o Dublín, quan els verds van trencar tots els sistemes ofensius-defensius dels jugadors de sa majestat. No crec que sentim el Good Save the Queen més enllà dels quarts de final. Pronostic: Pot passar de grup, amb dificultats, però gairebé segur que serà eliminat a quarts de final. Veig difícil la campanada anglesa, tot i que és possible.

Flood condueix l'oval en una acció ofensiva del XV de la Rosa.

En tercer lloc tenim a la selecció d’Escòcia. Una de les seleccions més fluixes de l’hemisferi nord, tractarà de fer de la seva pesada davantera la seva millor arma. Un equip que ha evolucionat molt i va deixar bon gust de boca al darrer sis nacions, però que està una mica per sota d’Argentina o Anglaterra. A un partit, i si pot frenar les ofensives rivals i imposar un ritme de joc baix i pesat, Escòcia pot plantar-li cara als seus rivals de grup. Encapçalats per una davantera pesada (Ford, Lawson, Jacobsen, Murray, Kellock, Hines, Barclay o Brown) i uns tres quarts curtits en mil batalles tot i ser molt, però molt joves (paradigma del canvi d’estil proposat pel seu tècnic, Andy Robinson) i caracteritzats per nois com el mig de melé Mick Blair, la jove promesa Jackson i el veterà Dan Parks a l’obertura, els ràpids i hàbils De Luca i Morrison al centre i la màgia de Evans i Lamont a les ales i l’inesgotable Paterson a l’arrier, Escòcia tractarà d’estimar una mica més l’oval i concretar la millora de nivell i estil de joc apuntada els darrers mesos. Forta al davant, fluixa en quant a velocitat de joc i capacitat de reacció. Les patades a les seves esquenes li causen massa problemes. Pronostic: Eliminada la primera fase, voldrà donar la sorpresa contra Argentina i Anglaterra. Victòries patides contra Geòrgia i Romania, deixarà un bon gust de boca. Encara està un esglaó per sota, però li queda poc, molt poc.

Escòcia està en procés de millora constant.

Per acabar aquest apassionant grup B, tenim a dues nacions emergents al món del rugbi: Geòrgia i Romania. Dos estils similars, forts, que aposten pel rugbi clàssic de joc de davanters, tal com hem vist al sis nacions B contra Espanya (a la que han humiliat per més de seixanta punts). Els Georgians tenen a gairebé tot l’equip jugant al Top 14 de França, on imposen llur superioritat física (que no pas tècnica) cada cap de setmana. Sembla que els del Caucas hagin nascut per jugar a rugbi. Homes forts, enormes, que són capaços de trencar qualsevol defensa gràcies a la potència de la seva davantera. Serà espectacular el partit contra Anglaterra o Escòcia, amb un xoc de trens bestial als fowards. A Romania se li pot aplicar el 99% de les coses esmentades sobre Geòrgia. Els dels carpats són un grup molt fort, amb un joc de davantera molt marcat. No fa massa van ser capaços de derrotar a Itàlia o plantar-li cara a França. Pronostic: tots dos equips seran eliminats a la primera fase, però tenen opcions de victòria contra Anglaterra, Argentina o Escòcia.

Méle entre les davanteres de Romania i Geòrgia.

Un grup molt obert. Segons els tècnics, massa.

4 comentaris

Filed under Mundial NZ 2011

Prèvia Mundial 2011 – NZ. Grup A

Avui comencem una nova secció, per anar fent boca de cara al proper Mundial de rugbi que es disputarà a Nova Zelanda (els n’hi ha que no podem aguantar més i ens treurem l’espina analitzant les opcions, punts forts i febles dels equips). Espero la vostra col·laboració en forma de comentaris, per enriquir la visió global d’aquest blog i el munt de detalls que a mi segur se’m escapen.

Iniciarem el nostre anàlisi pel grup A, a priori el més fort. Com només passen els dos primers equips, hi han dos favorits molt clars, però a un sol partit qualsevol equip et pot pintar la cara i deixar-te fora del mundial.

Al Grup A hi ha l’amfitrió i gran favorit a endur-se el campionat: els All Blacks. Nova Zelanda juga a casa i tothom la dóna per favorita. Inclús els seus habitants, que no s’imaginen cap altre panorama que veure al seu equip guanyar la copa Webb Ellis. Aquesta pressió per guanyar (gairebé obsessió d’un poble que s’hi juga part de l’honor al “seu” mundial, al “seu” esport) pot passar factura als jugadors.

Nova Zelanda té tants jugadors que podria ser candidata al títol amb el seu equip de reserves (o fins i tot amb el tercer equip). Tots coneixem els punts forts de Nova Zelanda: joc dinàmic, velocitat, tècnica depurada, visió de joc, domini del tempo dels partits, bellesa plàstica i un col·lectiu de jugadors que prima el conjunt sobre les individualitats. Si em permeteu la comparació, els All Blacks són el Barça del rugbi. Un equip llegendari, una màquina de fer rugbi. El millor equip del món, sense dubte.

Nova Zelanda té un seguit de noms que fan por només al sentir-los, com ara el talona Mealamu, els piliers Woodcock o Tialata, els segones i terceres Richie McCaw (el gran capità), la promesa Whitelock, Anthony Boric, Kaino… als que cal sumar uns tres quarts de somni, com són el millor jugador del món Dan Carter, el mig de méle Jimmy Cowan, els centres Nonu i Smith, l’ala Rokocoko, l’arrier Muliaina… Pronostic: Campiona. Especial interès en la “vendetta” contra França, botxí dels All Blacks al darrer Campionat del Món.

Els All Blacks són els grans favorits d'aquesta edició de la Copa del Món.

L’altre favrit del grup A és França. El XV del Gall arriba a França després que el seu tècnic Lievremont hagi realitzat una autèntica “Revolució Francesa” desprès del fracàs en el passat sis nacions, quan la “feble” Itàlia va profanar la llegenda gala al Stadio Flaminio de Roma.

França segueix fidel als seu joc tradicional: joc a la mà, tres quarts molt poderosos i predomini tàctic per assegurar-se el control dels partits. El seu punt feble? La seva davantera. Lievremont no ha trobat segones i terceres de garanties per competir internacionalment. Del 8 endavant França fa aigües. Les seves millors armes, la connexió Médard-Clerc a les ales i Thrin-Duc amb Marty i Mermoz al centre gal. Al mig de méle, Yachvili dóna símptomes d’esgotament (el jugador del Biarritz ja té 30 anys i no em va agradar al darrer Top 14). A la davantera, els clàssics Mas, Servat, Domingo, Bonnaire, el basc Harinordoquy (espero que no el posin ni a ell ni a Chabal de número 8, si us plau!). Pronostic: segona de grup i eliminada a quarts o semifinals.

El Grup A el tanquen Japó, Tonga i Canadà. No els dono cap opció de passar de grup, però miraré amb molt interès l’evolució del rugbi nipó, en una línia francament ascendent els darrers anys, i el sempre atractiu rugbi polinesi que proposa Tonga. A Canadà la vaig veure fa uns mesos en un amistós contra Espanya. Un equip seriós, ben plantat, poderós a la davantera, i amb una línia que tracta bé l’oval. Pronostic: Tonga tercera, Japó quarta i Canadà cinquena, deixant tots una bona imatge.

 

1 comentari

Filed under Mundial NZ 2011, Rugbi XV