Daily Archives: 28 Març 2011

Trobades d’escoles de rugbi

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la Trobada d’escoles de rugbi de Tarragona, organitzada pel RC Tarragona, una de les trobades més importants de tot l’any (trobada que s’havia de celebrar fa unes setmanes, suspesa per la forta amenaça de pluges torrencials de fa un parrell de dissabtes).

Foto de la trobada a Tarragona de dissabte passat. Cortesia del RCTarragona

A les trobades els nens no només juguen a rugbi. A les trobades, els nens entenen que és el rugbi. S’ amaren dels seus valors, es barregen amb nens d’altres equips, comparteixen suor i penalitats, s’ho passen bé i fan amics. I per rematar-ho, es prenen uns bons entrepans (o bosses de patates) i una beguda refrescant per iniciar-los en les tradicions sagrades dels tercers temps.

Jo mateix sóc professor i entrenador d’una escola de rugbi d’un dels equips més importants de la història de rugbi de Catalunya. Cal apostar fort per aquests nois, ja que ells són el futur i l’esperança de la pilota ovalada al nostre país. Contra més nens i nenes apostin pel nostre esport preferit, més possibilitats de créixer tenim en la visualització del nostre esport dins de la societat catalana.

Personalment, jo intento ensenyar als meus nens a jugara rugbi i a gaudir i respectar les tradicions de l’esport a parts iguals. A les escoles de rugbi, no contem els resultats dels partits que disputem i fomentem que els nois es barregin si s’escau amb els nois d’altres equips, ja que no ens interessa guanyar o perdre, si no formar els nostres petits. Només pel fet de que un nen entri a jugar un partit de rugbi, ja hem guanyat tots. Pares, educadors, clubs, companys i rivals. Cada nen o nena que aposta per jugar pel nostre esport és una petita gran victòria que ens dóna força per seguir treballant, per seguir apostant i creient en el que fem, en allò que més estimem.

Sovint, quan arbitro un partit, faig els ulls grossos als avants menys intencionats o alguns fores de joc (per desesperació de pares puristes que creuen que el seu fill és la reencarnació de Jonah Lomu, Wilkinson i O’Driscoll en un de sol). Convé que els nois i noies gaudeixin, aprenguin, i es formin com a persones, ciutadans responsables i éssers socials. A mi m’és igual que els meus nois guanyin o perdin. Jo vull que el que aprenen al camp de rugbi (i sobretot a les aules) els serveixi per crear un món més just que el que han trobat. Aquest és l’esperit del rugbi (i de la vida).

8 comentaris

Filed under Catalunya, Rugbi formatiu