Els Reds han pogut trencar l’hegemonia oval dels Crusaders, gràcies a imposar-se al seu estadi per un ajustat 18 a 13 a favor dels locals. El partit no ha estat brillant: dues esquadres que es respecten massa i tenien més por a perdre, buscant aprofitar les errades dels rivals que no pas arriscar en les jugades ofensives pròpies. La veritat és que el partit ha defraudat una miqueta, però com va dir Luis Aragonés, el sabio de Hortaleza, “les finals no es juguen, les finals es guanyen“. I té tota la raó del món, en futbol o rugbi. Mireu les highlights del partit:
El partit era un duel de titans entre els dos millors obertures de l’hemisferi sud. Dan Carter pels de Christchurch i Quade Cooper pels australians, els autèntics cervells dels seus clubs i de les seves seleccions. Aquest cop el duel ha caigut del cantó australià. No m’ha agradat el partit dels Crusaders, massa inactius i sense les seves senyes d’identitat que el fan temible (joc ràpid, domini de les transicions, contundència ofensiva, penetració ràpida…), segurament atribuïble als bons mecanismes defensius dels Reds.
Especialment nefast ha estat el partit de Richie McCaw. El davanter neozelandès podia haver acabat expulsat en un parell d’accions gens esportives. Els “barbes” dels Crusaders (Flynn i Wyatt Crockett) han estat molt desafortunats, veient-se superats per la davantera australiana en múltiples ocasions.
Corey Flynn, el barbes dels Crusaders i dels All Blacks.
Tothom veia en aquesta final del Super XV (15) una mena d’assaig general del que pot ser la final de la propera Copa del Món. Ja us vaig avisar: els Reds (columna vertebral dels Wallabies) enguany van molt forts. Aquest anys els Australians són els tapats de cara al campionat del món. Fainga’a, Rob Simmons, Genia (quin assaig s’ha marcat avui!!), Peter Hynes i Quade Cooper, entre altres, s’han consagrat com els reis de l’hemisferi sud, els únics capaços de batre els temibles Crusaders (esquelet dels All Blacks) dos cops la mateixa temporada.
Per la seva banda, els Crusaders (i per extensió, els All Blacks) hauran de millorar si volen complir amb les expectatives generades al voltant de la selecció nacional de cara al proper Mundial que es juga a casa seva. Tenen temps, jugadors i arguments per creure en ells. Amb l’orgull ferit, els All Black poden esdevenir un equip molt més perillós, però, respondran a la pressió?
ruc-bi català 