Lièvremont fa la seva darrera convocatòria

Lièvremont deixarà el seu lloc després del Mundial de Nova Zelanda, essent substituït per Phillipe Saint-André, patró del Tolon els darrers anys.

Lièvremont enceta la seva darrera aventura com a seleccionador gal.

De cara a la seva darrera convocatòria, Lièvremont ha encetat l’enèsima “Revolució Francesa”, deixant fora de l’equip a vaques sagrades com Domingo, Poitrenaud o Sebastien Chabal. Entre els 30 escollits pel tècnic gal, trobem, els “catalans” Guirado, Mas, Mermoz i Marty. Trobo que en Porical no hauria fet un mal paper al XV del Gall per substituir en Poitrenaud.

La llista és la següent:

Primera línia: Fabien Barcella (Biarritz), Jean-Baptiste Poux (Toulouse), William Servat (Toulouse), Guilhem Guirado (Perpignan), Dimitri Szarzewski (Stade Français), Luc Ducalcon (Castres), Nicolas Mas (Perpignan)

Segona línia : Pascal Papé (Stade Français), Julien Pierre (Clermont), Romain Millo-Chluski (Toulouse), Lionel Nallet (Racing-Métro 92)

Tercera línia : Julien Bonnaire (Clermont), Imanol Harinordoquy (Biarritz), Thierry Dusautoir (Toulouse/Cap), Fulgence Ouedraogo (Montpellier), Raphaël Lakafia (Biarritz), Louis Picamoles (Toulouse)

1/2 de melé : Morgan Parra (Clermont), Dimitri Yachvili (Biarritz)

1/2 d’obertura : David Skrela (Toulouse), François Trinh-Duc (Montpellier)

3/4 centres : Fabrice Estebanez (Brive), Maxime Mermoz (Perpignan), David Marty (Perpignan), Aurélien Rougerie (Clermont)

Ales i Arriers : Maxime Médard (Toulouse), Alexis Palisson (Brive), Vincent Clerc (Toulouse), Cédric Heymans (Toulouse), Damien Traille (Biarritz)

El XV del Gall em sembla un equip descompensat, fluix davant però amb molta pólvora darrere. Tal com vaig dir, aposto que passarà com segona de grup darrere dels All Blacks. Un cop allà, poden guanyar a un sol partit a qualsevol equip.

Primera i Segona Catalana 2011-2012

La Federació Catalana de Rugbi ha publicat els calendaris (amb els grups de Primera i Segona divisió catalanes ben definits) de cara a la temporada que començarà ben aviat.

A priori, no hi ha grans sorpreses. La Primera catalana tindrà una cara nova, l’Associació de Rugbi del Poble Nou ( conegut com ARPN), que segueix amb el seu meteòric ascens d’ençà que fou fundat fa pocs anys. Enguany la Primera Catalana presenta molts elements atractius, tals com veure quin rendiment presenta el campió de la temporada passada, el GEIEG, en una lliga on militen equips amb molta tradició rugbística (com els Químics o els Gòtics), diversos “B” dels clubs més punters del país (tals com el Barça B o el Sant Cugat B) i clubs emergents al panorama català, com el Torroella, l’INEF de Lleida o el Castelldefels. Veurem també quin paper farà el CEU, que l’any passat va perdre la categoria de Primera Nacional i enguany se les veurà amb vells rivals de la ciutat com els Químics o els Gòtics. Per últim, serà interessant observar les evolucions del ARPN en una categoria amb rivals amb molta història i molt nom en el rugbi català.

La Segona Catalana es presenta molt apassionant aquest any. A aquesta categoria trobem clubs històrics amb molt palmarès com el RC Cornellà, filials i tercers equips de clubs catalans molt grans (UES “C, L’Hospitalet “B” o el recentment descendit BUC “B”) i clubs emergents com el Parets o el sorprenent Reus Deportiu, que acaba de pujar de la Tercera Catalana. Precisament aquesta temporada podrem presenciar un apassionant derbi entre el Tarragona (que ha baixat de Primera Catalana) i el Reus (que just acaba de pujar, tal com hem dit). Per tancar aquesta categoria, els sempre interessants Alella, Vic i Garrotxa tractaran de donar la sorpresa i lluitar pels llocs capdavanters de la classificació.

Seguim a l’espera de conèixer el calendari definitiu de la Tercera Catalana (i qui sap si d’una Quarta Divisió) en funció dels clubs disponibles.

Partits de preparació pel RWC 2011

Aquestes setmanes s’han jugat diversos partits de preparació pel Mundial de NZ que començarà en pocs dies. Les diferents seleccions estan ultimant la seva posada a punt de cara al Mundial i de moment estem veient algunes coses interessants.

Anem a pams, que portem moltes setmanes de vacances (i les presses no són bones). Aquests darrers dies hem vist com Gal·les queia a Twickenham amb tot l’honor del món per després destrossar per 19 a 9 al XV de la Rosa al Millenium Stadium de Cardiff. Avui mateix s’han carregat als Pumas per un contundent 28 a 13. Gran estat de forma del nou fitxatge de la USAP, en James Hook i de Stephen Williams. Tal com apuntàvem en la prèvia del Mundial, els gal·lesos poden fer molt de mal. Us deixo amb les millors imatges del partit del Millenium Stadium:

Per la seva banda, França ha derrotat dos cops (a casa i a domicili) a Irlanda. Mala imatge dels celtes a Bordeus, on van caure per 19 a 12, i a Lansdowne Road, on han caigut per 22 a 26. A més, convé sumar la victòria d’Escòcia sobre els irlandesos a Murrayfield el passat tretze d’agost per un curt 10 a 6. Males vibracions pels irlandesos, que ha presentat equips massa experimentals, poc compactes davant d’una França molt sòlida, amb les seves virtuts tradicionals (joc a la mà, domini de les fases dinàmiques, velocitat, contundència ofensiva…).

De les nacions emergents (Escòcia, Itàlia, Japó, Samoa, Fiji…) podem destacar que en general, han confirmat la seva millora de nivell, en especial el XV del card, que comença a rutllar com una màquina. Aquesta tarda ha passat per sobre d’una Itàlia interessant a Murrayfield per un contundent 23 a 15. La meva estimada Itàlia ha tingut més possessió de l’oval i ha estat més estona en el camp rival, però l’efectivitat dels escocesos ha condemnat una Azurra que no pogut parar l’avalantxa ofensiva dels escocesos a l’inici del segon temps.

Per últim, vull fer quatre ratlles sobre el Tri Nations (que l’any vinent passarà a ser Four Nations, amb l’entrada dels argentins). Decepció Springbok, que només ha sabut doblegar una Nova Zelanda “B” aquesta tarda a Port Elizabeth. La setmana vinent es decidirà el títol a Brisbane, Austràlia, entre els emergents i poderosos Wallabies australians contra la llegenda rugger per excel·lència, els All Blacks. Estarem molt atents a aquest partit (que pot ser, possiblement, la final del mundial, ja que els dos equips em semblen els millor s conjunts de rugbi del moment amb molta diferència). Per fer boca, veiem les millors imatges de la històrica victòria Wallabie a Durban:

Austràlia va escombrar els Sudafricans

Ahir vam assistir a la confirmació australiana: van escombrar als springboks per un contundent 39 a 20 (però és que a vint minuts del final, els sudafricans només portaven sis punts, fruit d’u nparell de xuts a pals). Aquest tres nacions no serà gens emocionant, ja que els equips es reseven pel Mundial, autèntic objectiu de 2011.

Us deixo amb les highlights del partit:

La religió i el rugbi

El blog de la Penya Avant és un portal lde referència pels ruggers catalans. Però avui ens expliquen una història que em sembla emotiva, i una d’aquelles que convé esbombar per fer arribar al màxim de realitats, per això, si us plau, no deixeu de mirar-vos el fantàstic article sobre la capella de Notre-Dame-du-Rugby.

Manual Polinesi del placatge (segona part)

El rugbi polinesi és el més espectacular del món. Als aficionats els encanten els placatges durs i alts, i el joc a la mà. A la copa del Pacífic vam ser testimonis com els Fijians van placar fins sobrepassar els límits del reglament. El joc dur que ahir vam veure dels Samoans, convertit en violència gratuïta practicada pels Fijians. Avui veurem que no s’ha de fer mai en un partit. La línia que no es pot sobrepassar. Pobres japonesos!

Manual polinesi del placatge

Ahir es va jugar un partit “amistós” entre Samoa I Austràlia, que va esdevenir en una mena de competició per veure quin dels dos equips té una davantera més forta. Per això he rescatat un vídeo dels xocs del partit, que convindria passar als davanters abans de cada partit per recordar com es juga ( i com es respecta al rival) en aquest esport.

El rugbi polinesi creix cada any, i les nacions emergents del Pacífic (Samoa, Tonga, Fiji) tenen un nivell comparable i homologable a l’elit europea. Ben aviat comença el tres nacions del Pacífic, però com cada estiu, ens agafa fora de temporada i de vacances. Per tant, poc o gens en podrem parlar, però reafirmo la meva convicció en senyalar els Aussies com els grans tapats d’enguany. Veurem si el temps en dóna la raó!